Breaking

17/01/2013

La glòria

Dins els núvols, estic a la glòria

Una glòria (o anthelion) és un fenomen òptic produït per la llum retrodispersada (una combinació de difracció, reflexió i refracció) sobre la seva font per un núvol de diminutes gotes d'aigua de mida uniforme. Una glòria té múltiples anells acolorits. La major part de la gent només veu un anell. La glòria, però, pot mostrar diversos anells quan el núvol es compon de gotes prou uniformes. De vegades els anells fluctuen àmpliament en grandària. Això passa, per exemple, quan un avió sobrevola un banc de núvols i la seva glòria ve i va sobre elles.

La mida angular, aproximadament entre 5º i 20º, és molt menor que el d'un arc de Sant Martí, i depèn de la mida de les gotes d'aigua. Com que només es pot veure a la direcció oposada a la del Sol, el més habitual és veure des de l'aire, en què la glòria envolta l'ombra de l'objecte sobre els núvols (que sol denominar glòria del pilot).

En 1947, l'astrònom holandès Hendrik Christoffel van de Hulst va suggerir que la formació de glòries podria deure en part a ones de superfície. Els anells acolorits serien causats per la interferència de raigs lluminosos desviats per ones de superfície (en les gotes d'aigua). Tanmateix, el fenomen pel qual es produeixen les glòries no és encara ben conegut.

Les glòries poden veure sovint associades al fenomen anomenat espectre de Brocken. Aquest fenomen, produït quan el Sol es troba a molt poca alçada, consisteix en una ombra en aparença enormement augmentada, projectada per un observador situat a la part alta d'una muntanya sobre els núvols situades a menor altitud. El nom deriva del pic Brocken, el més alt del massís de Harz, a Alemanya. Aquest pic s'alça per sobre del nivell dels núvols, en una àrea sovint boirosa, el que afavoreix la formació d'aquest fenomen. La reputació de les muntanyes de Harz com a refugi de bruixes i esperits malignes podria tenir molt a veure amb la formació d'aquestes gegantines ombres, envoltades de glòries, que semblen moure per si soles (a causa del moviment dels núvols).

Charles Wilson, inspirat per la visió d'una glòria quan treballava com a observador en l'estació meteorològica de Ben Nevis, va decidir inventar un aparell per crear núvols en un laboratori, amb l'objectiu de crear glòries artificials. El seu treball va derivar en la creació de la càmera de boira, un aparell per detectar radiació ionitzant per la qual Wilson i Arthur Compton van rebre el Premi Nobel de Física en 1927.

Les glòries es coneixen com Llum de Buda a la Xina. El fenomen solia ser observat en muntanyes altes envoltades de núvols, com les muntanyes Huangshan o el mont Emei. Els primers registres d'aquest fenomen a la muntanya Emei daten de l'any 63 dC, on la glòria sempre envolta l'ombra de l'observador, de manera que solia ser interpretada com a mostra de la il·luminació espiritual del mateix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris d'aquesta pàgina són moderats. Abans de visualitzar-se haurà de ser aprovat pel propietari del blog, pel que pot passar un cert temps abans no sigui publicat.

Post Top Ad

Your Ad Spot

Pàgines