Cançó d'amor i de guerra és una sarsuela catalana en dos actes, que es va estrenar el 16 d'abril de 1926 al Teatre Nou del Paral·lel barceloní i es va convertir en el primer gran èxit del compositor valencià Rafael Martínez i Valls. El text és de Lluís Capdevila i Víctor Mora.
Creada l'any 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera, es titulà inicialment Els soldats de l'ideal, però la situació política feu que l'obra es prohibís abans de l'estrena. Sembla que aquest nom (la "ideal" era la revolució republicana francesa) no va agradar gens al governador civil, el general Milans del Bosch, i en una reunió presidida per ell mateix, els autors de la sarsuela van decidir de canviar-ne el nom pel que ara coneixem.
Després de la guerra civil va ser prohibida però, malgrat tot, va ser una de les obres de teatre en català que més aviat va aconseguir de poder-se representar.
Aquesta sarsuela està sent recurrent per a mi des de 2006, any en què vaig començar a voltar regularment per Bigues i Riells del Fai. En aquell any, les diferents corals de la Vall del Tenes van interpretar l'obra en cadascun dels quatre municipis de la vall (veure el número 233 de la revista Ronçana) i en aquella ocasió hi vaig participar fent el reportatge fotogràfic, que va servir tant per la revista com per a la caràtula de l'enregistrament sonor que se'n va fer com, també, per al record, ja que a Bigues es va fer en l'espai que ocupa actualment el Teatre Auditori Polivalent però que llavors només era un espai amb unes parets.
Uns anys després em vaig decidir a afegir-me a cantar amb la coral l'Amarant i, al poc de començar, va aparèixer la possibilitat de participar en una nova representació d'aquesta sarsuela i en un escenari tant mític i carregat de simbolisme com és el Palau de la Música Catalana, a Barcelona. Així que al 2017, una colla de corals, entre la qual la nostra, vam marcar una fita en les nostres existències i ens vam poder omplir de goig i de joia (veure el número 289 de la revista Ronçana), cantant en un indret així i davant de tanta i tanta gent, acostumats a una quantitat de públic més aviat escassa... Un 50% de públic al Palau són tres plens fins a la bandera del Teatre Auditori Polivalent! Els concerts van acabar, com no, amb la interpretació d'El Cant de la Senyera, himne de l'Orfeó Català, ja traient veu d'on no n'hi havia.
I ara, al 2022, sant tornem-hi! Aquesta vegada em reapareix l'obra com a regidor de Cultura de l'Ajuntament de Bigues i Riells del Fai, on el Teatre Auditori Polivalent la tornarà a acollir, ara sí, amb les condicions que es mereix, en una gira de concerts que inclourà Mataró i la Garriga.
Que no pari la música!
Creada l'any 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera, es titulà inicialment Els soldats de l'ideal, però la situació política feu que l'obra es prohibís abans de l'estrena. Sembla que aquest nom (la "ideal" era la revolució republicana francesa) no va agradar gens al governador civil, el general Milans del Bosch, i en una reunió presidida per ell mateix, els autors de la sarsuela van decidir de canviar-ne el nom pel que ara coneixem.
Després de la guerra civil va ser prohibida però, malgrat tot, va ser una de les obres de teatre en català que més aviat va aconseguir de poder-se representar.
Aquesta sarsuela està sent recurrent per a mi des de 2006, any en què vaig començar a voltar regularment per Bigues i Riells del Fai. En aquell any, les diferents corals de la Vall del Tenes van interpretar l'obra en cadascun dels quatre municipis de la vall (veure el número 233 de la revista Ronçana) i en aquella ocasió hi vaig participar fent el reportatge fotogràfic, que va servir tant per la revista com per a la caràtula de l'enregistrament sonor que se'n va fer com, també, per al record, ja que a Bigues es va fer en l'espai que ocupa actualment el Teatre Auditori Polivalent però que llavors només era un espai amb unes parets.
Uns anys després em vaig decidir a afegir-me a cantar amb la coral l'Amarant i, al poc de començar, va aparèixer la possibilitat de participar en una nova representació d'aquesta sarsuela i en un escenari tant mític i carregat de simbolisme com és el Palau de la Música Catalana, a Barcelona. Així que al 2017, una colla de corals, entre la qual la nostra, vam marcar una fita en les nostres existències i ens vam poder omplir de goig i de joia (veure el número 289 de la revista Ronçana), cantant en un indret així i davant de tanta i tanta gent, acostumats a una quantitat de públic més aviat escassa... Un 50% de públic al Palau són tres plens fins a la bandera del Teatre Auditori Polivalent! Els concerts van acabar, com no, amb la interpretació d'El Cant de la Senyera, himne de l'Orfeó Català, ja traient veu d'on no n'hi havia.
I ara, al 2022, sant tornem-hi! Aquesta vegada em reapareix l'obra com a regidor de Cultura de l'Ajuntament de Bigues i Riells del Fai, on el Teatre Auditori Polivalent la tornarà a acollir, ara sí, amb les condicions que es mereix, en una gira de concerts que inclourà Mataró i la Garriga.
Que no pari la música!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.