dimarts, 30 d’octubre de 2018

La llegenda del diable enganxat al pont de Balandras

El pont Valentré (en occità: pont de Balandras) és un antic pont de pedra medieval de França, que creua el riu Òlt, a l'oest de la petita ciutat de Cahors (en occità Caors), al departament d'Òlt. Ofereix avui, amb les seves tres torres fortificades i els seus sis arcs precedits de pics aguts, un exemple excepcional d'arquitectura de defensa medieval, convertit en el símbol de la vila de Cahors.

El pont va ser objecte d'una classificació al títol de monument històric de França, part de la primera llista de monuments històrics del país —la llista de monuments històrics de 1840— que comptava amb 1034 béns. També és, des de 1998, un dels béns individuals inclosos en «Camins de Sant Jaume a França», inscrit en el Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.

Construït en els temps de les guerres franc-angleses, el pont Valentré, pel qual encara s'entra a la ciutat de Cahors, constitueix un rar exemple d'arquitectura militar francesa d'aquella època, i és un dels ponts medievals fortificats més bells que subsisteixen encara.

dijous, 9 d’agost de 2018

El cocodril i la palmera

Un dels elements que més sorprèn al visitant de la ciutat occitana de Nîmes és la presència d'una font amb un cocodril. Doncs resulta que el cocodril, juntament amb una palmera, són els símbols heràlics d'aquesta preciosa població francesa.

El descobriment l'any 1517 d'unes monedes conegudes com els dupondius o as de Nîmes, que al revers duen un cocodril amb una palmera, van motivar que els òrgans de govern de la ciutat demanéssin al rei de l'època, Francesc I, un nou escut d'armes per a la ciutat. L'any 1535 el rei va concedir aquest nou escut a la ciutat de Nîmes, blasonant un camp de gules amb una palmera dreta de sinople sobre una base, també de sinople. Amb una cadena d'or lligada al tronc de la palmera hi ha un cocodril passant, de sinople i de destra a sinistra. A la palmera també hi ha una corona floral d'or, a la destra, i lligada a la mateixa amb una corda. Unes inscripcions d'or amb lletra llatina completen l'escut, a la destra del tronc es llegeix COL i a la sinistra NEM. En qualsevol cas, el cocodril heràldic recorda el conegut logotip d'una marca francesa de roba, entre d'altres, així que no seria descartable que servís de font d'inspiració.

divendres, 25 de maig de 2018

La llegenda del gall negre

Durant l'Edat Mitjana, la República de Siena i la de Florència estaven sempre en lluita entre elles per prevaler l'una sobre l'altra i es donaven batalles constants pel control del territori del Chianti, que es troba entre les dues ciutats.

Explica la llegenda que les dues parts, cansades de barallar-se, van decidir resoldre les diferències de manera molt singular. Les noves fronteres que separarien les dues repúbliques es determinarien a través de la trobada de dos cavallers, un amb els colors de Florència i l'altre amb els colors de Siena, cadascun partiria de les seves respectives ciutats en cantar del gall a la matinada. El punt en el qual es trobarien marcaria les noves fronteres entre les dues ciutats.


dimecres, 25 d’abril de 2018

Cruceiros

El cruceiro és una construcció molt estesa en el llocs de tradició celta.

En el cas concret de Galícia, els antropòlegs ens parlen d'un culte precristià als déus protectors de camins i cruïlles, el qual més tard es cristianitza, com molts d'aquests cultes. La cultura popular, en canvi, ens diu que protegien aquests llocs perquè eren considerats enclavaments màgics, amb una energia especial, i allà tenien lloc reunions de meigas. La construcció del cruceiro significava fer d'aquesta cruïlla o camí un lloc segur, un camí lliure i clar.

