divendres, 21 d’agost de 2009

El Palau Moja

Saló del Vigatà, Palau Moja
Saló del Vigatà
Cargado originalmente por El senyor dels Bertins

El palau que edificaren el marquès de Moja i la seva muller, Mª Lluïsa de Copons, sobre el que foren la torre i les muralles de la Portaferrissa, és obra de l'arquitecte Josep Mas, el mateix que edificà la Mercè, Sant Vicenç de Sarrià i el Palau Episcopal de Barcelona.

Iniciades les obres el 1774, al cap de deu anys s'inaugurava el Palau amb la festa del casament de la pubilla dels marquesos de Moja, i es donava a conèixer l'obra pictòrica de Francesc Pla -el Vigatà- al gran saló i a les façanes.

Josepa de Sariera i de Copons, darrer membre dels Moja i Cartellà, morí sense descendència el 1865. Els seus marmessors llogaren el Palau al Foment del Treball Nacional que des d'allí va coronar la campanya a favor del proteccionisme l'any 1869.

Pocs anys després, Antoni López i López, primer marquès de Comillas, adquirí el Palau i hi emprengué obres importants de reforma i decoració, i passà a residir-hi l'any 1875.

Alfons XII, en entrar a Espanya durant la Restauració, dormí en el Saló Blau d'aquesta casa i en fou hoste, també, sant Joan Bosco, l'abril de 1886. Mossèn Jacint Verdaguer, amb el càrrec d'almoiner del marquès de Comillas, digué missa i residí al Palau des del 1876 fins al 1891.

Entroncada la família López amb els Güell, foren senyors d'aquesta casa el segon comte de Güell -alcalde de Barcelona- i els seus hereus. En la seva primera estada a Barcelona, l'actual rei d'Espanya, llavors príncep, hi residí durant unes setmanes. L'any 1971 s'hi produí un incendi; l'edifici restà malmès i abandonat durant onze anys, i va perdre part del que conservava i la condició de residència. Adquirit per la Generalitat de Catalunya el 1982, una immediata restauració obrí un nou període, en passar a ser la seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

El Palau es construí en els darrers moments del barroc, influït per les noves tendències estètiques franceses de retorn al classicisme i a la sobrietat de línies. Al seu interior destaquen, en les diferents estancesm el Gran Saló i la capella, decorats amb pintures de Francesc Pla. Pere Pau Muntanya pintà els arrambadors de sis salons del Palau.

Pels seus valors historicoartístics ha estat declarat bé d'interès cultural en la categoria de monument.


Mostra un mapa més gran

Recull d'imatges del Palau Moja:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.