El 6 de juliol de 2019 es va inaugurar davant del teatre municipal d'Orange, on hi havia hagut la guillotina, un memorial en honor a les 332 víctimes del terror revolucionari a Orange (anys 90 del segle XVIII), entre 36 ells sacerdots i religiosos, i 32 monges beatificades pel papa Pius XI l' any 1925, però també sabaters, picapedrers, comerciants, alcaldes, jornalers, notaris, cirurgians, advocats, soldats i tot allò que podria representar una societat en tota la seva diversitat.
És obra de l'escultor Boris Lejeune, ja conegut per les seves creacions de Santa Joana d'Arc.
El relleu que hi ha al pedestal, a l'alçada dels ulls de l'espectador, representa aquesta escena malauradament habitual en aquella època: la víctima s'estén sota la fulla de la guillotina, dos botxins, artesans aplicats de la mort, són els últims minuts d'una persona declarada culpable. A les plaques disposades a l'altre costat del pedestal hi ha gravats els centenars de noms de les persones executades al mateix lloc on s'ha aixecat aquest monument.
Alçant els ulls, l'espectador veurà un grup escultòric que representa precisament la transformació de l'ombra en la llum del triomf. Representa el moment de l'apoteosi, el fred instrument de la mort, la guillotina, que es transforma en un portal, l'entrada al cel per sobre de la qual un àngel amb una palma a la mà, símbol del martiri, que acull les monges, l'èxit de les quals és etern.
Sota el relleu, hi ha gravat en una làmina de metall un extracte del poema d'una de les monges, en què triomfa sobre la guillotina la vida eterna sobre la mort.
És obra de l'escultor Boris Lejeune, ja conegut per les seves creacions de Santa Joana d'Arc.
El relleu que hi ha al pedestal, a l'alçada dels ulls de l'espectador, representa aquesta escena malauradament habitual en aquella època: la víctima s'estén sota la fulla de la guillotina, dos botxins, artesans aplicats de la mort, són els últims minuts d'una persona declarada culpable. A les plaques disposades a l'altre costat del pedestal hi ha gravats els centenars de noms de les persones executades al mateix lloc on s'ha aixecat aquest monument.
Alçant els ulls, l'espectador veurà un grup escultòric que representa precisament la transformació de l'ombra en la llum del triomf. Representa el moment de l'apoteosi, el fred instrument de la mort, la guillotina, que es transforma en un portal, l'entrada al cel per sobre de la qual un àngel amb una palma a la mà, símbol del martiri, que acull les monges, l'èxit de les quals és etern.
Sota el relleu, hi ha gravat en una làmina de metall un extracte del poema d'una de les monges, en què triomfa sobre la guillotina la vida eterna sobre la mort.
"Qui et tem, oh guillotina,
al meu parer, molt malament;
Si ens fas semblar ombrívols
ens condueixes a bon port.
Si ens sembles cruel
És per la nostra felicitat real:
Una corona eterna
és el preu del teu rigor."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.