El Tren Groc o Train Jaune és un dels símbols de la Cerdanya. Es tracta d'una línia de ferrocarril de via mètrica, és a dir, via d'un metre d'ample, que és gestionada per la SNCF a través de la marca regional TER Llenguadoc-Rosselló. Connecta les comarques de la Cerdanya i el Conflent per la banda de la Catalunya del Nord, concretament des de Vilafranca de Conflent fins a l'estació de la Tor de Querol. Al sector del Conflent ressegueix el curs del riu Tet, aprofitant la seva vall, i, al vessant cerdà, evita curosament l'enclavament de Llívia. A Vilafranca de Conflent connecta amb el tren d'ample internacional procedent de Perpinyà i a la Tor de Querol amb el procedent de Tolosa i el d'ample ibèric de Renfe Operadora (Rodalies R3), fet que converteix l'estació internacional de la Tor de Querol amb una estació on hi conflueixen tres amples de via diferents.
La línia va començar a prendre forma l'any 1903 i a l'any 1910 es va inaugurar el tram de Vilafranca de Conflent a Montlluís. L'any 1927 es va finalitzar la línia, arribant fins a la Tor de Querol després de 62,5 quilòmetres de recorregut. En aquest trajecte, ascendeix des dels 427 metres d'altitud a Vilafranca de Conflent fins als 1593 metres a Bolquère-Eine, a l'anomenat coll de la Perxa, que és l'estació ferroviària més alta de la xarxa SNCF. Això fa que les rampes al voltant d'aquest coll tinguin un desnivell sostingut d'un 6%. El seu recorregut comprèn 19 túnels i dos viaductes considerats com a monuments històrics, el pont Séjourné i el pont Gisclard, un dels pocs ponts penjats de servei ferroviari. Els trens són elèctrics, alimentats per un corrent continu de 850 volts a través d'un tercer rail lateral. L'electricitat prové de generadors hidroelèctrics al riu Tet; en concret la presa de la Bollosa va ser construïda amb aquesta finalitat.
Els antics trens Z100 que van inaugurar la ruta encara fan el trajecte coexistint amb els moderns Z150, també pintats amb els colors groc i vermell de la bandera catalana que han donat el nom a la línia. La majoria d'aquests trens disposen de vagons coberts i de vagons descoberts, ja que avui dia gran part del seu ús és purament turístic. L'accidentat terreny de la línia fa que la velocitat màxima dels trens sigui de 55 quilòmetres per hora. El recorregut de banda a banda de la línia es pot allargar més enllà d'un parell d'hores i cap prendre molta paciència en els encreuaments, ja que tota la línia és de via única... però viatjar en els vagons jardinera, els descoberts, és una experiència fantàstica, tot gaudint del fantàstics paisatges que ens regala la zona.
La línia va començar a prendre forma l'any 1903 i a l'any 1910 es va inaugurar el tram de Vilafranca de Conflent a Montlluís. L'any 1927 es va finalitzar la línia, arribant fins a la Tor de Querol després de 62,5 quilòmetres de recorregut. En aquest trajecte, ascendeix des dels 427 metres d'altitud a Vilafranca de Conflent fins als 1593 metres a Bolquère-Eine, a l'anomenat coll de la Perxa, que és l'estació ferroviària més alta de la xarxa SNCF. Això fa que les rampes al voltant d'aquest coll tinguin un desnivell sostingut d'un 6%. El seu recorregut comprèn 19 túnels i dos viaductes considerats com a monuments històrics, el pont Séjourné i el pont Gisclard, un dels pocs ponts penjats de servei ferroviari. Els trens són elèctrics, alimentats per un corrent continu de 850 volts a través d'un tercer rail lateral. L'electricitat prové de generadors hidroelèctrics al riu Tet; en concret la presa de la Bollosa va ser construïda amb aquesta finalitat.
Els antics trens Z100 que van inaugurar la ruta encara fan el trajecte coexistint amb els moderns Z150, també pintats amb els colors groc i vermell de la bandera catalana que han donat el nom a la línia. La majoria d'aquests trens disposen de vagons coberts i de vagons descoberts, ja que avui dia gran part del seu ús és purament turístic. L'accidentat terreny de la línia fa que la velocitat màxima dels trens sigui de 55 quilòmetres per hora. El recorregut de banda a banda de la línia es pot allargar més enllà d'un parell d'hores i cap prendre molta paciència en els encreuaments, ja que tota la línia és de via única... però viatjar en els vagons jardinera, els descoberts, és una experiència fantàstica, tot gaudint del fantàstics paisatges que ens regala la zona.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.