Breaking

21/02/2018

De Moià a la Vall de Marfà

Salt de la Tosca i molí de Brotons, Vall de Marfà (Castellcir, el Moianès, Catalunya)
La Vall de Marfà, de vegades simplement esmentada com a Marfà, és una vall del terme municipal de Castellcir, al Moianès. Allunyada de tot lloc de pas, ha conservat tot el seu encant i és un dels racons més pintorescs de la contrada. Fer un tomb mínimament complet és una excursió matinal llarga, però si sortim des de Moià en cap cas es pot considerar una caminada dura, i la varietat d'elements que trobem al llarg de l'itinerari la fan una de les excursions a les quals tinc més estima.

L'excursió que aquí explico la vaig preparar pel Grup Excursionista de Bigues i Riells Amics dels Cingles de Bertí, entitat que presideixo a l'hora de fer aquest escrit. Els horaris de pas que s'indiquen no tenen en compte les estones que vam estar aturats per visitar els diferents punts d'interès ni per esmorzar.

Powered by Wikiloc


Vaig prendre com a punt de sortida el camp de futbol de Moià, en previsió de cercar un lloc on a les 8 del matí no hi hagi problemes d'aparcament i per la gent que no ho conegui sigui un lloc indicat i fàcil de trobar. Amb un dia tapat -en cap cas veurem un raig de sol i a estonetes, breus, plovisqueja- però sense gens de fred, ens dirigim, per la Ronda del Saiol, cap al Saiol (km 0.2; 686m; 0:02h). Seguim pel carrer de Mossèn Passerissa fins el carrer de Ramon Molera i, pel costat de la Fàbrica Comadran, anem a buscar el camí de la Tosca, on deixem l'asfalt, en direcció sud-oest (km 0.5; 684m; 0:06h). Abans de les Umbretes tombem a la dreta (km 0.9; 665m; 0:11h) i creuem el Torrent de la Font Candelera per arribar al GR®3 (km 1.23; 670m; 0:17h), que el seguirem vers migjorn. El sender, molt còmode de fer, va resseguint el torrent per la seva dreta, a mesura que va perdent alçada, engorjant-se entre els Cingles de Montbrú, a la dreta de la riera, i el Serrat de Puig Sobirà, a l'esquerra, en una zona on la vegetació és força frondosa. En un trencant que puja al Còdol canviem de vessant del torrent (km 2.14; 620m; 0:30h) i a la següent cruïlla abandonem el GR®3, que baixa a la dreta i per on retornarem, per prendre el camí que puja davant nostre (km 2.32; 619m; 0:32h).

Ben aviat trobem una nova bifurcació (km 2.43; 626m; 0:34h), i prendrem la pista que baixa, que no la veurem fins que no hi siguem al damunt. En molt poca estona baixa fins la Riera de Castellnou (km 2.64; 605m; 0:38h), que la creuem per una passera. Llastimosament, les seves aigües no estan netes del tot, un mal presagi amb el que haurem de conviure al llarg de tota la ruta. La riera de Castellnou neix a Moià i un cop s'endinsa en el terme de Castellcir, en l'enclavament de Marfà, és un dels cursos d'aigua que forma la riera de Marfà, i té algunes raconades realment precioses, de les que en visitarem alguna. La pista ara va planejant pel fons de la vall, a l'esquerra de la riera i envoltada de bosc de pinassa per tot arreu. Antigament, la zona havia d'estar farcida de vinyes, ja que, a l'esquerra del camí s'aixeca alterosa la tina de vi del Serrat dels Riqueus (km 3.27; 628m; 0:48h) i que, en el dia de l'excursió, té un escurçó com a guardià. És de planta circular, d'uns 10 x 2 metres aproximadament, amb teulada plana tot i que està molt tapada per la vegetació i podria conservar la coberta de terra i pedruscall; la porta d'accés es troba en la seva part superior. Sense deixar la pista arribem a una cruïlla, on rere d'uns arbusts, s'aixequen les impressionants runes de la Saleta (km 4.06; 617m; 0:58h), un antic mas fortificat esmentat ja el 1315 del que es conserven bastants murs d'uns 7 metres d'alçada amb uns paraments d'un metre d'ample i en algun lloc amb contraforts i espitlleres.

Cap a migjorn trobem ben aviat una cruïlla a les envistes de les Vinyes (km 4.17; 607m; 1:01h). Encarem la casa però, sense arribar-hi, prenem el primer camí que baixa cap al nord-oest (km 4.20; 604m; 1:02h), que, poc després, es troba barrat per una cadena. Abans d'arribar a la riera de Castellnou, a l'esquerra del camí, roman, força amagada, una probable tina de vi (km 4.40; 583m; 1:05h) i creuem, de nou, la riera (km 4.46; 581m; 1:06h). Sempre amb una generosa vegetació que ens acompanya arribem a una pista per on transita el GR®3, que abans hem deixat, i per on retornarem (km 4.97; 615m; 1:19h). Poc abans hi ha una drecera que mena al Gorg Estret, però com que en el grup que som anem amb un cotxet, decidim no fer experiments i optar pel camí més llarg però, també, més segur i més bonic paisatgísticament parlant. Seguim breument el GR fins a la propera cruïlla (km 5.20; 617m; 1:22h), i el deixem per un camí que es desprèn a l'esquerra, barrat per una cadena.

