20/11/2007. El dia comença llevant-nos aviat degut al caòtic trànsit que
Buenos Aires pateix en hores punta, com a molts llocs del planeta, ja que hem d'anar cap a l'Aeroparque per prendre el vol cap a
Puerto Iguazú. Com hem de tornar al
Dazzler Libertad d'aquí a dos dies, simplement ens enduiem les dues motxilles d'esquena amb la roba justa per a aquests dos dies.
El vol, com tots, resulta ser una bassa d'oli. El paisatge que s'observa des de l'avió és radicalment al que hem vist sobrevolant i desplaçant-nos per la Patagònia. El
río de la Plata és inmens, així com els deltes del
Paraná i l'
Uruguay, els dos rius que l'originen. Durant el vol, llastimosament, no hem pogut veure les catarates, ja que ens trobàvem a l'altre cantó de l'avió.
Just sortint de l'aeroport ens trobem la
Sandra, la noia de l'agència amb la que estem viatjant i que ens ha fet el viatge a mida nostra, que justament marxen d'Iguazú per anar a Buenos Aires a trobar-se amb l'
Alejandra, la persona que ens ha montat el viatge. A banda que tot és molt bonic segons ens diu, ens aconsella que comprem Off, una mena de protector contra els mosquits.
Els de
Caracol, que són l'operador amb el que anirem per aquí, ens han vingut a buscar puntualment, com ha passat fins ara amb tots els operadors, i ens deixen a l'
Hotel Posada la Sorgente, on ens allotjarem a Puerto Iguazú. La xofogor aquí és impressionant, segurament la notem més perquè fa dos dies estàvem a
Ushuaia i hi estava nevant.
La tarda la tenim ocupada anat a conèixer el cantó brasiler de les
catarates d'Iguaçú. A la frontera es perd una mica de temps pel tema dels visats, que no deixa de ser anecdòtic. Tot i això, per un si de casm ens havien recomanat dur un paper per creuar la frontera que es pot treure
ací, que en teoria és per agilitzar el tràmit, però queda molt clar que en aquests països no s'estressen. Poc després arribem a l'entrada del
parc, un modern complex de benvinguda. Allà s'han d'agafar uns autobusos, més o menys de l'estil del bus turístic de Barcelona, que va fent parades. Ens baixem davant de l'únic hotel que hi ha dins el parc, on comença un camí-passarel·la que voreja el
riu Iguaçú i que ofereix una vista panoràmica de les catarates. Les vistes són espectaculars, però no m'acaben d'impressionar... Això sí, la càmera de fer fotos treu fum. El lloc més destacable és la passera que creua el riu fins, més o menys, davant la Garganta do Diabo, un lloc imponent en el que quedes xop. Un ascensor salva el desnivell dels salts d'aigua, pel que la visita culmina veient la part superior de les catarates i la passera argentina de la Garganta del Diablo, on anirem l'endemà.
Ja de tornada a Puerto Iguazú, acabem el dia anant al lloc de l'hito argentino, des d'on es divisa la triple frontera entre Paraguay, Brasil i l'Argentina i la confluència del riu Iguazú amb el Paraná. Ja és de nit, tot i que tot just són 2/4 de 8 del vespre, però tot i que això ens priva de veure els hitos paraguaià i brasiler, no treu gens d'encant al lloc.
Acabem el dia sopant al
Quincho del Tío Querido, on provem el matambre, que encara no l'havíem provat i que, com tot el que hem menjat a l'Argentina, està per llepar-se els dits.
A l'hora d'anar a dormir ja és una altra cosa; l'aire acondicionat de l'habitació no dóna prou per treure la xafogor que fa, que no ens deixa agafar el son com voldríem.
Fotos meves al Flickr d'aquest dia.
23/11/2008. Com omplir un matí de poc més de dues hores al bell mig de Buenos Aires? Tenim el vol que ens retornarà a casa nostra a 2/4 de 4 de la tarda, però de l'agència ens han dit que ens vindran a buscar per allà a les 12. Així que aprofitem que durant la darrera nit a la capital argentina ens hem allotjat a l'Esplendor per anar a visitar les Galerías Pacífico, que recorden les Galeries Lafayette de París, just al costadet de l'hotel i on tot és força car, i el monestir de Santa Catalina de Siena, que està just al davant, una illa plena de tranquilitat i silenci tot i estar envoltada de rius de cotxes amb el seu soroll.
