L'espectacular església de Saint-Jean-Baptiste (en basc Jondoni Joanes Batista eliza), ubicada a Saint-Jean-de-Luz (en basc Donibane Lohizune), a Lapurdi (una de les zones d'Iparralde, el País Basc francès, actual departament dels Pirineus Atlàntics), és un edifici de gran rellevància històrica i arquitectònica. Coneguda pel seu impressionant retaule de fusta daurada del segle XVII, considerat el més monumental del País Basc, l'església es destaca també pel fet que va ser el lloc on es va celebrar el casament entre el rei Lluís XIV de França i la infanta Maria Teresa d'Espanya el 9 de juny de 1660. Aquesta celebració va ser un moment clau en la història de França i Espanya, marcant l'inici d'una nova era d'aliances entre els dos països. L'església va ser classificada com a monument històric el 1931.
La història de l'església comença al segle XII, amb la construcció d'una església romànica en un poble pesquer construït entre la mar i els aiguamolls. Al llarg dels segles, l'església va patir els danys de diverses guerres, com la Guerra dels Cent Anys i les invasions espanyoles, i va ser cremada en diverses ocasions. No obstant això, encara es conserven vestigis de l'església gòtica del segle XV, com un pilar i diversos nervis de pedra a les parets, així com finestres ornamentades del segle XVI a la part sud de l'església.
A causa de l'increment de la població a Saint-Jean-de-Luz, que havia crescut gràcies a la indústria de la caça de balenes i el comerç, l'església va ser ampliada a partir de 1630, amb obres que van durar més de cinquanta anys. Durant la Revolució Francesa i les Guerres de l'Imperi, l'església va ser utilitzada com a magatzem de farratge i hospital militar, fet que va causar danys importants a l'interior. No obstant això, la seva estructura general es va mantenir intacta.
Al segle XIX, es van realitzar noves modificacions, incloent la decoració neogòtica del cor i la volta, amb motius pintats de colors vius, que van transformar l'aspecte interior de l'església. Un dels elements més destacats de l'església és el retaule monumental, realitzat per Martin de Bidache el 1669, que ocupa tota l'alçada del mur de fons de l'absis. Aquest retaule, decorat amb divuit estàtues de sants, figures religioses i motius simbòlics com el colom de l'Esperit Sant i el pelicà, reflecteix l'estil barroc i els gustos de l'època de Lluís XIV. Es va utilitzar cinc carros per transportar els elements des de Baiona fins a Saint-Jean-de-Luz per a la seva instal·lació.
L'altar, situat elevat a dotze graons sobre la nau, segueix una tradició comuna a les esglésies de Lapurdi. Aquest disseny, juntament amb les galeries de fusta que envolten la nau, li dona a l'església un aire de teatre. Les galeries, inicialment només accessibles per homes, van ser reconstruïdes el 1857 gràcies a una donació de Napoleó III i l'emperadriu Eugènia. Aquests canvis van augmentar la capacitat de l'església per acollir una població en creixement.
Un altre element destacat de l'església és l'orgue, construït el 1659 per Gérard Brunel, de Rodez, per a les noces reials. La seva caixa, que és una rèplica de la de la catedral de Santa Maria d'Oloron, va ser classificada com a monument històric el 1908. Tot i que la part instrumental de l'orgue va ser renovada diverses vegades, la seva caixa original es conserva intacta i continua sent una peça important de l'església. L'orgue va ser restaurat el 1980 per Robert Chauvin i va ser inaugurat per l'organista suís Lionel Rogg.
En resum, l'església de Saint-Jean-Baptiste no només és un lloc de culte, sinó també un testimoni de la història d'aquest petit poble costaner, amb una arquitectura que reflecteix les vicissituds de segles d'història, guerres i aliances.
La història de l'església comença al segle XII, amb la construcció d'una església romànica en un poble pesquer construït entre la mar i els aiguamolls. Al llarg dels segles, l'església va patir els danys de diverses guerres, com la Guerra dels Cent Anys i les invasions espanyoles, i va ser cremada en diverses ocasions. No obstant això, encara es conserven vestigis de l'església gòtica del segle XV, com un pilar i diversos nervis de pedra a les parets, així com finestres ornamentades del segle XVI a la part sud de l'església.
A causa de l'increment de la població a Saint-Jean-de-Luz, que havia crescut gràcies a la indústria de la caça de balenes i el comerç, l'església va ser ampliada a partir de 1630, amb obres que van durar més de cinquanta anys. Durant la Revolució Francesa i les Guerres de l'Imperi, l'església va ser utilitzada com a magatzem de farratge i hospital militar, fet que va causar danys importants a l'interior. No obstant això, la seva estructura general es va mantenir intacta.
Al segle XIX, es van realitzar noves modificacions, incloent la decoració neogòtica del cor i la volta, amb motius pintats de colors vius, que van transformar l'aspecte interior de l'església. Un dels elements més destacats de l'església és el retaule monumental, realitzat per Martin de Bidache el 1669, que ocupa tota l'alçada del mur de fons de l'absis. Aquest retaule, decorat amb divuit estàtues de sants, figures religioses i motius simbòlics com el colom de l'Esperit Sant i el pelicà, reflecteix l'estil barroc i els gustos de l'època de Lluís XIV. Es va utilitzar cinc carros per transportar els elements des de Baiona fins a Saint-Jean-de-Luz per a la seva instal·lació.
L'altar, situat elevat a dotze graons sobre la nau, segueix una tradició comuna a les esglésies de Lapurdi. Aquest disseny, juntament amb les galeries de fusta que envolten la nau, li dona a l'església un aire de teatre. Les galeries, inicialment només accessibles per homes, van ser reconstruïdes el 1857 gràcies a una donació de Napoleó III i l'emperadriu Eugènia. Aquests canvis van augmentar la capacitat de l'església per acollir una població en creixement.
Un altre element destacat de l'església és l'orgue, construït el 1659 per Gérard Brunel, de Rodez, per a les noces reials. La seva caixa, que és una rèplica de la de la catedral de Santa Maria d'Oloron, va ser classificada com a monument històric el 1908. Tot i que la part instrumental de l'orgue va ser renovada diverses vegades, la seva caixa original es conserva intacta i continua sent una peça important de l'església. L'orgue va ser restaurat el 1980 per Robert Chauvin i va ser inaugurat per l'organista suís Lionel Rogg.
En resum, l'església de Saint-Jean-Baptiste no només és un lloc de culte, sinó també un testimoni de la història d'aquest petit poble costaner, amb una arquitectura que reflecteix les vicissituds de segles d'història, guerres i aliances.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.