El transpirinenc català

El projecte d’enllaçar Barcelona amb la frontera francesa per Puigcerdà va insinuar-se l’any 1881, un any després que el tren arribés a Ripoll. El camí fins a aquesta ciutat va ser relativament plàcid, amb els rails acomodant-se per la depressió del Vallès, per la vall del Congost i per la plana de Vic. Un cop es va decidir fer la connexió transpirinenca, però, les dificultats van multiplicar-se.

Les primeres converses serioses per portar el tren a Puigcerdà van començar l’any 1903. El 1907 ja existia el projecte, que es ratificaria definitivament dos anys més tard. L’execució de les obres, però, no seria cosa fàcil. Només calia construir 48 quilòmetres, però l’orografia del terreny (calia superar la collada de Toses) ho va posar molt difícil als enginyers. El 1919 s’inaugurava el tram més senzill, fins a Ribes de Freser.

Des d’aquesta població fins a Puigcerdà calia superar desnivells molt importants en pocs quilòmetres. Per fer-ho possible, es va imaginar una solució atrevida però que resultaria efectiva, un túnel helicoidal de més d’un quilòmetre, el Cargol de Palós, situat entre Planoles i Toses. Tot i que amb el temps s’ha revelat com un dels punts negres de la línia, ja que impedeix el pas d’alguns tipus de trens, en aquell moment va ser una proesa de l’enginyeria, igual que el túnel de més tres quilòmetres i mig –el més llarg de l’Estat en aquell moment- que es perforaria per superar la collada de Toses.

El primer tren va arribar a Puigcerdà el 3 d’octubre de 1922. Mesos més tard es feia la connexió amb França, on la I Guerra Mundial havia endarrerit les obres.

En aquests moments, els trens no passen de l'estació de Ribes de Fresser, fent la resta del servei fins a la Tor de Querol amb autobusos. En alguns trams he comprovat que, directament, no hi ha la via, ja que estan modificant algun dels ponts, com abans de Toses o a la Molina, i que el túnel de la Molina està tapiat. Tant de bo, tots aquests inconvenients a hores d'ara siguin millores quan les obres hagin acabat, la línia sigui més segura i, si és possible, els trens triguin menys en cobrir el trajecte.