La lava de Santa Margarida

Lava al volcà de Santa Margarida
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

Al volcà de Santa Margarida, situat a la Zona Volcànica de la Garrotxa, només s'hi reconeix un edifici volcànic de tipus freatomagmàtic que es recolza en els gresos eocens. Un dels trets distintius d'aquest edifici és la morfologia circular perfecte del cràter, amb uns 350 metres de diàmetre i uns 70 metres de fondària. Tanmateix, no està format totalment per materials volcànics, sinó que en el seu vorell intern meridional hi afloren les roques prevolcàniques degut a l'encastament d'aquest per sota del substrat.

Durant l'erupció del volcà de Santa Margarida es va produir inicialment una fase estromboliana de poca entitat i, ràpidament es desenvolupà una activitat freatomagmàtica. Aquesta va ser variable en quan a violència, esdevenint ocasionalment de molt poca explosivitat. L'espessa vegetació de la zona fa difícil descobrir una petita colada piroclàstica que es localitza en el sector sud del volcà.

Un Gaudí de saldo

Col·legi de les Teresianes (Barcelona)
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

Dels 36 anys als 38 anys, mossèn Verdaguer li demanà [a Antoni Gaudí] que ajudés sant Enric d'Ossó, aleshores de 47 anys i amb qui en Gaudí s'entengué molt bé. Ell va fer a Sant Gervasi de Cassoles el col·legi-mare de la Companyia de Santa Teresa pel mateix sant Enric d'Ossó fundada. Una joia gaudiniana fora de tot recorregut turístic de Barcelona. Una doble revolució: d'una banda fer l'educació catòlica amb la mateixa o més alçada pedagògica i acadèmica que la Institución Libre de Enseñanza i, d'altra, donar a les noies, a les futures mares de família cristiana, una educació humanística i científica igual que la dels nois. Tot sota el patrocini de santa Teresa.

En Gaudí hi va donar una lliçó magistral d'arquitectura basada en els arcs catenaris, com al palau Güell. I si el contemporani palau Güell era una mansió de luxe i d'altíssim preu, per a mossèn Enric, que va començar les obres amb una pesseta a la caixa, ho farà amb els materials més pobres i barats. L'edifici va ser construït amb "una successió de miracles", "amb una seguretat que venia de Déu", i quan d'Ossó s'angoixava amb les factures de totxos, en Gaudí –que tenia molt clar que ell era artista i no mossèn o sagristà- li deia, ironitzant o excitant la seva confiança en la Providència: -"Cadascú a lo seu, mossèn Enric. Vostè a dir misses i jo a fer cases".

Francesc de Verntallat

Detall a Sant Feliu de Pallerols
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

Francesc de Verntallat (Sant Privat d'en Bas, entre 1426 i 1428 - Sant Feliu de Pallerols, entre 1498 i 1499) fou un noble català que va participar en la Guerra dels remences.

Membre de la baixa noblesa, Francesc de Verntallat o de Puigpardines era un home senzill que vivia del seu propi llaurar i cavar. El febrer de 1446 es va casar amb Joana Noguer, una pagesa de remença de Batet de la Serra i es traslladà a viure al Mas Noguer, de la Baronia de Santa Pau. Formava part del Braç Reial dels cavallers, generosos i homes de paratge del Principat de Catalunya, més endavant coneguts com a gentilhomes de Catalunya.

Quan va esclatar la Guerra civil catalana, entre la Generalitat i Joan el Gran, la baixa noblesa es va posar del costat del rei, qui va aprofitar el contacte que hi havia entre la pagesia remença i els gentilhomes per apropar a la seva causa el conjunt dels pagesos.

Albaola

Construcció de la rèplica de la San Juan
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

La Factoria Marítima Basca Albaola és un museu viu, ubicat en una antiga drassana renovada situada a Pasai San Pedro, prop de Donostia.

Construït a Pasaia, el balener San Juan és un exemple dels primers vaixells de càrrega transoceànics que salpaven del País Basc cap a Terranova. Amb 30 metres d'eslora era un reflex de l'esplendor i hegemonia mundial de la indústria marítima basca i es va enfonsar a la costa de Canadà, a Red Bay l'any 1565. Més de 400 anys després l'equip d'arqueologia canadenca de Parcs Canada troba les restes i el investiguen en una excavació submarina exemplar per al món de l'arqueologia marítima. Després de més de trenta anys d'estudi, és el vaixell mercant del segle XVI que millor es coneix i s'ha convertit en la icona que simbolitza el patrimoni cultural subaquàtic de la UNESCO. Dins de la Capitalitat Cultural Europea Donostia 2016 i amb el suport científic del Govern de Canadà, es torna a construir la nau San Juan a Pasaia, seguint els mètodes tradicionals. Igual que unia Europa amb Amèrica al segle XVI, la nau San Juan permetrà als dos països navegar cap al futur a partir d'un passat compartit.