Una domus era un edifici rural de la petita noblesa, de construcció sòlida, amb cert caràcter de defensa i d'unes dimensions notables on, sovint, l'origen n'era una torre.
En una societat que es caracteritzava pel domini dels senyors, de la noblesa i de l'alt clergat, sobre la resta de la població, la domus d'Olivet esdevé un signe d'aquell poder. Els senyors d'Olivet, des del segle X, controlaven un territori del Vallès situat en el límit entre Canovelles, l'Ametlla i Lliçà d'Amunt. El què primer era una única torre rodona es convertia, a partir del segle XII, en una casa forta on hi podia residir el mateix senyor i es trobava força ben comunicat, en aquest cas, a prop de l'antic camí romà de Mataró a Caldes de Montbui i del que es dirigia a Bigues i a Riells del Fai.
La importància del senyoriu es manifestava per la quantitat de masos, de pagesos, que en depenien, les rendes que se'n desprenien i la capacitat d'incidència sobre el territori. No hi ha dubte que es tractava d'un domini ben delimitat, ja que el nom d'Olivet s'emprava també en relació al torrent que travessa la vall, així com a la parròquia propera de Santa Justa. Si més no des del segle XIV, els senyors d'Olivet, aleshores els Riudeperes, també percebien una part dels drets sobre el mercat de Granollers.
Els senyors vivien de la renda que els aportaven els pagesos. A la domus d'Olivet no hi faltaven els llocs per guardar el gra, les eines per al treball del camp o els estris de cuina més propis de la pagesia.
Arribats al segle XV la crisi havia fet davallar la població i els senyors s'havien traslladat a la vila, a Granollers. El 1454 la casa estava enrunada i era cedida en emfiteusi a uns pagesos del mateix domini. Les excavacions realitzades des del 1994, amb el patrocini de l'Ajuntament de Canovelles, han permès concloure que la domus es va enderrocar per un incendi i que probablement ja no fou reconstruïda.
L'ensorrament precipitat i el no haver estat reutilitzada han fet de la domus d'Olivet un jaciment d'un valor arqueològic extraordinari, excavat amb el suport de l'Ajuntament de Canovelles, des del 1994 al 1999. Els materials resultants d'aquestes intervencions estan dipositats per la Generalitat de Catalunya al Museu de Granollers.
En una societat que es caracteritzava pel domini dels senyors, de la noblesa i de l'alt clergat, sobre la resta de la població, la domus d'Olivet esdevé un signe d'aquell poder. Els senyors d'Olivet, des del segle X, controlaven un territori del Vallès situat en el límit entre Canovelles, l'Ametlla i Lliçà d'Amunt. El què primer era una única torre rodona es convertia, a partir del segle XII, en una casa forta on hi podia residir el mateix senyor i es trobava força ben comunicat, en aquest cas, a prop de l'antic camí romà de Mataró a Caldes de Montbui i del que es dirigia a Bigues i a Riells del Fai.
La importància del senyoriu es manifestava per la quantitat de masos, de pagesos, que en depenien, les rendes que se'n desprenien i la capacitat d'incidència sobre el territori. No hi ha dubte que es tractava d'un domini ben delimitat, ja que el nom d'Olivet s'emprava també en relació al torrent que travessa la vall, així com a la parròquia propera de Santa Justa. Si més no des del segle XIV, els senyors d'Olivet, aleshores els Riudeperes, també percebien una part dels drets sobre el mercat de Granollers.
Els senyors vivien de la renda que els aportaven els pagesos. A la domus d'Olivet no hi faltaven els llocs per guardar el gra, les eines per al treball del camp o els estris de cuina més propis de la pagesia.
Arribats al segle XV la crisi havia fet davallar la població i els senyors s'havien traslladat a la vila, a Granollers. El 1454 la casa estava enrunada i era cedida en emfiteusi a uns pagesos del mateix domini. Les excavacions realitzades des del 1994, amb el patrocini de l'Ajuntament de Canovelles, han permès concloure que la domus es va enderrocar per un incendi i que probablement ja no fou reconstruïda.
L'ensorrament precipitat i el no haver estat reutilitzada han fet de la domus d'Olivet un jaciment d'un valor arqueològic extraordinari, excavat amb el suport de l'Ajuntament de Canovelles, des del 1994 al 1999. Els materials resultants d'aquestes intervencions estan dipositats per la Generalitat de Catalunya al Museu de Granollers.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.