El nom popular de barraques de vinya o barraques de pagès hauria de contemplar-se dins de l'àmbit més ampli "d'arquitectura rural realitzada amb la tècnica de la pedra seca", que engloba barraques, cisternes, marges, parets, pous i refugis de construcció similars.
La utilitat de les barraques és d'aixopluc, i també per guardar les eines del camp més pesades quan el camp ens queda a distància de l'habitatge. Aquestes barraques s'empraren com a refugi temporal del pagès i els animals de transport i feina davant les inclemències del temps. També s'utilitzaren per guardar els estris de conreu i per habitatge ocasional dels treballadors del camp.
Per a la seva construcció s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. Els seus murs solen ésser molt gruixuts. Les construïren els mateixos camperols utilitzant com a únic instrument de treball la maceta, per corregir les formes de les pedres emprades en la seva construcció.
Cal considerar les barraques de vinya com veritables obres del patrimoni arquitectònic i de l'art popular dels camperols, que a mes a més de complir una funció d'utilitat, configuren el paisatge.
Se'n troben moltes en comarques com el Bages o com el Penedès. La de la imatge concretament es troba al Pla de Santa Anna, a Sant Fruitós de Bages.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.