La Foz de Lumbier (en euskera Irunberriko arroila), reserva natural des de 1987, és una falç estreta i petita formada pel riu Irati, de 1300 metres de longitud i d'una bellesa espectacular. Les seves parets verticals arriben a la seva cota màxima 150 metres d'alçada i en les seves esquerdes, trencaments i prestatges viuen grans rapinyaires, entre els quals abunden els voltors i els trencalòs. El congost, que també serveix de refugi per guineus, senglars, teixons i aufranys, està poblada de roures i coscolls, a més d'arbustos com farigola, espígol i gatosa que es colen per les escletxes de les parets calcàries. La vegetació es transforma en boscos de pollancres, salzes i freixes a l'entrada i sortida del congost.
A diferència d'altres gorges, la de Lumbier pot ser recorreguda a través d'un senzill camí, la via verda de la foz de Lumbier, que discorre al peu dels penya-segats, al llarg de 2'6 quilòmetres. El traçat va ser realitzat per al tren Irati, el primer tren elèctric d'Espanya, que va comunicar Pamplona amb Sangüesa entre 1911 i 1955. El camí està senyalitzat, discorre al costat del riu i travessa la roca a través de dos túnels, de 206 i 160 metres de longitud, que no tenen llum artificial. A la part final del sender, el camí voreja la roca i arriba fins les restes del Pont del Diable, del segle XVI, amb un arc elevat 15 metres sobre el riu. Va ser destruït pels francesos el 1812, durant la Guerra de la Independència.
La llegenda de Cliastela
Segons explica una de les llegendes més conegudes, a la riba dreta del riu Irati, prop de la Foz de Lumbier, hi havia un palau.
Hi vivia una rica dama anomenada Magdalena. Tot i ser jove i bella, patia del ronyó i l'estómac. Per aquest motiu, la seva bondadosa esclava Cliastela, s'oferí a dur-li un càntir de l'aigua de la font de Liscar, famosa per les seves propietats curatives.
Per anar a la font, situada prop de Liedena, s'havia de creuar el riu. No obstant, quan l'abnegada Cliastela es disposava a passar a l'altra riba durant la posta de sol, es trobà que una riuada s'havia endut la passarel·la que hi havia. L'esclava pensà, llavors, encomanar-se als seus déus antics, o potser a la nova religió que arribava de mans dels frares de Leire. I mentre estava en aquest dubte, se li aparegué el diable en forma d'un formós cavaller, oferint-li construir un pont a canvi de la seva ànima. Segons el pacte al que arribaren, el pont devia aixecar-se entre les 10 de la nit i les 6 del matí. Durant la nit, els diables construïren el pont.
En el rellotge de l'infern eren tres quarts de sis quan va aparèixer Cliastela, i els diable li demanà l'ànima. Però l'esclava, que semblava tonta però era molt llesta, s'excusà dient-li que el pont s'havia acabat fora de termini, ja que en el rellotge de sol d'una torre propera, com podien comprovar, marcava les set.
"Des d'ara queden trencades les nostres relacions", digué Cliastela mentre creuava el pont. "D'ara endavant, aquest pont es dirà pont de... Jesús". Al sentir aquest nom, els diables donaren una udoladissa i caigueren al riu, submergint-se en les tenebroses aigües de la foz de Lumbier.
A diferència d'altres gorges, la de Lumbier pot ser recorreguda a través d'un senzill camí, la via verda de la foz de Lumbier, que discorre al peu dels penya-segats, al llarg de 2'6 quilòmetres. El traçat va ser realitzat per al tren Irati, el primer tren elèctric d'Espanya, que va comunicar Pamplona amb Sangüesa entre 1911 i 1955. El camí està senyalitzat, discorre al costat del riu i travessa la roca a través de dos túnels, de 206 i 160 metres de longitud, que no tenen llum artificial. A la part final del sender, el camí voreja la roca i arriba fins les restes del Pont del Diable, del segle XVI, amb un arc elevat 15 metres sobre el riu. Va ser destruït pels francesos el 1812, durant la Guerra de la Independència.
La llegenda de Cliastela
Segons explica una de les llegendes més conegudes, a la riba dreta del riu Irati, prop de la Foz de Lumbier, hi havia un palau.
Hi vivia una rica dama anomenada Magdalena. Tot i ser jove i bella, patia del ronyó i l'estómac. Per aquest motiu, la seva bondadosa esclava Cliastela, s'oferí a dur-li un càntir de l'aigua de la font de Liscar, famosa per les seves propietats curatives.
Per anar a la font, situada prop de Liedena, s'havia de creuar el riu. No obstant, quan l'abnegada Cliastela es disposava a passar a l'altra riba durant la posta de sol, es trobà que una riuada s'havia endut la passarel·la que hi havia. L'esclava pensà, llavors, encomanar-se als seus déus antics, o potser a la nova religió que arribava de mans dels frares de Leire. I mentre estava en aquest dubte, se li aparegué el diable en forma d'un formós cavaller, oferint-li construir un pont a canvi de la seva ànima. Segons el pacte al que arribaren, el pont devia aixecar-se entre les 10 de la nit i les 6 del matí. Durant la nit, els diables construïren el pont.
En el rellotge de l'infern eren tres quarts de sis quan va aparèixer Cliastela, i els diable li demanà l'ànima. Però l'esclava, que semblava tonta però era molt llesta, s'excusà dient-li que el pont s'havia acabat fora de termini, ja que en el rellotge de sol d'una torre propera, com podien comprovar, marcava les set.
"Des d'ara queden trencades les nostres relacions", digué Cliastela mentre creuava el pont. "D'ara endavant, aquest pont es dirà pont de... Jesús". Al sentir aquest nom, els diables donaren una udoladissa i caigueren al riu, submergint-se en les tenebroses aigües de la foz de Lumbier.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.