Aquesta temporada 2025/26 ha estat una temporada que acabem contents i feliços, perquè, a banda de l'objectiu principal, que és passar-s'ho bé fent esport, hi ha hagut la capacitat (i el punt de sort que sempre és necessària en aquests casos) que els dos esportistes de la casa guanyin en les seves respectives competicions.
L'Infantil A del CHP Sant Feliu, després de la decepció de quedar-se fora per un gol o per un punt (segons com vulgui mirar-se) de la competició Preferent de la categoria, la que dona dret a competir pel Campionat de Catalunya, va quedar classificat per a competir per a la Copa Catalana or que, finalment, va aconseguir, guanyant a la final disputada a Roda de Ter, per 3 gols a 1 al CP Sant Celoni, que va proposar un joc molt travat i defensiu, i havent de remuntar un gol en contra.
El Fem17 tampoc ha tingut una temporada fàcil, ja que dos dels seus pilars es van lesionar de llarga durada entre l'octubre i el novembre i no han pogut tornar a jugar en tota la temporada. Tot i així, i malgrat les limitacions, és un equip que s'ha anat consolidant fins al punt d'acabar la temporada amb només una derrota i dos empats. A la final a quatre de la Copa Catalana, disputada a Sant Maure, es va guanyar a les semifinals per 6 gols a 2 al CH Sant Jordi Desvalls i, amb molt de patiment, per 3 a 2 a l'Igualada Femení CHP, que va ser capaç de remuntar un 2 a 0 en contra, demostrant que sempre s'ha de creure. M'ha tocat recuperar la vessant de delegat, que ja creia que era aigua passada... però poder-los acompanyar des de dins, la veritat, és molt bonic.
A aquests èxits cal sumar-hi, també, la Copa Catalana de la categoria Fem15, guanyada a Igualada contra el CP Vila-sana per 7 gols a 3, i la semifinal de la Copa Catalana plata de la categoria juvenil, també amb participació dels de casa i també disputada a Roda de Ter, on malgrat lluitar competir molt bé durant tot el partit (de guanyar 2 a 0 a perdre 2 a 5 i remuntar a 4 a 5 i amb moltes oportunitats per empatar) es va perdre per 4 a 7 amb el CE Noia Freixenet. Una llàstima, però s'ha d'estar molt orgullós d'aquest grup per no haver baixat els braços ni de lluitar en cap moment.
Ara toca un merescut descans i recarregar piles, que jugar partits d'aquesta intensitat en ple mes de juny, i amb aquestes calors, és, realment, esgotador. I que la temporada vinent porti nous reptes, nous objectius, però que no es perdi mai el més important, gaudir de l'esport, passar-s'ho bé i fer amistats, que és la millor copa i la millor medalla que es pot aconseguir.
L'Infantil A del CHP Sant Feliu, després de la decepció de quedar-se fora per un gol o per un punt (segons com vulgui mirar-se) de la competició Preferent de la categoria, la que dona dret a competir pel Campionat de Catalunya, va quedar classificat per a competir per a la Copa Catalana or que, finalment, va aconseguir, guanyant a la final disputada a Roda de Ter, per 3 gols a 1 al CP Sant Celoni, que va proposar un joc molt travat i defensiu, i havent de remuntar un gol en contra.
El Fem17 tampoc ha tingut una temporada fàcil, ja que dos dels seus pilars es van lesionar de llarga durada entre l'octubre i el novembre i no han pogut tornar a jugar en tota la temporada. Tot i així, i malgrat les limitacions, és un equip que s'ha anat consolidant fins al punt d'acabar la temporada amb només una derrota i dos empats. A la final a quatre de la Copa Catalana, disputada a Sant Maure, es va guanyar a les semifinals per 6 gols a 2 al CH Sant Jordi Desvalls i, amb molt de patiment, per 3 a 2 a l'Igualada Femení CHP, que va ser capaç de remuntar un 2 a 0 en contra, demostrant que sempre s'ha de creure. M'ha tocat recuperar la vessant de delegat, que ja creia que era aigua passada... però poder-los acompanyar des de dins, la veritat, és molt bonic.
A aquests èxits cal sumar-hi, també, la Copa Catalana de la categoria Fem15, guanyada a Igualada contra el CP Vila-sana per 7 gols a 3, i la semifinal de la Copa Catalana plata de la categoria juvenil, també amb participació dels de casa i també disputada a Roda de Ter, on malgrat lluitar competir molt bé durant tot el partit (de guanyar 2 a 0 a perdre 2 a 5 i remuntar a 4 a 5 i amb moltes oportunitats per empatar) es va perdre per 4 a 7 amb el CE Noia Freixenet. Una llàstima, però s'ha d'estar molt orgullós d'aquest grup per no haver baixat els braços ni de lluitar en cap moment.
Ara toca un merescut descans i recarregar piles, que jugar partits d'aquesta intensitat en ple mes de juny, i amb aquestes calors, és, realment, esgotador. I que la temporada vinent porti nous reptes, nous objectius, però que no es perdi mai el més important, gaudir de l'esport, passar-s'ho bé i fer amistats, que és la millor copa i la millor medalla que es pot aconseguir.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.