divendres, 15 de juliol de 2016

La Festa Major de Bigues

La festa major és la festa més important de cada barri, poble, vila o ciutat. El motiu de la festa pot ser divers, pot ser una festa patronal, en honor a un sant patró o santa patrona, que no té perquè ser el titular de la parròquia corresponent, o bé commemorativa, en què es recorda algun fet rellevant de la història o de la tradició del lloc. La plaça, el cafè, el tradicional envelat que es construeix per a l'ocasió o l'església són el punt de trobada tradicionals de la gent del poble i dels encontorns. Les festes majors catalanes se celebren almenys des del segle XIII.

Enguany, per la meva sorpresa, he seguit força la del poble on visc, i aquí en deixo un recull.

dilluns, 18 d’abril de 2016

El Sui

El Sui
El Sui
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
El Sui, a cavall dels municipis de Montseny i Tagamanent, és, amb 1318 metres d'altitud, el cim més emblemàtic del Pla de la Calma. És coronat per una estructura de pedres, i és tradició que cada excursionista que hi arriba col·loqui en el piló -força malmès, tot s'ha de dir- una pedra.

Amb un dia nítid i ventós com aquest, el paisatge és espectacular.

divendres, 26 de febrer de 2016

La drecera dels records

Alcanar és el territori dels avantpassats paterns. És un lloc que em desperta sentiments contradictoris però que, vulgui o no vulgui, sempre hi estaré lligat.

Una de les coses que em generen millors records és la Drecera, un camí tradicional que mena d'Alcanar fins al Santuari del Remei i, per extensió, a l'interessant poblat ilercavó de la Moleta del Remei.

Encara que pugui semblar mentida, és un camí que he fet molt escasses vegades, ja que, habitualment, quan anàvem d'Alcanar al Remei fèiem el trajecte en cotxe, una carretera que manté els mateixos revolts que des de que tinc ús de raó, però que ha estat enormement eixamplada i per la qual ara s'hi transita força bé. El primer cop que vaig fer-la va ser, òbviament, amb el meu pare, un dia de Sant Joan a les 6 del matí i en el que s'ho va passar pipa explicant batalletes tot fent de guia.


Powered by Wikiloc

dimarts, 15 de desembre de 2015

El león Benavides

El león Benavides (Cuentos morales, de Leopoldo Alas, Clarín)

«Un león por armas tengo,
y Benavides se llama».

(TIRSO DE MOLINA - La prudencia en la mujer.)

Apuesto cualquier cosa a que la mayor parte de los lectores no saben la historia ni el nombre del león del Congreso, el primero que se encuentra conforme se baja por la Carrera de San Jerónimo. Pues, llamar, se llama... León, naturalmente. Pero ¿y el apellido? ¿Cómo se apellida? Se apellida Benavides.

Pero más vale dejarle a él la palabra, y oír su historia tal como él mismo tuvo la amabilidad de contármela, una noche de luna en que yo le contemplaba, encontrándole un no sé qué particular que no tenía su compañero de la izquierda.

«¿Qué tiene este león de interesante, de solemne, de noble y melancólico que no tiene el otro; el cual, sin embargo, a la observación superficial, puede parecerle lo mismo absolutamente que este?».