dilluns, 18 d’abril de 2016

El Sui

El Sui
El Sui
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
El Sui, a cavall dels municipis de Montseny i Tagamanent, és, amb 1318 metres d'altitud, el cim més emblemàtic del Pla de la Calma. És coronat per una estructura de pedres, i és tradició que cada excursionista que hi arriba col·loqui en el piló -força malmès, tot s'ha de dir- una pedra.

Amb un dia nítid i ventós com aquest, el paisatge és espectacular.



La fotografia que il·lustra aquesta entrada està presa mirant a ponent des del cim. En primer terme, les Carenes d'en Bosc i el Turó de Tagamanent, contraforts occidentals del Pla de la Calma i, per extensió, del massís del Montseny.

Tot seguit els Cingles de Bertí, que són un conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral i que separen l'altiplà del Moianès de la depressió del Vallès. Reben el nom de la parròquia de Sant Pere de Bertí ubicada a la part central del seu recorregut. Els Cingles de Gallifa, a continuació, formarien part de la mateixa unitat estructural.

Més enllà veiem el massís de Sant Llorenç del Munt, situat entre les comarques catalanes del Vallès Occidental i el Bages. Pertany a la Serralada Prelitoral Catalana i els seus cims principals són el Montcau (1056,8 metres) i la Mola (1104 metres), on es troba el monestir de Sant Llorenç del Munt. Juntament amb la serra de l'Obac, més allunyada encara d'on ens trobem, conforma el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Tancant la imatge el massís de Montserrat, massís força prominent que ha destacat en la tradició catalana gràcies a, d'entre altres motius, una geologia i topografia pròpies molt característiques, que han estat valorades estèticament de forma positiva. Situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat, s'hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada. De formes singulars, s'enlaira bruscament a l'oest del riu Llobregat fins als 1236,4 metres del cim de Sant Jeroni. Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc. Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.

Igualment, cap al nord, es té una àmplia visió del Pla de la Calma i del seu punt culminant, el desconegut Puig Drau, i més enllà, la vista ens porta ja cap als Pirineus.

Tombant cap a llevant, els tres cims més emblemàtics del massís del Montseny -el Matagalls, les Agudes i el Turó de l'Home-, i si anem girant cap a migjorn, el Vallès, la Serralada Litoral i la mar Mediterrània.

Una excursió a Wikiloc que visita el Sui i múltiples paratges del Pla de la Calma.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.