Oiz, mite i llegenda

Oiz és una muntanya de 1026 metres sobre el nivell del mar. Tot i la seva modesta altitud, és un dels llocs més emblemàtics de la història de Biscaia i, també, d'Euskal Herria. En les èpoques de la prehistòria, aquests sectors van ser habitats per pastors, que van transcendir amb tots els monuments prehistòrics que s'hi troben. Amb el temps, van anar baixant a la vall fins que van acabar conquistant-ho ja en el principi de la nostra era; mostra d'això és la necròpoli de Momoitioko San Joan.

Oiz és un dels cinc Deiadar-mendiak (en castellà, Montes Bocineros) de Biscaia, des dels quals, en temps llunyans, es realitzaven les convocatòries a les Batzarrak o Juntes Generals, convocatòries que es realitzaven mitjançant fogueres i botzines de banya. Aquests cims es troben estratègicament repartits per la geografia biscaïna; els altres quatre són Kolitza, Ganekogorta, Gorbeia, que és el més alt de tots ells, i Sollube.

Oiz també és una de les muntanyes mítiques i llegendàries de Biscaia, ja que Mari, la Dama d'Anboto, hi té la seva estança. Explica la tradició que cada set anys, Mari es trasllada d'Anboto a Oiz, i que depenent del lloc on es trobi el temps serà bo o dolent i les collites seran abundants o escasses.

No obstant, Oiz també té el seu vessant negre, ja que el vol 610 d'Iberia que anava de Madrid a Bilbao va patir un accident en xocar contra l'antena de Euskal Telebista (la primera que es veu en la fotografia), estavellant-se finalment al vessant nord de la muntanya i perdent la vida totes les persones que viatjaven a bord.