L'església de Santa Maria de Camprodon, parroquial, originalment depenent del monestir de Sant Pere. La plaça era el cementiri parroquial i els jardins i part del pati de les escoles, el del monestir.
L'edifici actual gòtic substitueix l'original del segle XI, de tipus romànic. Hi ha opus spicatum al campanar, segurament per imitació d'una paret o element original anterior, probablement romànic. El temple té una sola nau, dividida en quatre trams, gràcies a quatre arcs torals de punt rodó, que han estat coberts per voltes d'aresta en època moderna, mantenint però les claus de volta.
El temple, molt modificat, fet que ha deixat pràcticament ocultes les línies gòtiques, només visibles en la capçalera. En l'any 1677 es va construir una sagristia i els va refer la volta del presbiteri. Anys més tard, en 1710, es construeix el cor i la capella dels Dolors. Per a construir aquest espai fou necessari cegar la façana oest i la seva portalada. D'aquesta manera va quedar com a porta principal d'accés al temple la situada en el mur sud, que va ser molt modificada.
L'absis és poligonal, reforçat externament amb contraforts i gairebé sense obertures a l'exterior. En el presbiteri trobem un altar, que es recolza en quatre columnes amb els capitells d'origen romànic. Es creu que pertanyen al monestir de Sant Pere, que ja en el segle XV havia perdut part del seu claustre. Es conserven dues capelles laterals d'època gòtica. La resta han estat modificades al llarg dels segles, i cal destacar la capella dels Dolors (1710-1722) i altres elements escultòrics.
Formant cos amb l'actual església hi ha una torre, que adquireix tot el caràcter d'obra de fortificació: el carruatge, l'escassetat d'obertures i els merlets, així com l'emplaçament, semblen denotar una pretèrita funció defensiva. De fet, la torre, de planta rectangular, constitueix un element més de l'església, no resta individuada.
Els monjos de Sant Pere de Camprodon van fer construir una capella dedicada a Sant Maria, amb l'objectiu de fer-la servir de temple parroquial sota la dependència del monestir. Aquesta capella, començada potser el 1013, fou restaurada el 1096 i ha estat engrandida i modificada posteriorment en diverses ocasions. La parròquia es va fer independent del monestir el 1759.
Pal·ladi (o Patllari) d'Ambrun
Pal·ladi d'Ambrun o d'Embrun, sant Patllari o Batllori(en francès, Pallade o Pélade) (mort c. 541) va ser un bisbe d'Embrun. Venerat com a sant per diverses confessions cristianes, avui es venera com a sant patró de la vila de Camprodon.
Va néixer en una família cristiana i va estudiar amb Catulí, bisbe d'Embrun (Alts Alps, França). Aquest va assistir al Concili d'Épaone de 517 i quan els arrians i Segimon de Borgonya van oposar-se el concili, va haver d'exilar-se a Viena del Delfinat. Pal·ladi l'hi acompanyà i va estudiar l'Escriptura amb ell. Va ser ordenat prevere i, segons la llegenda, va guanyar el do de la profecia, amb el qual va predir la caiguda i mort de Segimon.
Catulí va morir al voltant de 518 i Pal·ladi va ser elegit bisbe d'Embrun. Edificà nombrosos temples a Chorges, Sauze i Rama, entre d'altres. Se li atribuïen molts miracles i, a més de la profecia, gaudí d'una "mística familiaritat amb els àngels... i combatia amb èxit les maquinacions del dimoni només fent el senyal de la creu".
La llegenda de Sant Patllari
Segons la llegenda de Camprodon, uns monjos benedictins van decidir d'anar a Embrun per a prendre'n relíquies de Sant Patllari i dur-les al seu monestir. Un cop preses (les robaren), les col·locaren en una caixa que va transportar un ase. Quan arribaren a la rodalia de Camprodon, l'animal no va voler continuar el camí, per molt que els monjos insistiren. L'ase va fer tres guitzes sobre el terra i van sorgir-ne tres deus d'aigua (que encara avui poden veure's a la Font de Sant Patllari): els monjos, en veure-ho, van deixar lliure l'ase, que va començar a voltar pel poble i va passar pel davant de les esglésies del Carme i Santa Maria, fins que arribà al monestir de Sant Pere de Camprodon, on entrà i s'hi quedà. Els monjos, llavors, van deixar-hi les relíquies del sant.
Avui, les relíquies es troben a l'església de Santa Maria de Camprodon, en l'Arqueta de Sant Patllari, obra d'orfebreria que data del segle XIV i procedeix de l'esmentat monestir.
L'Arqueta de Sant Patllari
Es tracta d'un reliquiari destinat a guardar les restes d'aquest personatge. Malauradament es conserven poques peces d'aquest tipus, i aquesta, malgrat els desperfectes que presenta, n'és un bon exemple. Un altre exemplar n'és l'Arqueta de Sant Martirià de Banyoles, espoliada el 1980. Tot fa pensar que procedeix de l'església del proper monestir de Sant Pere, on es veneraven les relíquies. És una bella peça d'orfebreria gòtica del primer terç del segle XIV.
