Dels 36 anys als 38 anys, mossèn Verdaguer li demanà [a Antoni Gaudí] que ajudés sant Enric d'Ossó, aleshores de 47 anys i amb qui en Gaudí s'entengué molt bé. Ell va fer a Sant Gervasi de Cassoles el col·legi-mare de la Companyia de Santa Teresa pel mateix sant Enric d'Ossó fundada. Una joia gaudiniana fora de tot recorregut turístic de Barcelona. Una doble revolució: d'una banda fer l'educació catòlica amb la mateixa o més alçada pedagògica i acadèmica que la Institución Libre de Enseñanza i, d'altra, donar a les noies, a les futures mares de família cristiana, una educació humanística i científica igual que la dels nois. Tot sota el patrocini de santa Teresa.
En Gaudí hi va donar una lliçó magistral d'arquitectura basada en els arcs catenaris, com al palau Güell. I si el contemporani palau Güell era una mansió de luxe i d'altíssim preu, per a mossèn Enric, que va començar les obres amb una pesseta a la caixa, ho farà amb els materials més pobres i barats. L'edifici va ser construït amb "una successió de miracles", "amb una seguretat que venia de Déu", i quan d'Ossó s'angoixava amb les factures de totxos, en Gaudí –que tenia molt clar que ell era artista i no mossèn o sagristà- li deia, ironitzant o excitant la seva confiança en la Providència: -"Cadascú a lo seu, mossèn Enric. Vostè a dir misses i jo a fer cases".
dimarts, 9 de febrer de 2021
Un Gaudí de saldo
dimecres, 16 de desembre de 2020
Francesc de Verntallat
Francesc de Verntallat (Sant Privat d'en Bas, entre 1426 i 1428 - Sant Feliu de Pallerols, entre 1498 i 1499) fou un noble català que va participar en la Guerra dels remences.
Membre de la baixa noblesa, Francesc de Verntallat o de Puigpardines era un home senzill que vivia del seu propi llaurar i cavar. El febrer de 1446 es va casar amb Joana Noguer, una pagesa de remença de Batet de la Serra i es traslladà a viure al Mas Noguer, de la Baronia de Santa Pau. Formava part del Braç Reial dels cavallers, generosos i homes de paratge del Principat de Catalunya, més endavant coneguts com a gentilhomes de Catalunya.
Quan va esclatar la Guerra civil catalana, entre la Generalitat i Joan el Gran, la baixa noblesa es va posar del costat del rei, qui va aprofitar el contacte que hi havia entre la pagesia remença i els gentilhomes per apropar a la seva causa el conjunt dels pagesos.
Membre de la baixa noblesa, Francesc de Verntallat o de Puigpardines era un home senzill que vivia del seu propi llaurar i cavar. El febrer de 1446 es va casar amb Joana Noguer, una pagesa de remença de Batet de la Serra i es traslladà a viure al Mas Noguer, de la Baronia de Santa Pau. Formava part del Braç Reial dels cavallers, generosos i homes de paratge del Principat de Catalunya, més endavant coneguts com a gentilhomes de Catalunya.
Quan va esclatar la Guerra civil catalana, entre la Generalitat i Joan el Gran, la baixa noblesa es va posar del costat del rei, qui va aprofitar el contacte que hi havia entre la pagesia remença i els gentilhomes per apropar a la seva causa el conjunt dels pagesos.
dimecres, 21 d’octubre de 2020
Albaola
La Factoria Marítima Basca Albaola és un museu viu, ubicat en una antiga drassana renovada situada a Pasai San Pedro, prop de Donostia.
Construït a Pasaia, el balener San Juan és un exemple dels primers vaixells de càrrega transoceànics que salpaven del País Basc cap a Terranova. Amb 30 metres d'eslora era un reflex de l'esplendor i hegemonia mundial de la indústria marítima basca i es va enfonsar a la costa de Canadà, a Red Bay l'any 1565. Més de 400 anys després l'equip d'arqueologia canadenca de Parcs Canada troba les restes i el investiguen en una excavació submarina exemplar per al món de l'arqueologia marítima. Després de més de trenta anys d'estudi, és el vaixell mercant del segle XVI que millor es coneix i s'ha convertit en la icona que simbolitza el patrimoni cultural subaquàtic de la UNESCO. Dins de la Capitalitat Cultural Europea Donostia 2016 i amb el suport científic del Govern de Canadà, es torna a construir la nau San Juan a Pasaia, seguint els mètodes tradicionals. Igual que unia Europa amb Amèrica al segle XVI, la nau San Juan permetrà als dos països navegar cap al futur a partir d'un passat compartit.
Construït a Pasaia, el balener San Juan és un exemple dels primers vaixells de càrrega transoceànics que salpaven del País Basc cap a Terranova. Amb 30 metres d'eslora era un reflex de l'esplendor i hegemonia mundial de la indústria marítima basca i es va enfonsar a la costa de Canadà, a Red Bay l'any 1565. Més de 400 anys després l'equip d'arqueologia canadenca de Parcs Canada troba les restes i el investiguen en una excavació submarina exemplar per al món de l'arqueologia marítima. Després de més de trenta anys d'estudi, és el vaixell mercant del segle XVI que millor es coneix i s'ha convertit en la icona que simbolitza el patrimoni cultural subaquàtic de la UNESCO. Dins de la Capitalitat Cultural Europea Donostia 2016 i amb el suport científic del Govern de Canadà, es torna a construir la nau San Juan a Pasaia, seguint els mètodes tradicionals. Igual que unia Europa amb Amèrica al segle XVI, la nau San Juan permetrà als dos països navegar cap al futur a partir d'un passat compartit.
diumenge, 16 de febrer de 2020
L'antic Egipte visita Girona
Rere les imatges i els objectes de l'antic Egipte que han arribat fins als nostres dies s'amaga la realitat d'un imperi que ha fascinat l'home al llarg de la història. “Faraó. Rei d'Egipte” va ser una exposició realitzada al CaixaForum que va presentar aquests objectes per explicar la vida en aquells temps i va prestar una atenció especial a diferents aspectes del monarca egipci, com ara el caràcter diví dels faraons, la simbologia de les vestimentes i les joies, la religiositat, els rituals, l'organització administrativa del país, les guerres expansives i de protecció i, per descomptat, la vida de palau.
Prop de cent trenta peces de la col·lecció del British Museum formaren part d'aquesta mostra, entre les quals destaquen diferents treballs d'orfebreria, busts imponents i preciosos relleus de temples que acosten el visitant a la vida reial i de poder de l'antic Egipte.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)