Les barraques del Delta de l'Ebre

Les barraques del delta de l'Ebre són un dels habitatges més antics i singulars de Catalunya. Es tracta, sens dubte, d'un dels elements arquitectònics més destacats del patrimoni popular de les Terres de l'Ebre i també d'una importantíssima herència cultural, única a Catalunya, que cal protegir i conservar. Estan documentades des de l'edat mitjana, tot i que sembla que van tindre la seua màxima expansió entre finals del segle XIX i els inicis del segle XX, coincidint amb la colonització arrossera del Delta. Avui són cases de pagès, centres d'informació, restaurants, sales d'exposició i segones residències.

L'expressió barraques del delta de l'Ebre designa un ampli conjunt de construccions populars i tradicionals, que responen a una tipologia pròpia. La seua estructura, molt senzilla, admet poques variants: planta rectangular, esquelet de fusta i coberta vegetal a doble vessant, la qual descansa sobre les parets verticals o bé directament a terra. Tot i així, les barraques de cada indret del món tenen alguna característica que les fa úniques; en el cas de la barraca del delta de l'Ebre, és la presència de puntals amb els caps forcats, que són els que aguanten el pes de la coberta, i de solibert, una mena de cobert que deixava oberta la part del davant d'algunes barraques familiars.

Com totes les construccions considerades primitives des del punt de vista arquitectònic, les barraques eren prou elementals, funcionals i guardaven un gran equilibri ambiental i paisatgístic amb el seu entorn natural, ja que es bastien amb matèries que proporcionava la mateixa natura del Delta: fusta, canya, fang i brossa. Per tot això, entronquen amb una tradició mil·lenària i universal de construccions senzilles d'estructura, elaborades amb els vegetals i el fang propis de cada indret.