El sistema dels Uelhs deth Joèu representa l'exemple més important de captura càrstica dels Pirineus. A través d'aquest sistema, les aigües provinents de les geleres de l'Aneto i la Maladeta són inhibides en el seu drenatge cap a la Mediterrània en el Forau d'Aigualluts (vall alta del riu Éssera, a 2030 metres), que en bona part les captura i transvasa durant 4 quilòmetres de circulació subterrània travessant la serra de Pomèro cap a la conca de la Garona fins a la surgència dels Uelhs deth Joèu (a 1405 metres), que origina l'arriu Joèu, tributari per l'esquerra de la Garona.
Sembla ser que els Uelhs deth Joeu també reben aportacions de la vall de
l'Artiga de Lin (forat del Còth deth Hòro i la pèrdua de l'estany de
Pois) i la vall del riu Nere (pèrdua del llac de Nere).
En les llengües ibèriques hi ha una clara metàfora òculofontanal en indrets com aquest. La idea que la Terra és una criatura humanitzada i en plorar nodreix els rius es troba estesa en moltes cultures. Per tant, estirant el fil, el concepte ull seria equivalent al concepte font o surgència. Així, doncs, el que en català ens referim amb el mot ull, com per exemple Ull de Ter, a Portugal és tradicional referir-s'hi com a olho; a Galícia trobem l'existència dels diminutius ulló i illó; en asturià la paraula güeyu; en castellà es fa servir la forma ojos;i, per finalitzar, tenim els uelhs occitans, que és el cas que aquí ens ocupa.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.