dimarts, 9 de febrer de 2021

Un Gaudí de saldo

Dels 36 anys als 38 anys, mossèn Verdaguer li demanà [a Antoni Gaudí] que ajudés sant Enric d'Ossó, aleshores de 47 anys i amb qui en Gaudí s'entengué molt bé. Ell va fer a Sant Gervasi de Cassoles el col·legi-mare de la Companyia de Santa Teresa pel mateix sant Enric d'Ossó fundada. Una joia gaudiniana fora de tot recorregut turístic de Barcelona. Una doble revolució: d'una banda fer l'educació catòlica amb la mateixa o més alçada pedagògica i acadèmica que la Institución Libre de Enseñanza i, d'altra, donar a les noies, a les futures mares de família cristiana, una educació humanística i científica igual que la dels nois. Tot sota el patrocini de santa Teresa.

En Gaudí hi va donar una lliçó magistral d'arquitectura basada en els arcs catenaris, com al palau Güell. I si el contemporani palau Güell era una mansió de luxe i d'altíssim preu, per a mossèn Enric, que va començar les obres amb una pesseta a la caixa, ho farà amb els materials més pobres i barats. L'edifici va ser construït amb "una successió de miracles", "amb una seguretat que venia de Déu", i quan d'Ossó s'angoixava amb les factures de totxos, en Gaudí –que tenia molt clar que ell era artista i no mossèn o sagristà- li deia, ironitzant o excitant la seva confiança en la Providència: -"Cadascú a lo seu, mossèn Enric. Vostè a dir misses i jo a fer cases".