La mostra de carboneig de Cànoves

De caràcter biennal, des de 1991 es celebra en aquesta població vallesana una interessant mostra que recorda el carboneig, una antiga activitat rural avui en dia en desús i de la qual molta gent de la població en va viure.

Una sitja, pila de carboner o carbonera és un apilament de llenya tapat amb terra que s'usava per fer carbó. Normalment s'emprava llenya d'alzina. Als llocs on es plantava una sitja, es feia una esplanada anomenada rotlle de sitja sobre la qual s'hi posava la llenya. Solia tenir a prop una petita construcció (anomenada de cabana de carboner) que és on s'allotjava el carboner els dies que durava el procés de fabricació del carbó.

El procés de construcció de la carbonera es separa en diferents fases:
1.- Distribució dels troncs en tres eixos per a que la majoria no toquin a terra i es faciliti el pas de l'aire per la part inferior de la carbonera.
2.- Col·locació de l'espitllera central fent un clot i posant-hi una teula subjectada amb fang. Es tapa amb branquetes de pi per a que no pugui caure cap objecte.
3.- Es van col·locant els troncs ben alineats per la banda de fora i procurant no deixar cap espai entre ells.
4.- A la part davantera es posa llenya prima per encendre el foc.
5.- Al ribàs (petita paret de terra on es repenja la carbonera) s'hi posen uns troncs prims amb l'objectiu de deixar un espai per a que passi l'aire.
6.- Els buscalls (troncs prims fets de branques) es fan a mida per a que no surtin cap fora.
7.- La llenya ja està totalment apilada i es fica la llosa del damunt de la boca.
8.- Una vegada apilada la llenya es fica l'embalum, fet de branques disposades amb el tronc cap endins i al damunt terra. A la part inferior es comença un marge que aguantarà l'embalum i la terra. També evitarà que quan la carbonera es vagi cremant es faci un forat provocant que el carbó es torni cendra.
9.- En fer el marge es formen dues espitlleres, una a cada costat, amb dos pedres i una llosa al damunt.