La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
La mar Adriàtica banya sis estats: Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro i Albània. En italià, rep el nom de Mare Adriatico; en albanès, Deti Adriatik; en bosnià i croat, Jadransko more; en montenegrí, Jadransko more o Јадранско море, i en eslovè, Jadransko morje. A la mar Adriàtica, hi ha diversos ports importants, entre els quals destaquen Rijeka (Fiume) i Split (Spalato) a Croàcia, Koper (Capodistria) a Eslovènia i els ports italians de Bari, Ancona, Venècia i Trieste, que va ser la sortida marítima de l'Imperi austrohongarès a la Mediterrània.
La mar Adriàtica es considera una articulació del mar Mediterrani, però en el període preclàssic es considerava que era una articulació de la mar jònica. Durant el període medieval, els venecians anomenaven tot l'Adriàtic Golf de Venècia i també en deien il nostro canal, com si fos la continuació del Gran Canal. Fa prop de 800 quilòmetres de llargada i de mitjana en fa 150 d'amplada, la seva superfície és de 132.000 km². La fondària no supera els 300 metres en la part septentrional i arriba a 1.222 metres més al sud. L'Adriàtic s'uneix al mar Jònic pel Canal d'Òtranto, o sigui, l'estret de mar entre el cap d'Otranto, al Salento, i cap Linguetta o Gjuhëza, a Albània.
La República de San Marino (Repubblica di San Marino en italià) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món, un enclavament envoltat per Itàlia al sud d'Europa, a la frontera entre les regions d'Emília-Romanya i les Marques, i a uns 10 quilòmetres de la costa adriàtica a Rímini. La seva topografia muntanyosa forma part de la serralada dels Apenins. El punt més alt del país, el cim del Monte Titano, és a 749 metres sobre el nivell del mar; el més baix, el riu Ausa (que acaba a la Marecchia), és de només 55 metres.
Aquestes característiques van provocar aquest fet curiós: veure una sortida de sol sobre les aigües del mar des d'un país que no té sortida al mar. La ubicació de l'habitació de l'hotel on vam fer nit a Borgo Maggiore, encarada a llevant, va permetre aquesta curiositat.
La mar Adriàtica banya sis estats: Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro i Albània. En italià, rep el nom de Mare Adriatico; en albanès, Deti Adriatik; en bosnià i croat, Jadransko more; en montenegrí, Jadransko more o Јадранско море, i en eslovè, Jadransko morje. A la mar Adriàtica, hi ha diversos ports importants, entre els quals destaquen Rijeka (Fiume) i Split (Spalato) a Croàcia, Koper (Capodistria) a Eslovènia i els ports italians de Bari, Ancona, Venècia i Trieste, que va ser la sortida marítima de l'Imperi austrohongarès a la Mediterrània.
La mar Adriàtica es considera una articulació del mar Mediterrani, però en el període preclàssic es considerava que era una articulació de la mar jònica. Durant el període medieval, els venecians anomenaven tot l'Adriàtic Golf de Venècia i també en deien il nostro canal, com si fos la continuació del Gran Canal. Fa prop de 800 quilòmetres de llargada i de mitjana en fa 150 d'amplada, la seva superfície és de 132.000 km². La fondària no supera els 300 metres en la part septentrional i arriba a 1.222 metres més al sud. L'Adriàtic s'uneix al mar Jònic pel Canal d'Òtranto, o sigui, l'estret de mar entre el cap d'Otranto, al Salento, i cap Linguetta o Gjuhëza, a Albània.
La República de San Marino (Repubblica di San Marino en italià) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món, un enclavament envoltat per Itàlia al sud d'Europa, a la frontera entre les regions d'Emília-Romanya i les Marques, i a uns 10 quilòmetres de la costa adriàtica a Rímini. La seva topografia muntanyosa forma part de la serralada dels Apenins. El punt més alt del país, el cim del Monte Titano, és a 749 metres sobre el nivell del mar; el més baix, el riu Ausa (que acaba a la Marecchia), és de només 55 metres.
Aquestes característiques van provocar aquest fet curiós: veure una sortida de sol sobre les aigües del mar des d'un país que no té sortida al mar. La ubicació de l'habitació de l'hotel on vam fer nit a Borgo Maggiore, encarada a llevant, va permetre aquesta curiositat.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.