El Remei d'Alcanar

Santuari canareu d'estil gòtic i barroc. És el resultat de dues fases de construcció: la part més antiga, la nau, coberta amb voltes de creueria, segueix encara la manera de construir del gòtic. Té porta dovellada, contraforts exteriors i coberta a dues vessants. Aquesta primera capella fou ampliada amb un creuer i una cúpula peraltada sobre tambor d'estil barroc, alhora que hom va afegir-li un petit campanar d'espadanya al cim de la façana amb una campana. L'òcul que hi ha sobre la porta pot ser d'aquesta segona etapa; potser també el vetust escut heràldic de pedra representant tres canyes terrassades.

No hi ha documents que precisen la data de construcció de l'ermita del Remei, que, amb tota probabilitat, es remunta a finals del segle XVI o principis del XVII, ja que d'aquesta època són totes les ermites dedicades a la Mare de Déu amb el títol o advocació del Remei, molt freqüents al litoral mediterrani i responent a la mateixa motivació.

Era freqüent aleshores la pirateria morisca per les costes de llevant. L'Ordre dels Trinitaris, dedicada a la redempció de captius, va propagar la devoció a la Mare de Déu del Remei, la seua Patrona. Els trinitaris, dels quals va rebre Alcanar aquesta benaurada devoció, s'establiren a Tortosa l'any 1579.

El document més antic és el testament de Gabriel Reverter, de l'any 1626, signat pel Notari d'Ulldecona, Francisco Martí, que diu el següent: "item deixe y llegue per la fàbrica e obra de nostra Senyora del remey de la present villa sinch lliures". També Martorell a la "Historia de la antigua Hiberia", publicada el mateix any 1626, menciona l'Ermita del Remei entre d'altres de la comarca.

El creuer, amb la cúpula i l'àbsis, és una ampliació posterior del segle XVIII. D'aquesta època és també l'espadanya i la campana que té gravada una imatge de la Verge amb aquesta llegenda: "Mater Dei Remedii, ora pro nobis. Anno 1726".

Les pintures al fresc de l'absis i la cúpula de l'ermita del Remei són obra del pintor tortosí Cerveto, de principis del segle XX. La pintura de l'absis representa la coronació de Maria, i la cúpula, dividida en galls, té pintades set dones de l'Antic Testament que són considerades com a figures bíbliques de Maria: Rebeca, Raquel, Rut, Esther, Judit, Jahel i Abigail. Totes elles realitzaren alguna gesta extraordinària a favor del seu poble, Israel. Maria, com a Mare del Crist, ha realitzat la més gran de les gestes a favor de la Humanitat, donant-nos el Salvador del món. A l'estiu de 1989 la Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya va procedir a la restauració de les pintures, molt deteriorades a causa del fum de les espelmes i de la humitat.