La Rompida de la Hora

Es coneix com a "Rompida de la hora" o "Romper la hora" a l'acte realitzat durant la Setmana Santa a diversos municipis, bàsicament de l'Aragó, i que consisteix en la reunió d'un nombre indeterminat de tambors i bombos en una plaça per tocar a l'uníson un toc que commemora la mort de Jesucrist. Aquest acte al·ludeix a la llegenda que diu que es va sentir un estrèpit que a la Terra just després de la mort de Jesucrist. El cineasta de Calanda, una de les poblacions amb més tradició en aquest acte, Luis Buñuel va descriure aquest esdeveniment com «ese fenómeno asombroso, arrollador, cósmico, que roza el inconsciente colectivo, hacen temblar el suelo bajo nuestros pies».

Normalment és un acte que es realitza en el trànsit de la nit de Dijous Sant al Divendres Sant, però en algunes poblacions té lloc al migdia del Divendres Sant. Per l'acumulació de soroll de les diferents percussions a l'uníson es fa impossible i es pot escoltar un estrèpit continu la vibració del qual provoca moviments a terra i edificis propers. El senyal per trencar el silenci, sigui a mitjanit o al migdia, és diferent a cada poble, ja que pot estar marcat per la vara de l'alcalde o alcaldessa, pels senyals del rellotge de la plaça o pel so d'una corneta. En algunes poblacions, els participants han de seguir algunes regles de vestimenta, en alguns llocs d'una manera més estricta i en d'altres d'una manera més laxa, però també hi ha poblacions on els participants van vestits de carrer.

D'arreu on es realitza, la primera i més antiga que hi hagi constància documental seria la d'Híjar, que en escrits del segle XII, apareguts a l'arxiu ducal i regida per l'orde Pauliana, especifiquen que va començar als voltants de 1119 després de la Reconquesta fent soroll amb diferents utensilis al Monte Calvario la nit del Dijous al Divendres Sant. A partir del segle XVI, amb l'arribada l'Aragó de l'Orde Tercera de Sant Francesc, s'instauraren els tocs de tambors i els bombos de manera molt més organitzada.

A Calanda, un frare, fray Pedro Merlo, allà per l'any 1550, va prohibir aquesta manifestació sonora en creure que no era una tradició religiosa i que desvirtuava les celebracions de la Setmana Santa. I si es va entossudir a carregar-se aquesta tradició és perquè ja devia estar molt arrelada. Una llegenda popular es remunta al temps de la Reconquesta, quan aquesta zona, acabada de conquerir pel regne d'Aragó, era encara terra de frontera. Un grup de pastors, en època de Setmana Santa, va veure una razzia àrab que es dirigia cap a la localitat per saquejar-la, i davant l'amenaça, van avisar els seus conveïns a cop de tambor.

A partir de principis del segle XX va anar estenent-se arreu de la regió.