El Bosc de les Estunes

Les Estunes
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

El Bosc de les Estunes és un dels racons més emblemàtics del municipi de Porqueres: les baumes i les esquerdes de travertí; els roures i les alzines ufanoses; la llegenda de les Goges, el silenci que talla i l'ombra fresca, les heures enfiladisses i els cants discrets dels ocells conviden a una passejada tranquil·la i plena de la pau del lloc.

Les goges, segons les llegendes, el tenien com a lloc de la seva preferència i hi feien festes o bé hi filaven tota la nit. Tenien els seus palaus entre les esquerdes de les roques i ningú no les havia pogut veure mai. Diuen que en nits serenes algú encara sent els seus cants i, de lluny, es pot veure la resplendor de les seves festes.

Sant Pere de Marfà

Sant Pere de Marfà
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

Sant Pere de Marfà és una església d'estil barroc popular d'una sola nau amb entrada lateral a la banda de ponent. Es troba situada a l'explanada situada dalt d'un cingle que domina la Vall de Marfà, rere la casa de Marfà, en un enclavament del municipi de Castellcir, al Moianès.

Té una estructura del segle XVIII amb campanar de planta quadrada i coronament piramidal. El portal d'accés presenta una magnífica decoració de pedra ja que, emmarcada entre dos pilastres, la decoració de l'arc es feta a base de garlandes, flors, fulles i angelets. L'absis de la capella és pla. El parament és d'obra emblanquinada. El nucli original (dels segles X-XI) ha desaparegut totalment.

Aquesta església apareix ja a la relació feta amb motiu de l'acta de consagració de l'església parroquial de Moià (any 939). Al segle XI ja gaudia de plena autonomia. Sant Pere consta el titular de la seva església des del 985, i abunden les seves notícies en els documents de Sant Benet de Bages a partir de l'any 1077. Fou refeta al segle XVIII. Actualment, sense culte i convertida en un galliner, es guarden les seves imatges a l'església parroquial de Moià.

La Festa Major de Bigues

La festa major és la festa més important de cada barri, poble, vila o ciutat. El motiu de la festa pot ser divers, pot ser una festa patronal, en honor a un sant patró o santa patrona, que no té perquè ser el titular de la parròquia corresponent, o bé commemorativa, en què es recorda algun fet rellevant de la història o de la tradició del lloc. La plaça, el cafè, el tradicional envelat que es construeix per a l'ocasió o l'església són el punt de trobada tradicionals de la gent del poble i dels encontorns. Les festes majors catalanes se celebren almenys des del segle XIII.

Enguany, per la meva sorpresa, he seguit força la del poble on visc, i aquí en deixo un recull.

El Sui

El Sui
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

El Sui, a cavall dels municipis de Montseny i Tagamanent, és, amb 1318 metres d'altitud, el cim més emblemàtic del Pla de la Calma. És coronat per una estructura de pedres, i és tradició que cada excursionista que hi arriba col·loqui en el piló -força malmès, tot s'ha de dir- una pedra.

Amb un dia nítid i ventós com aquest, el paisatge és espectacular.

La drecera dels records

El Sagrat Cor d'Alcanar
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

Alcanar és el territori dels avantpassats paterns. És un lloc que em desperta sentiments contradictoris però que, vulgui o no vulgui, sempre hi estaré lligat.

Una de les coses que em generen millors records és la Drecera, un camí tradicional que mena d'Alcanar fins al Santuari del Remei i, per extensió, a l'interessant poblat ilercavó de la Moleta del Remei.

Encara que pugui semblar mentida, és un camí que he fet molt escasses vegades, ja que, habitualment, quan anàvem d'Alcanar al Remei fèiem el trajecte en cotxe, una carretera que manté els mateixos revolts que des de que tinc ús de raó, però que ha estat enormement eixamplada i per la qual ara s'hi transita força bé. El primer cop que vaig fer-la va ser, òbviament, amb el meu pare, un dia de Sant Joan a les 6 del matí i en el que s'ho va passar pipa explicant batalletes tot fent de guia.

Powered by Wikiloc