L'Arc de Berà és un arc de triomf situat a uns 20 quilòmetres al nord de la ciutat de Tarragona, prop de Roda de Berà. L'arc es troba situat sobre el traçat del que fou la via Augusta, actualment sobre la carretera nacional 340.
El seu nom derivaria del comte de Berà. Es tracta d'un arc honorífic constituït per un cos central sobre un podi decorat amb falses pilastres acanalades que culminen en capitells corintis. Té una única obertura en arc de mig punt i la part superior de la construcció culmina amb un entaulament format per arquitrau, fris i cornisa. El monument està fet de pedra calcària, segurament provinent de la regió.
La construcció data de l'època de l'emperador August, vers l'any 13 aC. Se suposa que fou dedicat a August o al seu geni i que serví per marcar els límits territorials que depenien de Tàrraco.
El viatger romà que circulava per qualsevol de les nombroses vies i camins que enllaçaven les principals ciutats de l'imperi romà es trobava sovint amb arcs de triomf.
Són monuments commemoratius amb significació religiosa: després d'una campanya militar, els exèrcits havien de passar sota una porta sagrada per a deposar el seu potencial destructor. Per associació, l'arc de triomf esdevingué la manifestació de la transcendència del vencedor. En època imperial, els arcs no celebraven ja la victòria per ella mateixa, sinó la de l'emperador, únic i perpetu vencedor. Amb tot, alguns arcs, els bastits a les províncies, per exemple, commemoraven sovint un esdeveniment d'història local, o es constituïen en la memòria de personatges il·lustres de la societat romana provinciana, alçant-se a manera de grans plafons propagandístics.
L'arquitectura de l'arc triomfal respon sempre a una mateixa composició: un pòrtic arquitravat superposat a una porta arquejada senzilla o tiple segons els casos.
El més important dels coneguts a l'antiga Tarraconense és l'Arc de Berà, ubicat a la Via Augusta; actualment, carretera N-340, quilòmetre 270, al terme municipal de Roda de Berà. Fins a l'any 1937 la carretera de Barcelona hi passava per sota, com molt abans ho havia fet l'antiga Via Augusta; ara és emplaçat al bell mig d'una placeta per evitar els efectes nocius del pas de milers de vehicles.
L'estudi dels capitells i de les característiques arquitectòniques del monument permeten datar la seva construcció en època de l'emperador August, al segle I dC. El monument fa 12'28 metres d'alçada per 12 d'amplada i 2'34 metres de fons. L'amplada del portal és de 4'87 metres i més de 10 metres d'alçada, recolzat sobre una línia d'impostes que uneix dos blocs construïts amb grans carreus de pedra calcària local alçats sobre un basament o podi. Aquests dos cossos són decorats amb unes falses pilastres estriades, rematades per capitells corintis que sostenen un entaulament format per arquitrau, fris i cornisa, de la qual se'n conserven tres blocs amb un denticulat decoratiu. En el fris hi ha restes d'una inscripció dedicatòria on es fa referència a Luci Licini Sura, un alt dignatari, el qual va costejar les despeses de les obres de reforma que van efectuar-se al monument a començaments del s. II DC d'acord amb les seves disposicions testamentàries. La inscripció conservada diu: «Ex testamento L(uci) Licini L(uci) f(ilii) Serg(ia tribu) Surae consa[...]».
En el seu origen, l'estructura tenia a la part superior un conjunt escultòric de bronze amb la figura d'August al mig, ja que l'arc es va construir en honor de l'emperador. Per això, es creia que, originàriament, es deia Arc d'August i que no fou fins a l'Edat Mitjana que va adquirir el topònim de Berà, quan es va construir en aquell indret el castell de Berà.
El seu nom derivaria del comte de Berà. Es tracta d'un arc honorífic constituït per un cos central sobre un podi decorat amb falses pilastres acanalades que culminen en capitells corintis. Té una única obertura en arc de mig punt i la part superior de la construcció culmina amb un entaulament format per arquitrau, fris i cornisa. El monument està fet de pedra calcària, segurament provinent de la regió.
La construcció data de l'època de l'emperador August, vers l'any 13 aC. Se suposa que fou dedicat a August o al seu geni i que serví per marcar els límits territorials que depenien de Tàrraco.
El viatger romà que circulava per qualsevol de les nombroses vies i camins que enllaçaven les principals ciutats de l'imperi romà es trobava sovint amb arcs de triomf.
Són monuments commemoratius amb significació religiosa: després d'una campanya militar, els exèrcits havien de passar sota una porta sagrada per a deposar el seu potencial destructor. Per associació, l'arc de triomf esdevingué la manifestació de la transcendència del vencedor. En època imperial, els arcs no celebraven ja la victòria per ella mateixa, sinó la de l'emperador, únic i perpetu vencedor. Amb tot, alguns arcs, els bastits a les províncies, per exemple, commemoraven sovint un esdeveniment d'història local, o es constituïen en la memòria de personatges il·lustres de la societat romana provinciana, alçant-se a manera de grans plafons propagandístics.
L'arquitectura de l'arc triomfal respon sempre a una mateixa composició: un pòrtic arquitravat superposat a una porta arquejada senzilla o tiple segons els casos.
El més important dels coneguts a l'antiga Tarraconense és l'Arc de Berà, ubicat a la Via Augusta; actualment, carretera N-340, quilòmetre 270, al terme municipal de Roda de Berà. Fins a l'any 1937 la carretera de Barcelona hi passava per sota, com molt abans ho havia fet l'antiga Via Augusta; ara és emplaçat al bell mig d'una placeta per evitar els efectes nocius del pas de milers de vehicles.
L'estudi dels capitells i de les característiques arquitectòniques del monument permeten datar la seva construcció en època de l'emperador August, al segle I dC. El monument fa 12'28 metres d'alçada per 12 d'amplada i 2'34 metres de fons. L'amplada del portal és de 4'87 metres i més de 10 metres d'alçada, recolzat sobre una línia d'impostes que uneix dos blocs construïts amb grans carreus de pedra calcària local alçats sobre un basament o podi. Aquests dos cossos són decorats amb unes falses pilastres estriades, rematades per capitells corintis que sostenen un entaulament format per arquitrau, fris i cornisa, de la qual se'n conserven tres blocs amb un denticulat decoratiu. En el fris hi ha restes d'una inscripció dedicatòria on es fa referència a Luci Licini Sura, un alt dignatari, el qual va costejar les despeses de les obres de reforma que van efectuar-se al monument a començaments del s. II DC d'acord amb les seves disposicions testamentàries. La inscripció conservada diu: «Ex testamento L(uci) Licini L(uci) f(ilii) Serg(ia tribu) Surae consa[...]».
En el seu origen, l'estructura tenia a la part superior un conjunt escultòric de bronze amb la figura d'August al mig, ja que l'arc es va construir en honor de l'emperador. Per això, es creia que, originàriament, es deia Arc d'August i que no fou fins a l'Edat Mitjana que va adquirir el topònim de Berà, quan es va construir en aquell indret el castell de Berà.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.