dilluns, 18 de gener de 2010

Pradell de la Teixeta

Pradell de la Teixeta és un municipi de la comarca del Priorat, al límit amb la comarca del Baix Camp, accidentat pels vessants occidentals de la serra de l'Argentera o de Pradell, que el coll de la Teixeta (camí natural entre les localitats del baix Priorat i del Baix Camp) separa, ja al sector més septentrional del terme, del puig Cerver (Alforja). El poble està situat a 463 metres d'altitud. Avui dia encara hi passa la línia del ferrocarril de Saragossa a Barcelona, encara que com en molts altres llocs l'estació ja no s'utilitza i pocs trens s'hi aturen.

Situat a cavall entre el Priorat i el Baix Camp, Pradell fou en el seu origen un conjunt de masies aràbigues i el seu terme va ésser venut, junt amb el de Falset, pels sarraïns de Siurana al Walí de Garcia, i reconquerit, conjuntament amb Escornalbou per les hosts d'Albert de Castellvell l'any 1162.

Alfons I d'Aragó feu donació el dia 8 de maig de 1162 del lloc d'Escornalbou a la Seu de Tarragona. Pradell, situat entre els límits d'Escronalbou, el Comptat de Prades i la Baronia de l'Entença, va ésser reclamat per aquesta última, que litigava amb la Seu de Tarragona per la seva possessió. Això motivà que Alfons I, en un document datat el 6 de març de 1172, i referint-se als testimonis dels àrabs expulsats clarifiqués la pertinença de Pradell a Siurana i la seva expressa donació, junt amb les terres d'Escornalbou a la Seu Tarragonina.

El prior d'Escornalbou, Joan de Sant Boi, per tal de recaptar diners per la construcció del monestir, fa donació de Pradell i del seu terme l'any 1178 a “Pere de Deu, sa muller i als llurs, reservant-se el dret de fer-hi una forza o fortificació, la qual tindran dits conjugues per la defensa dels homes que aniran a estar-hi, de la qual forza li donaran potsetat sempre que la demani en pau o en guerra!.

Aquesta donació prosperà en els anys edificant-se la fortificació, (de la qual encara en queden restes) i una església, al voltant de les quals es desenvolupa la vida del poble. També s'hi va establir un “cambrer” que era el representant de la Seu i l'encarregat de cobrar el delme.

L'any 1389 una epidèmia dels conreus amenaça els habitants de Pradell, que corre el risc de despoblar-se, però la venda de la campana i de diversos objectes de culte de l'església de Falset, els permeten subsistir.

És també l'església de Pradell el lloc elegit el 7 de maig de 1461 per l'Arquebisbe de Tarragona, Pere d'Urrea, per tal d'entrevistar-se amb el Compte de Prades i fer de mitjancer en la lluita que aquest i Joan II lliuraven al Camp de Tarragona.

Els rectors que successivament passen per Pradell juguen un paper extraordinari com a cronistes de la seva època. Entre ells cal destacar a Mossèn Montserrat Bertran, natural de Pradell i fill de “Joan Bertran del cap del carrer”. Fou rector de Pradell entre els anys 1684 i 1724 que anà com a beneficiat a la Seu. Les seves anotacions ens donen un coneixement complet dels costums, economia, climatologia, història, fets i anècdotes d'aquest període. Va finançar la costrucció dins de l'església de la capella de Maria Santíssima de la Pietat.


Mostra un mapa més gran


Més imatges de Pradell de la Teixeta:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.