divendres, 8 de febrer de 2019

La Cimera Reial

La cimera era un guarniment que portaven els cavallers al cim de l'elm. Van aparèixer al segle XIII, però a la Península Ibèrica no van arribar fins al segle XIV, molt probablement primer a la Corona d'Aragó i, posteriorment, a Castella.

La Cimera Reial, a la que també se li pot anomenar Cimera del Drac Pennat, Cimera del rei d'Aragó o Cimera del Casal de Barcelona, va ser la cimera que empraren els reis de la Corona d'Aragó que formaven part del llinatge dels comtes de Barcelona des de Pere IV d'Aragó, «el Cerimoniós». Posteriorment, els seus descendents van convertir-la en símbol del Casal d'Aragó. Una vegada extingit aquest Casal, les diferents dinasties que van seguir-lo la van seguir emprant com a símbol de la monarquia catalanoaragonesa i pels reis de Nàpols, fins arribar a la Casa d'Habsburg, concretament a Carles I, que va ser el darrer en utilitzar-la, tot i que va fer-ho en comptades ocasions.

El conjunt de la cimera el formen la corona reial oberta, la mantellina amb el «senyal antich del rei d'Aragó» i el Drac Pennat (víbria o drac alat), que n'és l'element característic i denominador del conjunt. Heràldicament, la cimera es representa timbrant l'elm que reposa sobre un escut amb el Senyal Reial. La vibra de la cimera era daurada, es representava de perfil, mirant a l'esquerra. La seva posició era rampant i amb el cos que s'anava afusant fins al coll, que era corbat com el d'un cigne. Al cap tenia unes orelles punxegudes i duia barba, tenia uns grans narius, la boca oberta amb dents i la llengua treta. La part anterior del ventre i del pit i tot el coll solien estar plens de dogues. Del ventre sortien cap endavant dues urpes amenaçants i, a cada costat, una ala amb la punta cap amunt, oberta com un ventall, les barnilles del qual eren els ossos. Inicialment, es va fer servir amb l'escut reial de les Quatre Barres.

Al segle XV, es convertí en símbol nacional a partir de la seva identificació amb Jaume I «el Conqueridor» i es confongué amb la ratapinyada. Durant el segle XVI va esdevenir el símbol del regne de València, per aquesta identificació amb Jaume I. Els reis de la casa de Borbó mai no l'empraren i això reforçà el seu simbolisme nacional.

Per tant, la Cimera Reial mai va coronar el cap del rei Jaume I, pel qual aquesta seria una falsa tradició.

dimarts, 30 d’octubre de 2018

La llegenda del diable enganxat al pont de Balandras

El pont Valentré (en occità: pont de Balandras) és un antic pont de pedra medieval de França, que creua el riu Òlt, a l'oest de la petita ciutat de Cahors (en occità Caors), al departament d'Òlt. Ofereix avui, amb les seves tres torres fortificades i els seus sis arcs precedits de pics aguts, un exemple excepcional d'arquitectura de defensa medieval, convertit en el símbol de la vila de Cahors.

El pont va ser objecte d'una classificació al títol de monument històric de França, part de la primera llista de monuments històrics del país —la llista de monuments històrics de 1840— que comptava amb 1034 béns. També és, des de 1998, un dels béns individuals inclosos en «Camins de Sant Jaume a França», inscrit en el Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.

Construït en els temps de les guerres franc-angleses, el pont Valentré, pel qual encara s'entra a la ciutat de Cahors, constitueix un rar exemple d'arquitectura militar francesa d'aquella època, i és un dels ponts medievals fortificats més bells que subsisteixen encara.

dijous, 9 d’agost de 2018

El cocodril i la palmera

Un dels elements que més sorprèn al visitant de la ciutat occitana de Nîmes és la presència d'una font amb un cocodril. Doncs resulta que el cocodril, juntament amb una palmera, són els símbols heràlics d'aquesta preciosa població francesa.

El descobriment l'any 1517 d'unes monedes conegudes com els dupondius o as de Nîmes, que al revers duen un cocodril amb una palmera, van motivar que els òrgans de govern de la ciutat demanéssin al rei de l'època, Francesc I, un nou escut d'armes per a la ciutat. L'any 1535 el rei va concedir aquest nou escut a la ciutat de Nîmes, blasonant un camp de gules amb una palmera dreta de sinople sobre una base, també de sinople. Amb una cadena d'or lligada al tronc de la palmera hi ha un cocodril passant, de sinople i de destra a sinistra. A la palmera també hi ha una corona floral d'or, a la destra, i lligada a la mateixa amb una corda. Unes inscripcions d'or amb lletra llatina completen l'escut, a la destra del tronc es llegeix COL i a la sinistra NEM. En qualsevol cas, el cocodril heràldic recorda el conegut logotip d'una marca francesa de roba, entre d'altres, així que no seria descartable que servís de font d'inspiració.

divendres, 25 de maig de 2018

La llegenda del gall negre

Durant l'Edat Mitjana, la República de Siena i la de Florència estaven sempre en lluita entre elles per prevaler l'una sobre l'altra i es donaven batalles constants pel control del territori del Chianti, que es troba entre les dues ciutats.

Explica la llegenda que les dues parts, cansades de barallar-se, van decidir resoldre les diferències de manera molt singular. Les noves fronteres que separarien les dues repúbliques es determinarien a través de la trobada de dos cavallers, un amb els colors de Florència i l'altre amb els colors de Siena, cadascun partiria de les seves respectives ciutats en cantar del gall a la matinada. El punt en el qual es trobarien marcaria les noves fronteres entre les dues ciutats.