En els cruceiros es poden diferenciar diversos elements:
  1. Les grades, en forma de graons, que varien en nombre d'un cruceiro a un altre.
  2. La base, que s'assenta al centre de les grades i sol tenir una base cúbica i on, a vegades, hi ha inscripcions relatives a la construcció del cruceiro.
  3. El fust, que és la columna, habitualment de forma octogonal o cilíndrica, i en la qual es pot trobar, en molts casos, una figura adossada, que pot ser un sant o un alt càrrec eclesiàstic, distingint aquest últim pel seu característic barret i pel bàcul que sol portar a la mà.
  4. El capitell, que presenta variades formes, serveix de base a la creu i pot tenir elements decoratius amb formes vegetals o figuracions simbòliques del bé i del mal.
  5. La creu, l'element més important del conjunt, que sol presentar figures de Crist o d'alguna verge.
  6. L'altar. Alguns d'ells disposaven d'un petit altar a la seva part frontal, que es feia servir per fer reposar els taüts en les marxes fúnebres de camí a l'església i realitzar unes pregàries abans de continuar el recorregut.

dimecres, 28 de març de 2018

La llegenda del Pic de Burgarag

L'Aude va ser una vasta i fèrtil plana en la qual hi habitaven fades i elfs en lluita permanent contra dracs i serps que infestaven la regió. La fada Nora i follets Bug i Arag eren venerats per tothom, mentre que Cers, fill d'Èol, el pare dels vents i les tempestes, era rebutjat per tothom sota l'acusació de devastar cultius, destrossar cases i de fer emmalaltir els arbres i les flors.

Un dia que la tempesta havia causat estralls, la fada Nora, tenint llàstima, va decidir implorar ajut al gran déu Zeus. Tocat per l'audàcia i pot ser per la bellesa seductora de la fada, va aconseguir que el déu del tro prometés calmar la ira de Cers.

Com escalant una muntanya per acostar-se als cels, el follet Bug va enfilar-se sobre les espatlles d'Arag per suplicar al mestre de l'Olimp el retorn. Aquest últim es va deixar convèncer i va aixecar una muntanya protectora pels núvols en el lloc on els dos follets s'havien enfilat a implorar-lo.

Lluny d'aquest nou bastió, que va prendre el nom de Burgarag, tota la plana del Rosselló i l'altiplà de les Corberes ja no havien de patir pels rampells de Cers.

dimecres, 21 de febrer de 2018

De Moià a la Vall de Marfà

La Vall de Marfà, de vegades simplement esmentada com a Marfà, és una vall del terme municipal de Castellcir, al Moianès. Allunyada de tot lloc de pas, ha conservat tot el seu encant i és un dels racons més pintorescs de la contrada. Fer un tomb mínimament complet és una excursió matinal llarga, però si sortim des de Moià en cap cas es pot considerar una caminada dura, i la varietat d'elements que trobem al llarg de l'itinerari la fan una de les excursions a les quals tinc més estima.

L'excursió que aquí explico la vaig preparar pel Grup Excursionista de Bigues i Riells Amics dels Cingles de Bertí, entitat que presideixo a l'hora de fer aquest escrit. Els horaris de pas que s'indiquen no tenen en compte les estones que vam estar aturats per visitar els diferents punts d'interès ni per esmorzar.

Powered by Wikiloc


dimarts, 13 de febrer de 2018

Toret

Toret a Sanremo
Toret a Sanremo
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez
Els Toret són unes fonts públiques d'Itàlia, amb un color típic d'ampolla verd, que es caracteritzen per ser un petit un cap de toro (en italià, toret vol dir petit toro) del qual flueix l'aigua. Són un dels símbols de la ciutat de Torí (en italià, Torino) i estan dispersos per tota la ciutat, amb un cens d'aproximadament 800 torets. Tots ells es troben a la capital de Savoia i als seus voltants, excepte dos, que es troben a Sanremo, respectivament a la Piazza dei Dolori i a la Via Francesco Corradi, que és la de la foto.

La més antiga d'aquestes fonts de toros petits data de la segona meitat del segle XIX). Sembla ser, però, que la font de la via Francesco Corradi mai hagi tingut el color de l'ampolla verda clàssica i l'òxid comença a convertir-se en mestre del ferro colat. A més, al voltant del recipient que acull l'aigua, hi ha un curiós pentagrama (que envolta la font i recorda que Sanremo és, sobretot, música.