Monte Perdido (en aragonès As Tres Serols, «les tres germanes») és el massís calcari més alt d'Europa. Es troba situat dins del vessant sud del Pirineu central, a la comunitat autònoma d'Aragó. El seu cim més elevat és el Mont Perdut amb una altitud de 3355 metres sobre el nivell del mar.
El massís de Monte Perdido el componen els Pics de Monte Perdido (3355 m), Cilindro (3328 m) i Añisclo (3263 m) anomenat també, aquest últim, Soum de Ramond, dedicat al pireneista Louis Ramond de Carbonnières, un dels primers exploradors i experts de l'alta muntanya pirinenca. En aquest sector hi ha 22 cims de més de 3000 metres.
El massís de Monte Perdido forma part del Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido, constituït per quatre valls d'extraordinària bellesa: Ordesa al sud-oest, Añisclo al sud, Escuaín al sud-est i Pineta a l'est. Part del massís s'interna al nord en territori francès, formant part del Parc National des Pyrénées, destacant la Vall i Circ de Gavarnie, un altre impressionant circ glacial que a la capçalera té una de les cascades més altes d'Europa, amb més de 400 metres de caiguda vertical. Monte Perdido és el pic de l'esquerra i el de la dreta és el Cilindro (vist des del nord).
La llegenda de "Las Tres Sorores"
Corria el segle V quan el cabdill visigot Eurico va arrasar un llogaret cristià del Pirineu. Aquell dia, tres germanes òrfenes de mare que es casarien es van poder amagar al bosc, mentre la resta d'habitants eren assassinats o es convertien en esclaus.
Quan van tornar al poble només van trobar desolació, mort i un ferit visigot a qui van curar a canvi de la promesa que alliberarien els presoners, entre els quals hi havia els seus futurs esposos.
Portat al campament una vegada recuperat, les tres germanes van conservar la vida en senyal de gratitud. Els dies van transcórrer sense notícies dels seus estimats fins que van decidir recordar al soldat el seu compromís, però aquest els va dir que els seus nuvis, després de renegar de la fe, s'havien casat amb tres godes i que en aquell moment es trobava en una missió. En realitat, tots tres estaven retinguts.
Amb el pas del temps, minvat el dolor, una de les germanes es va casar amb el jove segó i les altres amb dos guerrers; però alguna cosa va passar la nit de noces: l'espectre del pare se'ls va aparèixer i les joves van fugir del campament a les muntanyes, instal·lant-se de penitents a tres barraques.
De sobte, una terrible allau de neu va sepultar les cabanyes de les tres desgraciades i un espantós terratrèmol va aixecar, sobre aquest lloc que ocupaven, tres muntanyes ombrívoles: les Tres Sorors, com a record d'aquella triple apostasia i en resposta a una maledicció.
El massís de Monte Perdido el componen els Pics de Monte Perdido (3355 m), Cilindro (3328 m) i Añisclo (3263 m) anomenat també, aquest últim, Soum de Ramond, dedicat al pireneista Louis Ramond de Carbonnières, un dels primers exploradors i experts de l'alta muntanya pirinenca. En aquest sector hi ha 22 cims de més de 3000 metres.
El massís de Monte Perdido forma part del Parc Nacional d'Ordesa i Monte Perdido, constituït per quatre valls d'extraordinària bellesa: Ordesa al sud-oest, Añisclo al sud, Escuaín al sud-est i Pineta a l'est. Part del massís s'interna al nord en territori francès, formant part del Parc National des Pyrénées, destacant la Vall i Circ de Gavarnie, un altre impressionant circ glacial que a la capçalera té una de les cascades més altes d'Europa, amb més de 400 metres de caiguda vertical. Monte Perdido és el pic de l'esquerra i el de la dreta és el Cilindro (vist des del nord).
La llegenda de "Las Tres Sorores"
Corria el segle V quan el cabdill visigot Eurico va arrasar un llogaret cristià del Pirineu. Aquell dia, tres germanes òrfenes de mare que es casarien es van poder amagar al bosc, mentre la resta d'habitants eren assassinats o es convertien en esclaus.
Quan van tornar al poble només van trobar desolació, mort i un ferit visigot a qui van curar a canvi de la promesa que alliberarien els presoners, entre els quals hi havia els seus futurs esposos.
Portat al campament una vegada recuperat, les tres germanes van conservar la vida en senyal de gratitud. Els dies van transcórrer sense notícies dels seus estimats fins que van decidir recordar al soldat el seu compromís, però aquest els va dir que els seus nuvis, després de renegar de la fe, s'havien casat amb tres godes i que en aquell moment es trobava en una missió. En realitat, tots tres estaven retinguts.
Amb el pas del temps, minvat el dolor, una de les germanes es va casar amb el jove segó i les altres amb dos guerrers; però alguna cosa va passar la nit de noces: l'espectre del pare se'ls va aparèixer i les joves van fugir del campament a les muntanyes, instal·lant-se de penitents a tres barraques.
De sobte, una terrible allau de neu va sepultar les cabanyes de les tres desgraciades i un espantós terratrèmol va aixecar, sobre aquest lloc que ocupaven, tres muntanyes ombrívoles: les Tres Sorors, com a record d'aquella triple apostasia i en resposta a una maledicció.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.