dijous, 13 d’agost de 2009

Santa Maria de Vilabertran

Santa Maria de Vilabertran és un monestir romànic declarat monument històric-artístic en 1930. El conjunt monumental del monestir de Santa Maria de Vilabertran consta de tres sectors: l'església, el claustre i el palau abacial.

L'any 1066, un prevere, Pere Rigau, va ser destinat a una petita església, la de Santa Maria a la petita localitat de Vilabertran. El 1069, unes famílies de la zona li donaren els terrenys de l'església, incloent un perímetre de 60 passos per a construir un cementiri, així com una font situada enfront de l'església. A poc a poc es va anar formant una comunitat de canonges que residien en una casa annexa a l'església de Santa Maria. La nova comunitat va adoptar les normes de Sant Agustí. Rigau va ser el seu primer abat i es va decidir que, a la seva mort, els propis membres de la congregació triarien al seu successor.

El 1080 es va iniciar la construcció del nou monestir, que amb el temps també fou un centre d'acollida dels pelegrins que es dirigirien a Terra Santa ja que disposava d'un hospital. Al 1410, l'abat Antoni Grigos va encarregar de fortificar el monestir, la torre del rellotge i el palau abacial.

El monestir va ser secularitzat l'any 1592, en el 1794 va sofrir l'atac de les tropes napoleòniques i en el 1835 la llei de desamortització de Mendizábal va provocar que els pocs canonges que quedaven a Santa Maria es traslladessin a Albarrasí. Després de la Guerra Civil Espanyola, aquest edifici es va convertir en caserna militar. Entre 1945 i 1960 es van realitzar diverses reformes de l'edifici. Des de 1980 és propietat de la Generalitat de Catalunya.

L'església de Santa Maria és l'element més destacat del conjunt monacal. Es creu que no va ser acabada fins després de la seva consagració l'11 de novembre 1100. És de base quadrangular dividida per dues fileres de columnes que parteixen l'espai en tres naus diferents. La nau principal està coberta amb una volta de canó. Està reforçada per quatre arcs recolzats en pilars.

El claustre es va construir el segle XII. És senzill i auster i les seves galeries són bastant desiguals. Estan cobertes per una volta de mig arc i angles sostinguts per arcs diagonals. Els capitells de les columnes estan decorats amb dibuixos de fulles llises. Al voltant del claustre es distribueixen les diferents dependències de l'antic convent.

El campanar es va construir entre els segles XII i XIII. Està compost per tres galeries decorades en estil llombard. La façana és totalment llisa; no presenta cap ornament. A la dreta de la torre es poden veure encara les restes d'un campanar que mai va arribar a completar-se.

El magnífic Palau Abacial fou construït durant el mandat de l'abat Antoni Girgós (1410-24), el qual també féu fortificar el monestir i construí la torre del Rellotge. L'organització del palau començà amb la recuperació de l'edifici de l'antiga hostatgeria, reconvertint la sala gòtica i les cambres de la torre. L'arquitectura del palau és un dels exemplars més importants de l'arquitectura gòtica civil del país. Es creà una centralitat funcional i visual mitjançant una gran porta d'accés dovellada i reforçada per la col·locació d'una fornícula gòtica amb escultura de peanya. Es realitzà la unificació de materials i textures de tots els paraments dissimulant els canvis d'època i de nivell. S'organitzà un conjunt de magnífics finestrals gòtics bífors al pati i trífors a l'exterior. Són finestrals amb columnetes i capitells de pedra de Girona que dónen gran elegància a la façana, en contrast amb l'austeritat de les fortificacions. L'acabament amb merlets donava unitat al conjunt.


Mostra un mapa més gran

Recull d'imatges de Santa Maria de Vilabertran:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.