Breaking

12/07/2012

El monestir de Sant Cugat del Vallès

Escena monacal, Monestir de Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental, Catalunya)

Monestir benedictí emplaçat sobre una antiga vil·la romana convertida en fortalesa durant el segle IV que en època medieval era coneguda com castrum octavianum.

Segons la tradició va ser aquí on va rebre martiri el sant d'origen nord-africà anomenat Cugat i és molt probable que, ja al segle IV es construís una capella funerària per allotjar les relíquies del sant. Aquesta primera capella es va modificar i ampliar durant els segles següents (hi ha vestigis d'una església visigòtica dels segles V-VI).

El monestir data del segle IX i poc a poc va anar assolint una gran importància, fins arribar a ser el més important dels comtats catalans. Durant els segles XI i XII, època en que es va bastir el nou edifici romànic, hi depenien Sant Llorenç del Munt, Santa Cecília de Montserrat, Sant Salvador de Breda, Sant Pau del Camp, Santa Maria del Coll i Sant Pere de Clarà. Va començar la seva decadència a partir del segle XIV, tot i una certa revifalla cap a la fi del XVIII, fins a la seva extinció l'any 1835.

La llegenda de l'origen del monestir

A l'estiu de l'any 304 decapitaren a Sant Cugat, un predicador d'origen nord-africà que arribà a aquests verals al segle III. Deixaren el seu cos a la intempèrie, sense enterrar, per tal que les feres devoressin el cos i els seguidors se n'oblidessin d'ell per sempre. Però abans que tot això succeís, dues noies, de nom Juliana i Semproniana, nascudes a Iluro (Mataró) i que havien seguit les ensenyances de sant Cugat, recolliren el cos del màrtir per enterrar-lo. Quan això succeïa, foren descobertes per la guàrdia imperial i, a l'acte, foren assassinades allà mateix. Els veïns, en assabentar-se de la desfeta, deixaren passar el dia i, amb la foscor de la nit, recolliren els tres cossos i els enterraren allà mateix.

Més endavant, els pocs habitants de fora muralla construïren un petit monument funerari per recordar la memòria de sant Cugat, i al cap de poc temps s'aixecà una basílica al costat per venerar el màrtir. El Castrum Octavianum s'anà modificant i reconvertint en monestir gràcies a la donació de l'emperador Carlemany l'any 780, segons diu la llegenda. A partir d'aquest moment, el monestir on morí sant Cugat prengué el nom del sant i més endavant s'hi afegí del Vallès.

La llegenda del Camí dels Monjos

Feia una colla d'anys que els monjos de Sant Llorenç del Munt, també conegut com la Mola, ja s'havien plantejat la possibilitat de canviar d'indret a causa de les fortes penúries i l'aïllament que patien: les seves terres no eren gens productives perquè estaven envoltades d'un immens pedregar i alguns dels monjos patien el mal de la solitud i la tristesa. Tots ells somniaven en algun altre monestir on l'aigua no escassegés, les terres fossin fèrtils i la convivència amb altres monjos els fes més agradable i productiva la vida monàstica.

Arribats a aquest extrem, els monjos demanaren permís al bisbe de Barcelona, a qui estaven sotmesos ja que es trobaven dins la seva jurisdicció eclesiàstica. El bisbe entengué les raons d'aquella comunitat religiosa i deixà que escollissin lliurement l'emplaçament on ubicar-se. Només els demanà que respectessin un mandat: "Que caminant rectament i sense marrada de cap mena, i sense travessar cap riu, torrent o xaragall, s'establissin on millor els anés".

Seguint aquestes indicacions arribaren a un indret que reconegueren com Sant Cugat del Vallès; aquell lloc complia els preceptes que els havia encarregat el seu bisbe abans de marxar de Sant Llorenç i decidiren quedar-s'hi. Aquí s'acabava, doncs, una part de l'aventura i començava una nova vida per a tots ells.

El camí que havien deixat enrere va quedar marcat per sempre més com el Camí dels Monjos, una ruta que, en gran mesura, més endavant serviria com a camí de ferradura molt utilitzat pels pastors i ramats que venien del Pirineu cap al Vallès per passar-hi l'hivern i que, actualment, és una ruta senderista marcada com a petit recorregut (PR C-31).

Imatges del monestir de Sant Cugat del Vallès:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.

Post Top Ad

Your Ad Spot

Pàgines