divendres, 25 de maig de 2018

La llegenda del gall negre

Durant l'Edat Mitjana, la República de Siena i la de Florència estaven sempre en lluita entre elles per prevaler l'una sobre l'altra i es donaven batalles constants pel control del territori del Chianti, que es troba entre les dues ciutats.

Explica la llegenda que les dues parts, cansades de barallar-se, van decidir resoldre les diferències de manera molt singular. Les noves fronteres que separarien les dues repúbliques es determinarien a través de la trobada de dos cavallers, un amb els colors de Florència i l'altre amb els colors de Siena, cadascun partiria de les seves respectives ciutats en cantar del gall a la matinada. El punt en el qual es trobarien marcaria les noves fronteres entre les dues ciutats.


dimecres, 25 d’abril de 2018

Cruceiros

El cruceiro és una construcció molt estesa en el llocs de tradició celta.

En el cas concret de Galícia, els antropòlegs ens parlen d'un culte precristià als déus protectors de camins i cruïlles, el qual més tard es cristianitza, com molts d'aquests cultes. La cultura popular, en canvi, ens diu que protegien aquests llocs perquè eren considerats enclavaments màgics, amb una energia especial, i allà tenien lloc reunions de meigas. La construcció del cruceiro significava fer d'aquesta cruïlla o camí un lloc segur, un camí lliure i clar.

En els cruceiros es poden diferenciar diversos elements:
  1. Les grades, en forma de graons, que varien en nombre d'un cruceiro a un altre.
  2. La base, que s'assenta al centre de les grades i sol tenir una base cúbica i on, a vegades, hi ha inscripcions relatives a la construcció del cruceiro.
  3. El fust, que és la columna, habitualment de forma octogonal o cilíndrica, i en la qual es pot trobar, en molts casos, una figura adossada, que pot ser un sant o un alt càrrec eclesiàstic, distingint aquest últim pel seu característic barret i pel bàcul que sol portar a la mà.
  4. El capitell, que presenta variades formes, serveix de base a la creu i pot tenir elements decoratius amb formes vegetals o figuracions simbòliques del bé i del mal.
  5. La creu, l'element més important del conjunt, que sol presentar figures de Crist o d'alguna verge.
  6. L'altar. Alguns d'ells disposaven d'un petit altar a la seva part frontal, que es feia servir per fer reposar els taüts en les marxes fúnebres de camí a l'església i realitzar unes pregàries abans de continuar el recorregut.

dimecres, 28 de març de 2018

La llegenda del Pic de Burgarag

L'Aude va ser una vasta i fèrtil plana en la qual hi habitaven fades i elfs en lluita permanent contra dracs i serps que infestaven la regió. La fada Nora i follets Bug i Arag eren venerats per tothom, mentre que Cers, fill d'Èol, el pare dels vents i les tempestes, era rebutjat per tothom sota l'acusació de devastar cultius, destrossar cases i de fer emmalaltir els arbres i les flors.

Un dia que la tempesta havia causat estralls, la fada Nora, tenint llàstima, va decidir implorar ajut al gran déu Zeus. Tocat per l'audàcia i pot ser per la bellesa seductora de la fada, va aconseguir que el déu del tro prometés calmar la ira de Cers.

Com escalant una muntanya per acostar-se als cels, el follet Bug va enfilar-se sobre les espatlles d'Arag per suplicar al mestre de l'Olimp el retorn. Aquest últim es va deixar convèncer i va aixecar una muntanya protectora pels núvols en el lloc on els dos follets s'havien enfilat a implorar-lo.

Lluny d'aquest nou bastió, que va prendre el nom de Burgarag, tota la plana del Rosselló i l'altiplà de les Corberes ja no havien de patir pels rampells de Cers.

dimecres, 21 de febrer de 2018

De Moià a la Vall de Marfà

La Vall de Marfà, de vegades simplement esmentada com a Marfà, és una vall del terme municipal de Castellcir, al Moianès. Allunyada de tot lloc de pas, ha conservat tot el seu encant i és un dels racons més pintorescs de la contrada. Fer un tomb mínimament complet és una excursió matinal llarga, però si sortim des de Moià en cap cas es pot considerar una caminada dura, i la varietat d'elements que trobem al llarg de l'itinerari la fan una de les excursions a les quals tinc més estima.

L'excursió que aquí explico la vaig preparar pel Grup Excursionista de Bigues i Riells Amics dels Cingles de Bertí, entitat que presideixo a l'hora de fer aquest escrit. Els horaris de pas que s'indiquen no tenen en compte les estones que vam estar aturats per visitar els diferents punts d'interès ni per esmorzar.

Powered by Wikiloc