divendres, 26 de febrer de 2016

La drecera dels records

Alcanar és el territori dels avantpassats paterns. És un lloc que em desperta sentiments contradictoris però que, vulgui o no vulgui, sempre hi estaré lligat.

Una de les coses que em generen millors records és la Drecera, un camí tradicional que mena d'Alcanar fins al Santuari del Remei i, per extensió, a l'interessant poblat ilercavó de la Moleta del Remei.

Encara que pugui semblar mentida, és un camí que he fet molt escasses vegades, ja que, habitualment, quan anàvem d'Alcanar al Remei fèiem el trajecte en cotxe, una carretera que manté els mateixos revolts que des de que tinc ús de raó, però que ha estat enormement eixamplada i per la qual ara s'hi transita força bé. El primer cop que vaig fer-la va ser, òbviament, amb el meu pare, un dia de Sant Joan a les 6 del matí i en el que s'ho va passar pipa explicant batalletes tot fent de guia.


Powered by Wikiloc



De la betzinera que hi ha a la sortida d'Alcanar en la carretera en direcció a Ulldecona, codificada com a TP-3318, hi ha un camí asfaltat que surt a mà esquerra, que mena a unes cases. És l'inici, amb poc encant, de la Drecera. El lloc és fàcilment identificable perquè, a més a més, hi ha uns plafons informatius instal·lats.

La ruta com a tal no té pèrdua possible. El Sagrat Cor de Jesús, coronant la carena, és el punt de referència, i és pràcticament sempre visible. Tot depenent de la complicació que volguem donar-li a l'ascensió, podem tirar pel dret o voltar una mica, per fer el pendent més suau, que és l'opció que vaig fer quan vaig enregistrar la ruta. A mig camí de pujada, en el punt on decidim si anem per la versió més empinada o per la més còmoda, hi ha el lloc de la Campaneta, una roca ben singular, com finament es descriu en algun lloc que he trobat.

Dalt la carena, l'escultura del Sagrat Cor de Jesús es troba en un lloc privilegiat. Domina tota la ruta d'inici a fi, i ens permet recuperar l'aire mentre gaudim de la vista que ens ofereix de molts dels llocs de l'entorn, sobretot per llevant, on la panoràmica se'ns obre des del Delta de l'Ebre fins a Peníscola.

Baixem suaument pel corriolet que mena a la carretera d'Alcanar a Ulldecona, a l'alçada del trencall del Remei, on hi ha una petita capelleta a peu de carretera. Cal anar amb molt de compte en creuar la carretera, el revolt que hi ha venint d'Ulldecona és cec i clou una llarga recta.

L'Ermita del Remei és un temple religiós que acull la Mare de Déu del Remei, una imatge a la que els canareus tenen molta devoció i que cada cinc anys baixa a Alcanar durant les festes anomenades Quinquennals. El temple, situat en un lloc molt acollidor, sembla ser de finals del XVI o principis del XVII, i, actualment, el seu interior es troba farcit de bigues de ferro que en garanteixen la conservació, ja que hi van aparèixer unes esquerdes enormes que n'amenaçaven l'estabilitat.

Si seguim en direcció a poblat ilercavó de la Moleta del Remei (sempre m'hi he trobat la tanca tancada, s'obre en alguna ocasió?) passem per entre un seguit d'oliveres mil·lenàries, un altre dels grans atractius de les Terres del Sénia. Cadascuna d'elles té un plafó informatiu que n'informa de les seves espectaculars mides.

   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.