El Castell de Montbui

L'any 1949 el castell medieval de Bigues i Riells es va declarar Bé Cultural d'Interès Nacional. La història del castell de Montbui està documentada des de l'any 987. Era la residència de la baronia de Montbui. L'any 995, els comtes de Barcelona el van assignar en feu a Gombau de Besora. Aquest va morir el 1050 i va traspassar el castell a la seva filla Guisla de Besora, segona esposa de Mir Geribert, príncep d'Olèrdola. Mir estava enfrontat amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I. Aquest es va oposar al traspàs. L'any 1059, però, van fer les paus i el comte va donar a Mir Geribert les terres que formarien la baronia de Montbui. D'aquestes terres en formaven part les parròquies de Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudàries, Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Genís de l'Ametlla, Sant Andreu de Samalús i part de l'actual parròquia de Santa Maria de Caldes de Montbui.

 

Fins al segle XVIII la propietat del castell va anar passant per diferents mans: els Bell-lloc, senyors de la Roca del Vallès, els Cabanes i Pere de Sentmenat, que el 1178 el va comprar a Ramon de Cabanes. I el 1240 va passar sota domini del bisbe de Barcelona, que el va fer reconstruir el 1308. Des del 1381 i fins a finals del segle XV va passar per diversos propietaris. L'any 1490 hi va haver un canvi de jurisdicció i la baronia va passar al Consell de Cent, que va considerar l'indret carrer de Barcelona. Els consellers de la capital van mantenir-ne la baronia fins al 1714, quan, després de la desfeta de la Guerra de Successió, els borbònics en van ordenar l'enderroc. Va ser el mateix destí que van córrer la majoria de fortaleses catalanes.

 

Les obres de millora del Castell de Montbui, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona a través del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, es van realitzat a cavall dels anys 2017 i 2018. Aquesta iniciativa buscava garantir la consolidació i conservació d'aquesta construcció històrica. L'actuació va permetre la consolidació del llenç nord del castell, que estava en mal estat, i així assegurar-ne l'estabilitat.

 

En aquesta acció també es van realitzar excavacions arqueològiques a l'interior del recinte del castell: es va arribar a excavar la totalitat del perímetre interior fins a arribar als paviments. Aquesta actuació va permetre identificar els diferents espais que configuraven l'estructura de la fortificació a partir del segle XIV: una gran sala coberta amb una estructura de fusta suportada per un arc de diafragma, altres estances vinculades amb la presó episcopal i les dependències associades. També es va excavat la cisterna i es va pogut recuperar el pas perimetral per l'exterior del recinte. Ara bé, la gran troballa fou descobrir les restes d'una antiga torre rodona desmuntada en el moment de construcció del castell al segle XIV, ja que se'n desconeixia la seva existència fins llavors. 

 

Amb l'actuació es va creat un itinerari perimetral que permet visitar el conjunt amb elements d'indicació d'itineraris, escales per salvar desnivells i baranes de seguretat.

 

El castell és un indret amb diverses llegendes associades. La primera va relacionada justament amb el seu nom, Montbui, de qui Víctor Balaguer en recull l'origen del topònim com a "muntanya del bou" (Mons bovis), ja que hi va haver una batalla entre cristians i musulmans, que volien fer servir una manada de bous per derrotar els seus enemics, però aquests se'n van sortir. També es diu que hi ha un passadís secret entre la Torre, un dels grans casals de Bigues, i el Castell de Montbui.