Avui, per casualitat, he trobat una web del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que recull el patrimoni festiu del nostre país tot buscant la Festa Major de Sant Bartomeu de Mont-ras.
Sorprès per aquesta troballa, se m'ha acudit de cercar-hi la festivitat de Sant Sebastià de Bigues, a veure si en parla de l'origen (la màxima resposta que sempre he aconseguit és que és un vot de poble) i m'he trobat amb tot això, que copio textualment:
“Segons la tradició que expliquen els avis i àvies, el 1808, el poble
de Bigues va estar afectat per una pesta molt forta que va produir una
gran mortaldat entre els seus habitants. Aquests, desesperats, es van
encomanar a sant Sebastià perquè els salvés d’aquella epidèmia
devastadora i sembla que el sant va aconseguir frenar la pesta.
Davant
d’això, el poble de Bigues va fer un vot com a poble i li va prometre
que cada 20 de gener es retria homenatge a la seva figura.
Històricament,
la versió dels avis i àvies no quadra massa amb la realitat, ja que en
el registre de defuncions de la parròquia de Sant Pere i Sant Pau de
Bigues no hi ha cap rastre d’aquestes morts de pesta. Segons les
investigacions que està duent a terme mossèn Anton Bassolas en la
documentació existent a l’arxiu parroquial, semblaria més probable que
tota aquesta tradició arrenqui en algun moment dels segles XV i XVIII,
època en què sí que es poden documentar pestes.
De fet, sant Sebastià és un sant a qui moltes poblacions del nostre país s’hi van encomanar en època de pestes.
Des de fa uns 30 anys l’acte central de la festa és una sardinada popular que es celebra a la tarda-vespre.”
