L'eclipsi (de Sol de 2026)

La teoria diu que vist des de la Terra, un eclipsi solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment o parcialment el Sol en una posició concreta de la Terra. Això només pot passar durant la fase de lluna nova, quan el Sol i la Lluna estan en conjunció vist des de la Terra. Com a mínim ocorren dos eclipsis solars anualment, tot i que aquest nombre pot arribar fins a cinc. Tanmateix, d'aquests només dos, com a màxim, poden ser totals. Els eclipsis solars totals són estranys en un punt particular perquè l'ombra de la Lluna només segueix un camí curt al llarg de la superfície.

Tradicionalment, en èpoques antigues, i en algunes cultures actualment, els eclipsis solars s'han atribuït a causes sobrenaturals. Hergé va mostrar-ho molt bé a l'àlbum de la col·lecció de Tintín El temple del Sol, en una escena en què Tintín, el capità Haddock i Milú estan condemnats a la foguera pels inques, però Tintín sap que hi haurà un eclipsi total de sol en aquell precís moment. Quan el cel es torna fosc, ell amenaça el déu Sol i els inques interpreten el fenomen com una senyal divina per perdonar-los la vida.

La pràctica és que ja havia vist un eclipsi parcial de sol, però veure'n un de total és una sensació que no es pot descriure en paraules i crec que tampoc amb imatges: és una experiència que, realment, val la pena de viure. Sembla mentida que amb la lluna tapant pràcticament tot el sol encara hi hagi prou claror i que, en un tres i no res, es col·loca al davant, apareix la corona solar i el cel s'enfosqueix com qui hagi apagat l'interruptor de la llum, però sense arribar a fer-se de nit... perquè encara hi ha prou claror. Quan la lluna comença a destapar el sol és un altre moment màgic, que en aquest cas, a més, es va enllaçar amb la posta de sol.

Quan era petit, els meus pares em van regalar un rellotge de canell que tenia com un planetari i informava dels eclipsis, entre d'altres coses. El que ja no recordo és com m'ho vaig fer per saber, fa 40 anys, que aquest dia, el 12 d'agost de 2026, l'eclipsi de sol tindria lloc, entre d'altres llocs, a Catalunya, a les Terres de l'Ebre, a Alcanar, la terra del meu pare i dels meus avantpassats paterns i que, aquest dia, passés el que passés, jo havia d'estar allà. Les circumstàncies de la vida han marcat el lloc concret d'Alcanar on l'he vist. Segur que hi havia llocs més bonics i més interessants per intentar fer alguna foto més espectacular, però no era el cas. Es tractava de viure'l i gaudir-lo on s'havia de viure i gaudir i amb qui s'havia de viure i gaudir, i el resultat plegat de tot el còctel ha estat brutal.