Mai m'ha agradat anar amb bicicleta; de fet, segueix sense agradar-me, però a l'estiu, quan hi ha el Tour, sempre que he pogut, m'he empassat les etapes. Val a dir que les retransmissions que fan els francesos, mostrant excel·lentment les atractius del seu país, ajuden i molt, però els meus primers records es remunten a l'any que Ángel Arroyo va fer un segon lloc al final del Tour... i d'això ja ha plogut.
No obstant, és molt diferent veure'ls per televisió que veure'ls en directe i, enguany, les 3 grans voltes ciclistes que tenim més a l'abast de poder-les veure han passat a prop o extremadament a prop de casa. Recordo de més jove, adolescent, etapes de la Volta Ciclista a Catalunya passar, començar o acabar a Granollers, però més que això, no en tenia pas gaire grans records més. Un dia, per casualitat, em vaig trobar tornant d'una excursió amb el Grup Excursionista de Bigues i Riells (GEBRACB) a Centelles amb la carretera tallada perquè passava la Volta Ciclista a Catalunya... Just després del cotxe escombra, que literalment anava al darrere del gran grup, van obrir la carretera i els vaig poder "perseguir" literalment per la C-17 camí de casa. Aquell dia vaig donar-me compte del de pressa que van només a cop de pedal. Uns anys després, de vacances a Galícia, ens vam topar amb la Vuelta a España a Combarro.
Així que aquest any la Volta a Catalunya i el Tour de França han passat pels Cingles de Bertí, i això no s'havia de deixar passar i, ja posats, la Vuelta a España acabava una etapa a Font-Romeu i en començava una altra a Falset (al voltant de dues hores de cotxe a cada lloc, distància ideal per anar a passar un dia fora en època de vacances). Mai em vaig plantejar baixar a Granollers a veure l'inici de l'etapa del Tour, però sí que volia veure'ls passar i veure la famosa caravana. Al final, però, en tots els casos, més que pròpiament el fet de veure els ciclistes passar, o en un inici d'etapa com a Falset tenir-los pràcticament a tocar, el millor de tot plegat és l'ambient i el bon rotllo que es forma al voltant de la cursa, sigui la que sigui i sigui amb les circumstàncies que sigui, com el dia de l'etapa de la Vuelta a Font-Romeu, que ens vam quedar amb les ganes de veure'ls passar per la calamarsada que va caure (etapa suspesa a 15 quilòmetres de l'arribada, un servidor estava a dos quilòmetres per l'arribada i m'havia plantejat seriosament veure'ls passar on es van refugiar quan al matí buscava on posar-me per gaudir-ne del pas).
Suposo que tot s'entrena i, deixant de banda el que corren, que és molt, que la resistència que aquesta gent ha de tenir és fruit, precisament d'això, però encara em segueix meravellant aquesta capacitat d'estar-se tres setmanes fotent-se quilometrades amb bicicleta i amb grans desnivells quan jo (potser per això mai m'ha agradat anar amb bicicleta) intento anar de casa a l'església del poble, per exemple, i ja trec el fetge per la boca.
Ara espero que, algun any, alguna de les voltes femenines també passin per aquí.
No obstant, és molt diferent veure'ls per televisió que veure'ls en directe i, enguany, les 3 grans voltes ciclistes que tenim més a l'abast de poder-les veure han passat a prop o extremadament a prop de casa. Recordo de més jove, adolescent, etapes de la Volta Ciclista a Catalunya passar, començar o acabar a Granollers, però més que això, no en tenia pas gaire grans records més. Un dia, per casualitat, em vaig trobar tornant d'una excursió amb el Grup Excursionista de Bigues i Riells (GEBRACB) a Centelles amb la carretera tallada perquè passava la Volta Ciclista a Catalunya... Just després del cotxe escombra, que literalment anava al darrere del gran grup, van obrir la carretera i els vaig poder "perseguir" literalment per la C-17 camí de casa. Aquell dia vaig donar-me compte del de pressa que van només a cop de pedal. Uns anys després, de vacances a Galícia, ens vam topar amb la Vuelta a España a Combarro.
Així que aquest any la Volta a Catalunya i el Tour de França han passat pels Cingles de Bertí, i això no s'havia de deixar passar i, ja posats, la Vuelta a España acabava una etapa a Font-Romeu i en començava una altra a Falset (al voltant de dues hores de cotxe a cada lloc, distància ideal per anar a passar un dia fora en època de vacances). Mai em vaig plantejar baixar a Granollers a veure l'inici de l'etapa del Tour, però sí que volia veure'ls passar i veure la famosa caravana. Al final, però, en tots els casos, més que pròpiament el fet de veure els ciclistes passar, o en un inici d'etapa com a Falset tenir-los pràcticament a tocar, el millor de tot plegat és l'ambient i el bon rotllo que es forma al voltant de la cursa, sigui la que sigui i sigui amb les circumstàncies que sigui, com el dia de l'etapa de la Vuelta a Font-Romeu, que ens vam quedar amb les ganes de veure'ls passar per la calamarsada que va caure (etapa suspesa a 15 quilòmetres de l'arribada, un servidor estava a dos quilòmetres per l'arribada i m'havia plantejat seriosament veure'ls passar on es van refugiar quan al matí buscava on posar-me per gaudir-ne del pas).
Suposo que tot s'entrena i, deixant de banda el que corren, que és molt, que la resistència que aquesta gent ha de tenir és fruit, precisament d'això, però encara em segueix meravellant aquesta capacitat d'estar-se tres setmanes fotent-se quilometrades amb bicicleta i amb grans desnivells quan jo (potser per això mai m'ha agradat anar amb bicicleta) intento anar de casa a l'església del poble, per exemple, i ja trec el fetge per la boca.
Ara espero que, algun any, alguna de les voltes femenines també passin per aquí.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.