Jericó (en àrab أريحا, Arīḥā; en hebreu: יְרִיחוֹ, Yeri.jó) és una de les ciutats més antigues del món. L'excavació principal es troba a l'indret de Tell es-Sultan (en àrab تل السلطان, Tall as-Sulṭān, Turó del Sultà), conegut també com a l'Antic Jericó, que és a uns 2 quilòmetres de la ciutat moderna. Es tracta d'un gran túmul artificial de 21 metres d'alçada i d'una superfície d'aproximadament una hectàrea. Situat a una profunditat de 258 metres sota el nivell del mar, l'indret es troba en un dels punts més baixos de la superfície de la terra. El tel va ser habitat des del X mil·lenni aC i ha estat anomenat «la ciutat més antiga del món», amb nombroses troballes arqueològiques importants.
La capa o nivell més profund ha tret a la llum restes d'un establiment neolític amb construccions de pedra i sense terrissa, de vers el 9000 aC, que correspon a la cultura natufiana.
La segona capa és d'abans del 8000 aC i va fins al 7300 aC; va ser un establiment considerable envoltat de muralla amb torre central i cases de rajoles. La Torre de Jericó, a la imatge, que data de l'any 2000, correspondria a aquesta època. És una estructura de pedra de 8,5 metres d'alçada construïda durant el període neolític pre-ceràmic A, al voltant de l'any 8000 aC i és un dels primers monuments de pedra de la humanitat. De forma cònica, la torre té gairebé 9 metres de diàmetre a la base, disminuint fins a 7 metres a la part superior, amb parets d'aproximadament 1,5 metres de gruix. Conté una escala interior amb 22 graons de pedra. Es calcula que la construcció de la torre va comportar 11.000 jornades de treball. Estudis recents de Ran Barkai de la Universitat de Tel Aviv i Roy Liran han plantejat usos més aviat astronòmics i socials, que no pas militars, en la construcció de la torre.
El tercer nivell és de vers el 7300 al 5800 aC: ja té un nivell més avançat i certs cultes funeraris.
El següent nivell fa un salt temporal fins al quart mil·lenni, amb cases rectangulars de rajoles i terres de guix.
El següent nivell correspon a la ciutat cananea del tercer mil·lenni, emmurallada, que va ser destruïda vers el 1600 aC o poc després, i després va quedar deshabitada, la qual cosa concordaria amb el relat bíblic de la seva conquesta, destrucció i prohibició de restaurar-la. Però la manca de cap establiment jueu abans del 1250 aC en posa en dubte l'estricta veracitat (alguns arqueòlegs pensen que la destrucció va ser causada per un terratrèmol).
Els següents nivells corresponent als establiments hel·lenístic, romà i islàmic, amb restes trobades a Tulul Abu el-Alayiq, a 2 quilòmetres a l'oest de la moderna Jericó.
La capa o nivell més profund ha tret a la llum restes d'un establiment neolític amb construccions de pedra i sense terrissa, de vers el 9000 aC, que correspon a la cultura natufiana.
La segona capa és d'abans del 8000 aC i va fins al 7300 aC; va ser un establiment considerable envoltat de muralla amb torre central i cases de rajoles. La Torre de Jericó, a la imatge, que data de l'any 2000, correspondria a aquesta època. És una estructura de pedra de 8,5 metres d'alçada construïda durant el període neolític pre-ceràmic A, al voltant de l'any 8000 aC i és un dels primers monuments de pedra de la humanitat. De forma cònica, la torre té gairebé 9 metres de diàmetre a la base, disminuint fins a 7 metres a la part superior, amb parets d'aproximadament 1,5 metres de gruix. Conté una escala interior amb 22 graons de pedra. Es calcula que la construcció de la torre va comportar 11.000 jornades de treball. Estudis recents de Ran Barkai de la Universitat de Tel Aviv i Roy Liran han plantejat usos més aviat astronòmics i socials, que no pas militars, en la construcció de la torre.
El tercer nivell és de vers el 7300 al 5800 aC: ja té un nivell més avançat i certs cultes funeraris.
El següent nivell fa un salt temporal fins al quart mil·lenni, amb cases rectangulars de rajoles i terres de guix.
El següent nivell correspon a la ciutat cananea del tercer mil·lenni, emmurallada, que va ser destruïda vers el 1600 aC o poc després, i després va quedar deshabitada, la qual cosa concordaria amb el relat bíblic de la seva conquesta, destrucció i prohibició de restaurar-la. Però la manca de cap establiment jueu abans del 1250 aC en posa en dubte l'estricta veracitat (alguns arqueòlegs pensen que la destrucció va ser causada per un terratrèmol).
Els següents nivells corresponent als establiments hel·lenístic, romà i islàmic, amb restes trobades a Tulul Abu el-Alayiq, a 2 quilòmetres a l'oest de la moderna Jericó.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.