Ja som a la Vall de Marfà. Entre els arbres en veiem la presentació (km 5.50; 605m; 1:27h): la casa i l'església de Sant Pere, convertida avui en el galliner de la casa, que s'aixequen damunt d'un esperó a l'altra banda de la riera de Marfà. Comença el descens a la vall pròpiament dit i ben aviat se'ns presenta l'opció d'anar a visitar el Gorg Estret (km 5.76; 585m; 1:31h). Per arribar-hi, hem de creuar una tanca -un rètol indica que electrificada- i seguir el camí, gens perdedor. El Gorg Estret (km 6.15; 568m; 1:37h) és el darrer paratge amb encant de la riera de Castellnou, que poc després es converteix en la riera de Marfà. L'escuma que baixa per la riera desllueix la indubtable bellesa del lloc. Desfem el camí i seguim fins al fons de la vall fins a una nova cruïlla (km 7.09; 558m; 1:53h), on la pista tomba a la dreta i un corriol surt a l'esquerra. Aquest corriol, que ressegueix el cingle i que es troba dominat per vegetació de ribera, és el que mena al Salt de la Tosca i al Molí de Brotons, el lloc més fotogènic de tota la vall (km 7.33; 552m; 1:59h).

La Riera de Marfà es forma per transformació de la Riera de Castellnou en el moment que s'hi ajunta el torrent de la Fàbrega. Té una orientació bàsicament cap a ponent, però fent nombrosos meandres. En primer lloc troba el Salt de la Tosca, al costat nord-oest del Molí de Brotons, en un tram que segueix la direcció nord-sud. A la bauma formada pel salt hi ha el Molí de Brotons, conjunt que conforma la imatge més icònica de la vall de Marfà. Si desfem un tram de corriol podem creuar a gual la riera (km 7.41; 551m; 2:01h) i visitar-ne el molí (km 7.53; 556m; 2:04h), que amaga una trista història. En funcionament des de principis del segle XVII, una riuada al 1863 es va endur tots els membres de la família que hi vivia i en va provocar l'abandonament. Nosaltres hi hem trobat un ratpenat que hi dormia plàcidament, aliè a la nostra visita. A l'entrada, enmig de la vegetació, hi ha una pedra dreta prima i allargassada, que podria ser un menhir. Desfem camí fins a la cruïlla i, seguint la pista, ens aturem a l'ermita de la Mare de Déu de la Tosca (km 7.91; 564m; 2:11h), on esmorzem. Es creu que aquest temple religiós podria ser l'església de Santa Maria de les Illes, documentada el 1062, tot i que l'edifici actual va ser bastit a mitjans del segle XVII.

La riera de Marfà fa una ampla giragonsa al voltant del paratge de la Tosca, on, a banda de l'ermita, deixa a la dreta el Molí de Marfà, i comença l'ample meandre on, formant una península, hi ha la casa de Marfà i l'església de Sant Pere de Marfà a l'esquerra de la riera. Poc abans del molí de Marfà (km 8.22; 550m; 2:14h) creuem la riera a gual, per un indret de pedra natural on queden restes d'un antic pas de pilones. Just a l'alta banda hi ha les fonts de Marfà (km 8.28; 554m; 2:15h). El Molí de Marfà va ser abandonat, també, a causa de la riuada de 1863, però a la dècada de 1920 consta va ser recuperat temporalment. Les fonts de Marfà són el darrer exemple d'un seguit de naixements d'aigua situats en menys de 100 metres; es divisen cinc brocs -no tots brollen-, cadascun amb les seves corresponents piques. Si seguim la pista a l'esquerra, poc després, per un rastre de corriol que baixa a la riera arribarem a la Font de la Tosca i la Cova de la Tosca (km 8.41; 554m; 2:19h), que és l'espai que s'ha format entre la roca de la Tosca i el cingle sobre el qual recolza per la seva part superior. D'aquesta manera, es pot entrar a l'espai per un cantó i sortir per l'altre.

