Un aeròdrom és una zona de terreny o aigua destinada a l'envol i aterratge d'aeronaus, amb edificis i altres instal·lacions o amb l'absència d'elles. Antigament el terme aeròdrom s'aplicava a qualsevol camp d'aviació però després de la generalització de les línies aèries ha passat a designar aquells camps que no tenen trànsit regular o instal·lacions dels aeroports. El terme camp d'aviació només s'utilitza per a zones d'aterratge o envol en terra ferma mentre que aeròdrom pot ésser tant en terra ferma com en aigua.
L'aeròdrom d'Empuriabrava està situat a la comarca de l'Alt Empordà, a 2 quilòmetres a l'est de Castelló d'Empúries. El seu codi i classificació OACI és LEAP i 1C respectivament.
Es tracta d'un aeròdrom privat on fonamentalment es practica paracaigudisme, propietat de l'empresa Fórmula y Propiedades, SL, i la gestió recau en el Centre de Paracaigudisme Costa Brava. La seva activitat principal és la pràctica del paracaigudisme tot i que aplega altres tipus de vols de fotografia i publicitat aèria, vols turístics i fa funcions d'escola de pilots privats d'avió. Registra uns 6.000 enlairaments anuals i un total de prop de 130.000 salts.
La superfície del sistema aeroportuari és de 36,58 ha. Disposa d'una pista de vol de 800 x 20 m que es denomina 17 – 35 asfaltada i amb senyalització. Disposa de carrers de rodada i una plataforma d'estacionament d'aeronaus de 7.500 metres quadrats. Així mateix hi ha disponible un servei de bar i restaurant a causa de la seva funció lúdica.
L'avió de la imatge és un de Havilland Canada DHC-6 Twin Otter (doble nútria en anglès), fabricat l'any 1969 i amb matrícula EC-ISV. És un avió de passatgers STOL (Short Take-Off and Landing, és a dir, enlairament i aterratge curts) i utilitari desenvolupat per la companyia canadenca de Havilland Canada. És considerat el programa aeronàutic més exitós del Canadà.
El tren d'aterratge tricicle fix, les seves habilitats STOL i la seva relativa alta taxa d'ascens l'han convertit en un exitós avión de càrrega, de passatgers regional i d'evacuació mèdica. A més, és popular en les operacions de paracaigudisme, disposant d'una capacitat per a 22 saltadors.
dimarts, 27 de novembre de 2012
L'aeròdrom d'Empúriabrava
dilluns, 26 de novembre de 2012
La Castanyada
La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Prové d'una antiga festa ritual funerària i consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la castanyada és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada.
Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir. Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.
Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abrigar i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer. Les castanyeres d'abans vestien de manera pròpia: Duien unes faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d'ara. Empraven fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats. Donaven vuit castanyes per un "quarto", equivalent a tres cèntims de la nostra moneda. Les castanyeres anunciaven llur indústria amb un crit especial que deia:
"Calentes i grosses; qui en vol, ara que fumen?"
La mainada, per fer-les enfadar, els cridava:
"Petites i dolentes; de les vuit, set les pudentes."
Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l'àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi-, ja sense referència ritual ni memorial envers els morts.
A Google Maps.
dijous, 22 de novembre de 2012
El parc de Francesc Macià, a Malgrat de Mar
El parc Francesc Macià va ser inaugurat en la seva totalitat l'any 2007, i ocupa un espai planer d'unes 50000 metres quadrats situada a l'entorn de la riera de Palafolls, sobre uns antics camps de cultiu.
És un parc tancat que garanteix la seguretat dels més menuts i la tranquil·litat dels seus acompanyants. Hi podem trobar zones amb usos diferenciats, com la zona per a monopatins, jocs sensorials, aixoplucs, o els jocs infantils i els ninots que recreen una atmosfera màgica i singular. També hi ha pistes de petanca, de voleibol, de bàdminton, una poliesportiva de bàsquet i futbol, taules de tennis taula, un amfiteatre i zones de jocs per a nens de 3 a 14 anys, a més a més de zones de pícnic.
Els ninots han estat realitzats mitjançant escoles taller per promoure la inserció laboral de joves.
Realment, la canalla aquí s'ho passa pipa!