El Pas de les Bruixes

El Passo delle Streghe (el Pas de les Bruixes) es troba fora de les muralles del centre històric de la Ciutat de San Marino i des d'aquí, al cim del mont Titano, es pot admirar el mar Adriàtic i la costa de la Romanya fins a les valls de Comacchio.

Es tracta d'un camí tallat en pedra entre la primera (Rocca o Guaita) i la segona torre (Cesta o de la Fratta) que rep aquest nom entre llegendes i creences populars que es remunta a l'edat mitjana.

Era l'època en què els gats negres eren assassinats perquè les bruixes es reencarnaven en ells, disposades a robar el cos de la primera bella noia que se'ls va presentar. En realitat, la noia més bonica del Titano era en realitat una bruixa i cada nit anava al Pas de les Bruixes per transformar-se gràcies a la llum de la lluna. I no va ser l'única perquè desenes de noies es van reunir aquí al voltant de grans focs per ballar en companyia i realitzar ritus misteriosos utilitzant herbes, fusta de diferents arbres, terra i flors de colors per crear pocions reals... aromàtiques. Així, doncs, les "bruixes" del coll de San Marino eren més que res una antiga forma d'herboristeria, que es reuneixen de nit, per celebrar la vida, ballant al voltant del foc i cantant balades antigues.

Els habitants del Titano, espantats pel que des de lluny semblaven xiuxiueigs i cruixits aterridors, van decidir establir un cos de guàrdia perquè les dones no poguessin acostar-se a l'indret. Durant una de les patrulles, un jove valent i curiós va decidir anar a saber què passava al pas. Tan bon punt va arribar darrere dels darrers arbres que li permetien amagar-se, va quedar commocionat per la bellesa de les joves ballarines. Sobretot es va adonar de la noia més bonica de San Marino i de seguida es va enamorar d'ella. Com que els enamorats son capaços de fer coses irracionals, va decidir esperar fins l'endemà al matí per declarar el seu amor a la bella bruixa i jurar protegir el seu secret i la seva vida. A partir d'aquella nit el jove guàrdia va començar a veure regularment la bella noia, complint la promesa i vivint la resta dels seus dies en aquesta història prohibida. Van passar molts anys feliços, plens de música, balades, vi i amor i des de l'última nit de lluna plena d'un any sense especificar... i no se'n sap res més!

Encara hi ha gent que jura sentir-los riure i fer broma durant les nits d'estiu però... Si et trobes per la zona, no confonguis el soroll del vent que s'aixeca impetuós del penya-segat entre les branques dels arbres amb veus de llegenda...