Retornem a les fonts de Marfà i comencem a guanyar alçada. Sense deixar per res la pista passem pel costat del forn de Marfà (km 8.90; 567m; 2:24h), que no seria d'estranyar que passés desapercebut, i ens dirigim a la casa de Marfà (km 9.65; 619m; 2:37h), que és la masia i antic castell que centra l'enclavament de la Vall de Marfà i l'origen de la qual es remunta al segle X. Aquí hi establí el seu quarter general Antoni Desvalls i de Vergós, Marquès del Poal, cap de l'exèrcit català de l'interior, el 1714. Des d'aquest lloc aquest militar, amb les seves tropes bàsicament formades per voluntaris i miquelets, es desplaçà a les nombroses confrontacions que mantingué amb l'exèrcit borbònic a les comarques del Bages, Berguedà, Lluçanès, Moianès i Osona, principalment, la més destacada de les quals fou l'agost del 1714 a Talamanca, on es lliurà la Batalla de Talamanca. El lloc també tingué la seva importància durant la Guerra del Francès i les guerres carlines. Rere el mas hi ha l'església de Sant Pere, que podrem visitar si hi trobem els masovers i s'hi avenen. L'església actual, tot i ser del segle XVIII, ja consta, també, al segle X. Actualment sense culte, avui en dia serveix de galliner, i guarda una història que seria un equivalent al Romeu i Julieta que tots coneixem.

Ens allunyem de Marfà pel sud-oest, planejant. Ben aviat, deixem una pista a l'esquerra i tombem a ponent (km 9.79; 618m; 2:40h), on després de planejar una estona, comencem un nou descens a la riera. En aquest trajecte recuperem el GR®3 (km 10.88; 555m; 2:56h) i ens dirigim a la Datzira (km 11.38; 541m; 3:05h), que es veu enrunada al fons de la vall. Actualment, l'antiga pallissa està rehabilitada i funciona com una explotació d'agricultura ecològica, però té un passat gens menyspreable que es remunta, documentalment, al 1237. En el trajecte ens hem trobat un ramat de cabres capitanejat per una cabra molt simpàtica i xafardera, a la Datzira, un rucs juguen amb els frens d'uns quads.

Seguim el GR-3 i arribem a la riera, ara anomenada de la Golarda, que la creuem, de nou, a gual (km 11.69; 522m; 3:09h), el punt més baix de tot l'itinerari on, probablement, ens haurem de descalçar per creuar-la. Ja a la dreta de la riera, sense abandonar el GR®3, comencem a remuntar la riera i a guanyar alçada respecte ella. Ignorem la connexió amb el GR®177 (km 11.92; 532m; 3:15h) i amb un camí que ve de Marfà (km 12.60; 574m; 3:27h). Abans de la següent cruïlla, la que abans ens ha servit per accedir a la vall (km 13.91; 621m; 3:48h), gaudim amb les vistes que s'ofereixen de Marfà i l'església de Sant Pere. Seguim planejant pel GR®3 fins al Salt Candeler (km 15.39; 616m; 4:08h), deixant el camí que baixa a la Saleta i gaudint de les panoràmiques que a la nostra esquena s'obren de la riera de Castellnou. El Salt Candeler és la raconada més bonica del Torrent de la Font Candelera però, molt possiblement, el trobarem sec; seria bonic veure manifestar-se el saltant d'aigua. Creuem a gual el torrent i a la següent cruïlla abandonem el GR®3 per tombar a la dreta, en ascens (km 15.49; 621m; 4:10h).

Repetim aquest tram de camí, on veiem un exemplar de farinera borda. A la següent bifurcació ara no baixem a la riera, sinó que seguim pel camí de l'esquerra, que inicialment segueix pujant, i remuntant la riera de Castellnou, que s'engorja entre el Serrat de Puig Sobirà i el Serrat dels Riqueus. El camí planeja una bona estona i quan comença a pujar de nou arribem a la Balma dels Gitanos (km 16.64; 632m; 4:30h), que segons Franscesc Roma podria amagar un jaciment arqueològic i que és factible trobar-hi escaladors exercitant-se. Quan ens allunyem de l'engorjat podem apropar-nos a la riera de Castellnou, que té un petit tram espectacular on va canalitzada fent bonics saltants (km 16.94; 636m; 4:34h).

De retorn a la pista principal i ja encarats al nord arribem a una cruïlla amb vistes a Moià (km 17.26; 650m; 4:40h), vistes que ens marquen el camí a seguir, bàsicament en orientació nord. En poca estona arribem al cementiri municipal, a la capella de la Mare de Déu del Remei i al camp de futbol, d'on hem sortit (km 18.19; 689m; 4:50h).

Us deixo aquí un recull fotogràfic d'aquesta sortida:
   

Dades de la ruta:
  • Distància aproximada: 18.19 quilòmetres.
  • Durada aproximada: 4:50 hores (sense parades).
  • Alçada mínima: 519 metres.
  • Alçada màxima: 692 metres.
  • Desnivell de pujada i baixada: 401 metres.
  • Mapa recomanat: El Moianès (Editorial Piolet).
  • Índex IBP: 55.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.

Post Top Ad

Your Ad Spot

Pàgines