Un rellotge de sol amb reminiscències templeres

L'església actual de Vimbodí va ser iniciada cap a la fi del segle XIII per substituir una església anterior, d'època romànica, dedicada a sant Salvador, on deuria aixecar-se un antic castell templer. Les obres es van allargar durant els segles XIV (capçalera), XV i XVI (cor, portada i campanar). Les capelles laterals s'hi van afegir durant el segle XIX. Consta d'una nau, amb absis carrat, coberta una volta de creueria de tres trams, amb nervadures motllurades que descansen sobre mènsules esculpides. La portada és de mig punt, amb dovelles motllurades en arquivoltes, amb capitells finament esculpits. Té guardapols ogival coronat amb un floró. A la dovella central hi ha l'escut de l'abat Domènec Porta (1502-1526).

L'altar de la Mare de Déu de Montserrat va ser projectat per l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol.

Cal destacar a la seva façana un rellotge de sol de tipus vertical declinant amb la data 1591 a la part superior entre dues estrelles de vuit puntes. Fou esculpit damunt les pedres de l'edifici amb les línies horàries de 6 a 5, amb traços més curts per als quarts, totes acabades en punta de fletxa, i xifres romanes amb la grafia del 9: VIIII i la grafia del 4: IIII. A la part baixa presenta una inscripció amb lletra gòtica. La part esquerra del text està parcialment esborrada, a la dreta hi ha escrit un verset de la paràbola de les deu verges: “VIGILATE QUIA NESCITIS DIEM NEQUE HORAM” (trad. “Vetlleu perquè no sabeu ni el dia ni l'hora”, referit a la segona vinguda de Crist). Sota la inscripció hi ha, centrat, el nus de Salomó, i a sota, també centrada, una representació de la creu puntada o creu patent associada als cavallers templers.