dimarts, 15 de juny de 2010

Off the Baa!!!!

Aquí us deixo una visió divertida del Mundial de Futbol... El que fan aquestes ovelles no ho he vist a fer ni tan sols al Messi :D

diumenge, 6 de juny de 2010

L'ou com balla

L'Ou com Balla és un costum propi de la festivitat de Corpus Christi. Es tracta de fer ballar un ou buit damunt un brollador d'aigua d'una font, la peanya de la qual ha estat guarnida amb abundants flors i plantes. Formalment és una imatge que recorda molt a la figura de l'Eucaristia -l'hòstia consagrada que es venera durant el Corpus-, és a dir, és una imatge de la custòdia i el calze que contenen el Cos i la Sang de Crist; així com l'ou és signe de vida, de la mateixa manera que l'Eucaristia dóna vida al món. No obstant, les al·lusions de l'ou a la fertilitat i la plentitud són ben clares i suggereixen altres interpretacions i lectures. La simplicitat i bellesa d'aquest costum, que consisteix en fer ballar un ou al ritme juganer i incert de l'aigua, li ha donat molta popularitat, de manera que el que va començar a la ciutat de Barcelona s'ha extès en d'altres viles del país.

Sobre l'origen d'aquest espectacle i del seu significat corren moltes llegendes, totes elles diferents: hi ha qui l'associa amb una tradició portada d'Itàlia, o també qui hi en vol veure un símbol de Jesús sagramentat. El que sí que és un fet comprovat, és que es tracta d'aquest un costum exclusiu de la ciutat de Barcelona. Segons una nota manuscrita de l'historiador barceloní Ramon Nonat Comas, hi ha indicis que fan creure que l'ou com balla data del segle XV. Documentalment consta que l'any 1440, el claustre o batlle de les pixarelles va rebre l'encàrrec d'enrramar la capella de Sant Jordi, del claustre, i s'ha suposat que es feia per guarnir l'espectacle. D'altra banda, el 20 de juliol de 1588, i segons els llibres de comptes de l'obreria de la Seu, el ferreter Bernat Balla va consignar el pagament d'uns diners per a la compra d'ous fets servir per al brollador el dia del Corpus. De dades com aquesta se'n troben més anys després. Quant a referències gràfiques, hi han gravats del primer terç del segle XIX, que mostren imatges de l'ou com balla al claustre de la catedral.

Tradicionalment hom diu que si l'ou no es trenca ées senyal de bon auguri.