L'edifici actual gòtic substitueix l'original del segle XI, de tipus romànic. Hi ha opus spicatum al campanar, segurament per imitació d'una paret o element original anterior, probablement romànic. El temple té una sola nau, dividida en quatre trams, gràcies a quatre arcs torals de punt rodó, que han estat coberts per voltes d'aresta en època moderna, mantenint però les claus de volta.
El temple, molt modificat, fet que ha deixat pràcticament ocultes les línies gòtiques, només visibles en la capçalera. En l'any 1677 es va construir una sagristia i els va refer la volta del presbiteri. Anys més tard, en 1710, es construeix el cor i la capella dels Dolors. Per a construir aquest espai fou necessari cegar la façana oest i la seva portalada. D'aquesta manera va quedar com a porta principal d'accés al temple la situada en el mur sud, que va ser molt modificada.
L'absis és poligonal, reforçat externament amb contraforts i gairebé sense obertures a l'exterior. En el presbiteri trobem un altar, que es recolza en quatre columnes amb els capitells d'origen romànic. Es creu que pertanyen al monestir de Sant Pere, que ja en el segle XV havia perdut part del seu claustre. Es conserven dues capelles laterals d'època gòtica. La resta han estat modificades al llarg dels segles, i cal destacar la capella dels Dolors (1710-1722) i altres elements escultòrics.
Formant cos amb l'actual església hi ha una torre, que adquireix tot el caràcter d'obra de fortificació: el carruatge, l'escassetat d'obertures i els merlets, així com l'emplaçament, semblen denotar una pretèrita funció defensiva. De fet, la torre, de planta rectangular, constitueix un element més de l'església, no resta individuada.
Els monjos de Sant Pere de Camprodon van fer construir una capella dedicada a Sant Maria, amb l'objectiu de fer-la servir de temple parroquial sota la dependència del monestir. Aquesta capella, començada potser el 1013, fou restaurada el 1096 i ha estat engrandida i modificada posteriorment en diverses ocasions. La parròquia es va fer independent del monestir el 1759.
Pal·ladi (o Patllari) d'Ambrun
Pal·ladi d'Ambrun o d'Embrun, sant Patllari o Batllori(en francès, Pallade o Pélade) (mort c. 541) va ser un bisbe d'Embrun. Venerat com a sant per diverses confessions cristianes, avui es venera com a sant patró de la vila de Camprodon.
Va néixer en una família cristiana i va estudiar amb Catulí, bisbe d'Embrun (Alts Alps, França). Aquest va assistir al Concili d'Épaone de 517 i quan els arrians i Segimon de Borgonya van oposar-se el concili, va haver d'exilar-se a Viena del Delfinat. Pal·ladi l'hi acompanyà i va estudiar l'Escriptura amb ell. Va ser ordenat prevere i, segons la llegenda, va guanyar el do de la profecia, amb el qual va predir la caiguda i mort de Segimon.
Catulí va morir al voltant de 518 i Pal·ladi va ser elegit bisbe d'Embrun. Edificà nombrosos temples a Chorges, Sauze i Rama, entre d'altres. Se li atribuïen molts miracles i, a més de la profecia, gaudí d'una "mística familiaritat amb els àngels... i combatia amb èxit les maquinacions del dimoni només fent el senyal de la creu".
La llegenda de Sant Patllari
Segons la llegenda de Camprodon, uns monjos benedictins van decidir d'anar a Embrun per a prendre'n relíquies de Sant Patllari i dur-les al seu monestir. Un cop preses (les robaren), les col·locaren en una caixa que va transportar un ase. Quan arribaren a la rodalia de Camprodon, l'animal no va voler continuar el camí, per molt que els monjos insistiren. L'ase va fer tres guitzes sobre el terra i van sorgir-ne tres deus d'aigua (que encara avui poden veure's a la Font de Sant Patllari): els monjos, en veure-ho, van deixar lliure l'ase, que va començar a voltar pel poble i va passar pel davant de les esglésies del Carme i Santa Maria, fins que arribà al monestir de Sant Pere de Camprodon, on entrà i s'hi quedà. Els monjos, llavors, van deixar-hi les relíquies del sant.
Avui, les relíquies es troben a l'església de Santa Maria de Camprodon, en l'Arqueta de Sant Patllari, obra d'orfebreria que data del segle XIV i procedeix de l'esmentat monestir.
L'Arqueta de Sant Patllari
Es tracta d'un reliquiari destinat a guardar les restes d'aquest personatge. Malauradament es conserven poques peces d'aquest tipus, i aquesta, malgrat els desperfectes que presenta, n'és un bon exemple. Un altre exemplar n'és l'Arqueta de Sant Martirià de Banyoles, espoliada el 1980. Tot fa pensar que procedeix de l'església del proper monestir de Sant Pere, on es veneraven les relíquies. És una bella peça d'orfebreria gòtica del primer terç del segle XIV.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.