divendres, 31 de maig de 2013

Quatre columnes i tres palaus

Les Quatre Columnes, també conegudes com les Columnes de Puig i Cadafalch, són 4 columnes amb capitells jònics que reprodueixen les que van ser aixecades l'any 1919 per l'arquitecte Puig i Cadafalch on actualment hi ha la Font màgica de Montjuïc, a Barcelona. Simbolitzen les quatre barres de la Bandera de Catalunya i inicialment estaven destinades a convertir-se en un dels símbols del catalanisme. Les originals van ser enderrocades el 1928 durant la dictadura de Primo de Rivera, un any abans de l'inici de l'Exposició Universal de 1929. L'any 2010 van ser reconstruïdes, a pocs metres de distància del seu lloc original. Actualment són símbol de la perseverança, la convicció i la fermesa de la llengua, la cultura i la identitat nacional catalana.

Les columnes formaven part d'un projecte d'urbanització de la muntanya de Montjuïc que Puig i Cadafalch va presentar el 1915, amb l'objectiu de celebrar una exposició el 1917 centrada sobre el tema de l'electricitat i les indústries elèctriques. Volia presentar Barcelona al món com a capital del Mediterrani, i Catalunya com un país amb un govern modern, la Mancomunitat. El projecte es va desestimar però Puig i Cadafalch el va tornar a presentar amb vistes a l'Exposició Universal de 1929. Es van construir el 1919 i van ser la primera construcció de tota la zona.

Les columnes, situades a la plaça de les Belles Arts, havien de representar Catalunya: la columnata representaria l'herència grega i un edifici amb cúpula homenatjaria l'herència romana. El projecte global havia de tenir el seu moment àlgid com a eix central de la futura Exposició Universal de 1929.

Les columnes van ser un dels primers elements a construir-se durant el procés d'urbanització de la muntanya. Es van construir amb maons arrebossats que imitaven la pedra i tenien 20 metres d'alçada i 2,5 metres de diàmetre. L'arquitecte tenia pensat coronar-les amb 4 figures representatives, quatre victòries alades, projecte que no es va arribar a realitzar.

Les columnes van ser enderrocades l'any 1928, poc abans d'una visita de Primo de Rivera a la ciutat.

El ple del 27 de juny de 2008 al Parlament de Catalunya va aprovar una proposició no de llei, amb el suport de tots els partits polítics i presentada per ERC, per promoure la restitució de les Quatre Columnes, en homenatge als patriotes catalans. El 2009 es va presentar un projecte de construcció, ideat per l'equip d'arquitectes Rosselló-Sangenís, seguint el projecte original de construcció de Puig i Cadafalch i alguns manuals de construcció clàssica. Sapic va ser l'empresa encarregada de l'execució del projecte.

La reconstrucció, amb un pressupost de 2,5 milions d'euros, s'ha realitzat amb anells de pedra artificial -una barreja de ciment, granit i marbre blanc- col·locats a pes amb una grua i entrellaçats mitjançant peces metàl·liques. Tot i això, la seva construcció s'ha realitzat a la plaça del Marquès de Foronda, entre la Font Màgica i el Palau Nacional de Montjuïc, una mica més amunt del seu emplaçament original. L'alçada definitiva de les columnes, incloent-hi el pedestal, és de 20 metres.

La inauguració oficial es va realitzar el diumenge 27 de febrer de 2011, amb la presència d'Artur Mas, president de la Generalitat, Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya, i Jordi Hereu, alcalde de Barcelona.

A la base d'una de les columnes hi figura la inscripció "Restitució, com a acte de justícia històrica, de les quatre columnes enderrocades per la dictadura l'any 1928 pel seu caràcter de símbol de Catalunya".

Al darrere hi ha el Palau Nacional, construït per a l'Exposició Universal de Barcelona del 1929 segons un projecte dels arquitectes Enric Catà, Eugenio Cendoya i Pere Domènech i Roure. A causa del seu emplaçament ha esdevingut un dels símbols de la ciutat i des de 1934 allotja el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Entre el 1990 i el 1992 va patir un procés de rehabilitació, període en el que també es creà el nou Museu Nacional d'Art de Catalunya.

L'edifici, d'estil monumental, té una planta rectangular i dos pisos, i és organitzat al voltant del Gran Saló Oval. A la façana, coronada per una gran cúpula d'estil romà, s'alcen quatre torres, dues de les quals s'inspiren en les torres xorigueresques de la catedral de Santiago de Compostela. La decoració de la gran cúpula conté pintures de Josep de Togores, M. Humbert i Francesc d'Assís Galí, que magnifiquen el passat d'Espanya dins la línia de patriotisme que caracteritzava la dictadura de Primo de Rivera.

A esquerra i dreta de les columnes veiem el Palau d'Alfons XIII i el Palau de Victòria Eugènia respectivament, ccnstruïts entre 1918 i 1923 segons un projecte de Josep Puig i Cadafalch, junt amb el veí Palau de Victòria Eugènia són les úniques edificacions que es bastiren segons el pla general que, juntament amb Guillem Busquets, havia establert per a aquest sector del que havia de ser l'Exposició Universal de 1929, i que fou modificat amb l'adveniment de la dictadura de 1923. Són naus simètriques de gran volum, amb un interior molt lliure il·luminat zenitalment, fet que ha permès cegar els murs exteriors, revestint-los d'esgrafiats a base de columnes salomòniques, referència historicista que es repeteix a les torretes angulars, copiades del Pont Reial de València, i als portals, a partir d'emmotllats de la façana barroca de l'església de Santa Maria de Caldes de Montbui.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.