dimecres, 28 d’octubre de 2009

L'Aurora de Matagalls

Matagalls
Matagalls
Cargado originalmente por El senyor dels Bertins

El Matagalls, que al segle XV se'l coneixia amb el nom d'Aurora, és una de les muntanyes més emblemàtiques del massís del Montseny, no és la més alta, 1697 m, contra els 1707 del Turó de l'Home, però si que té l'honor de ser la més visitada pels excursionistes a peu.

La muntanya té dues vies d'accés preferents, una via, la més fàcil, surt de Collformic (1.145 m.) i requereix un esforç a l'abast de pràcticament qualsevol persona. Deixeu el cotxe a l'aparcament de Collformic, passeu per la Creu en honor dels màrtirs de Collformic (explicació en aquesta web, a la pàgina dedicada al Pla de la Calma), tot seguit passareu per la masia de Santandreu de la Castanya (foto inferior) de seguida deixareu el camí per agafar un corriol que us durà directament al cim en més o menys 1,5 hores.

Els més valents podeu pujar al cim partint des de Sant Marçal, el camí és més llarg, necessitareu de 2,5 a 3 hores, però és un camí més interessant i bonic ja que passa pel mig de fagedes i té més diversitat d'ambients paisatgístics. Si és fa l'excursió en període de caiguda de les fulles del faig el trajecte és més difícil, per la dificultat de caminar sobre el espès matalàs de fulles i per no perdre de vista els camins.

En la llegenda de la creu que corona el cim hi ha el següent poema de mn. Jacint Verdaguer:

Catalans tot de genollons en terra
mireu aquí lo signe de la Creu
com de la Pàtria en la més alta serra
aixampla avui los braços
per acostar-los amb tots sos fills a Déu.
Eixampla més tes branques gegantines
amb tes ales sopluja els catalans
l'espanyola niuada i les veïnes
abriga a tots los homes
a tots la Creu de Crist ens fa germans.



Mostra un mapa més gran


dijous, 22 d’octubre de 2009

Santa Maria de Gerri de la Sal

El petit poble de Gerri de la Sal és la capital del terme municipal de Baix Pallars. Situat a la vall de la Noguera Pallaresa, entre els congosts d'Arboló i Collegats, la població va viure el seu període d'esplendor arran de l'explotació de la sal que li dóna nom, que era obtinguda per evaporació de l'aigua salada de la font de Gerri.

Del conjunt monàstic, l'església és el que es conserva, doncs de la resta solament queden ruïnes.

El temple és el construït durant el segle XII, té planta basilical de tres naus, sense transsepte i amb tres absis semicirculars, els laterals s’obren directament a la nau i el central, molt més ampli; li precedeix un presbiteri a un nivell més baix que la nau.

La nau central té coberta de volta de canó i de quart d'esfera les laterals, les voltes estan reforçades per arcs torals. L'absis central està decorat amb set arcuacions, sostingudes per semicolumnes amb els capitells esculpits, semblats en la seva construcció als del monestir de Sant Pere de Galligants.

A l'interior de l'església es troben trenta capitells en total esculpits amb motius vegetals, animals fantàstics, monstres, àngels i personatges amb lleons o serps.

El temple conserva tres portes, la de la façana sud que comunica amb el cementiri, ha estat molt reformada; la del mur nord és la que donava a les dependències monacals i al claustre.

En la façana oest, es troba la porta d'entrada principal amb arc de mig punt i tres arquivoltes en gradació i un guardapols format per una motllura llisa. Els arcs descansen sobre una imposta amb decoració en escacat.

Té un campanar de cadireta de tres pisos, amb dues obertures als dos primers nivells i una a la part superior; totes formades per arcs amb motllures trilobades.


Mostra un mapa més gran


dijous, 15 d’octubre de 2009

El túnel de les brigades

Acabat d'arribar d'un llarg i frustrant viatge a la Xina, a la tardor de 1938 Robert Capa va tornar a Espanya per donar fe de la retirada de les Brigades Internacionals. Si la localització i datació de les seves fotos de la guerra civil són sovint un trencaclosques, el seu treball entre el 16 i el 28 octubre 1938 encara ho és més.

