Cruceiros

El cruceiro és una construcció molt estesa en el llocs de tradició celta.

En el cas concret de Galícia, els antropòlegs ens parlen d'un culte precristià als déus protectors de camins i cruïlles, el qual més tard es cristianitza, com molts d'aquests cultes. La cultura popular, en canvi, ens diu que protegien aquests llocs perquè eren considerats enclavaments màgics, amb una energia especial, i allà tenien lloc reunions de meigas. La construcció del cruceiro significava fer d'aquesta cruïlla o camí un lloc segur, un camí lliure i clar.

En els cruceiros es poden diferenciar diversos elements:

1. Les grades, en forma de graons, que varien en nombre d'un cruceiro a un altre.
2. La base, que s'assenta al centre de les grades i sol tenir una base cúbica i on, a vegades, hi ha inscripcions relatives a la construcció del cruceiro.
3. El fust, que és la columna, habitualment de forma octogonal o cilíndrica, i en la qual es pot trobar, en molts casos, una figura adossada, que pot ser un sant o un alt càrrec eclesiàstic, distingint aquest últim pel seu característic barret i pel bàcul que sol portar a la mà.
4. El capitell, que presenta variades formes, serveix de base a la creu i pot tenir elements decoratius amb formes vegetals o figuracions simbòliques del bé i del mal.
5. La creu, l'element més important del conjunt, que sol presentar figures de Crist o d'alguna verge.
6. L'altar. Alguns d'ells disposaven d'un petit altar a la seva part frontal, que es feia servir per fer reposar els taüts en les marxes fúnebres de camí a l'església i realitzar unes pregàries abans de continuar el recorregut.