Durant diversos dies, les més altes autoritats de la República (Azaña, Negrín, Companys) i del seu exèrcit estarien concentrats en actes públics, amb els contingents brigadistes formats o desfilant davant d'ells i milers de persones victorejant als carrers. Un blanc perfecte per als bombardejos franquistes, així que els llocs exactes on es desenvolupaven els fets es van filtrar amb prudència i la gran desfilada de l'avinguda de la Diagonal de Barcelona el 28 d'octubre, amb caces republicans sobrevolant contínuament, no es va anunciar fins al últim moment.

Dies abans, les brigades van formar per escoltar als seus comandaments, en una revista final. Formaren en una estranya esplanada al mig del camp, situada a l'actual carretera TV-3223, a menys de dos quilòmetres de la Torre de Fontaubella en direcció a Pradell de la Teixeta, on es veu el perquè de l'esplanada: és el sostre del fals túnel que precedeix al de l'Argentera, en la línia de tren que encara està en servei entre Reus, Móra, Casp i Saragossa.

En aquest túnel estava estacionat el tren hospital de les brigades. De dia, a cobert, per evitar els bombardejos. De nit, a l'aire lliure, perquè els ferits poguessin respirar aire net. Aquest túnel actualment encara està en servei i és el més llarg de la xarxa de ferrocarrils de via ampla de Catalunya, amb més de 4 quilòmetres de longitud que serveixen per creuar la serra que li dóna el nom.


Mostra un mapa més gran

dimarts, 6 d’octubre de 2009

El Querforadat

El Querforadat
El Querforadat
Cargado originalmente por El senyor dels Bertins

El Querforadat és una població situada a 1400 metres d'altitud dins la subcomarca del Baridà. Aquesta subcomarca és formada per un llarg congost del riu Segre, entre la subcomarca de la Batllia, a l'est, i l'Urgellet a l'oest, un lloc de pas obligat de la Strata Ceretana romana entre Puigcerdà i la Seu d'Urgell. Al nord limita amb les muntanyes que fan frontera amb Andorra, i al sud amb la serra del Cadí. L'Estret de Mollet suposa el límit natural entre l'Urgellet i el Baridà. En l'extrem occidental del lateral d'aquest llarg congost més proper a la serralada del Cadí hi trobem el Querforadat.

Un quer (d'origen preromà) és una penya, sobre la gran roca del qual hi havia el castell del Quer. El poble, doncs, és edificat a redós del seu roquer, damunt la riba esquerra del riu del Quer, des d'on gaudeix d'un magnífic panorama sobre les parets de la serra de Cadí. És un bon centre d'excursions vers el sector més septentrional de les canals Baridana, de l'Ordiguer i del Cristall. L'església parroquial del Querforadat és dedicada a sant Genís, i en depèn l'església del veïnat de Barguja. Al marge dret del riu del Quer hi ha petites cavitats d'interès espeleològic. La festa major se celebra el diumenge després del 15 d'agost.

Al roquer del poble del Querforadat, damunt la riba esquerra del riu del Quer, resten alguns fragments dels murs del castell que dóna nom al lloc. Al segle XI era dels comtes de Cerdanya i posteriorment passà per donació als Pinós. Vers el 1620 era senyor del lloc Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i Aragó, primer comte de Guimerà, que s'intitulà, sembla que per decisió personal, vescomte de Querforadat, títol que seguiren usant els seus successors.

Segons una llegenda, un forat comunicava el castell amb el riu permetent esquivar els setges. Per desanimar als assetjadors, els habitants del poble ensenyaven a diari truites fresques, pel que aquests suposaren que la roca de Querforadat, efectivament, estava foradada i els seus habitants podien baixar fins al riu sense ser descoberts.

Una altra llegenda conta que una vegada un viatger va demanar a un del Quer si li ensenyaria el famós forat, i el del Quer li va contestar que "al Quer, el forat tothom se'l té".

Així, doncs, d'on ve el nom d'aquest poble, Querforadat?


Mostra un mapa més gran


Més imatges del Querforadat: