dimecres, 12 de desembre de 2012

La domus d'Olivet

Una domus era un edifici rural de la petita noblesa, de construcció sòlida, amb cert caràcter de defensa i d'unes dimensions notables on, sovint, l'origen n'era una torre.

En una societat que es caracteritzava pel domini dels senyors, de la noblesa i de l'alt clergat, sobre la resta de la població, la domus d'Olivet esdevé un signe d'aquell poder. Els senyors d'Olivet, des del segle X, controlaven un territori del Vallès situat en el límit entre Canovelles, l'Ametlla i Lliçà d'Amunt. El què primer era una única torre rodona es convertia, a partir del segle XII, en una casa forta on hi podia residir el mateix senyor i es trobava força ben comunicat, en aquest cas, a prop de l'antic camí romà de Mataró a Caldes de Montbui i del que es dirigia a Bigues i a Riells del Fai.

La importància del senyoriu es manifestava per la quantitat de masos, de pagesos, que en depenien, les rendes que se'n desprenien i la capacitat d'incidència sobre el territori. No hi ha dubte que es tractava d'un domini ben delimitat, ja que el nom d'Olivet s'emprava també en relació al torrent que travessa la vall, així com a la parròquia propera de Santa Justa. Si més no des del segle XIV, els senyors d'Olivet, aleshores els Riudeperes, també percebien una part dels drets sobre el mercat de Granollers.

Els senyors vivien de la renda que els aportaven els pagesos. A la domus d'Olivet no hi faltaven els llocs per guardar el gra, les eines per al treball del camp o els estris de cuina més propis de la pagesia.

Arribats al segle XV la crisi havia fet davallar la població i els senyors s'havien traslladat a la vila, a Granollers. El 1454 la casa estava enrunada i era cedida en emfiteusi a uns pagesos del mateix domini. Les excavacions realitzades des del 1994, amb el patrocini de l'Ajuntament de Canovelles, han permès concloure que la domus es va enderrocar per un incendi i que probablement ja no fou reconstruïda.

L'ensorrament precipitat i el no haver estat reutilitzada han fet de la domus d'Olivet un jaciment d'un valor arqueològic extraordinari, excavat amb el suport de l'Ajuntament de Canovelles, des del 1994 al 1999. Els materials resultants d'aquestes intervencions estan dipositats per la Generalitat de Catalunya al Museu de Granollers.

Més imatges de la domus d'Olivet:

dissabte, 8 de desembre de 2012

Calendari de Bigues i Riells 2013

Anualment l'Ajuntament de Bigues i Riells edita un calendari que envia a tots els veïns del municipi. Resulta que pel calendari de l'any 2013 els ha semblat una bona idea utlitzar fotografies d'un servidor publicades a Flickr i, evidentment, a un servidor la idea li ha semblat bé i no ha posat cap inconvenient, just el contrari.

A continuació transcric la introducció que n'han fet:

La mirada d'un detallista

La vida n'és plena, de petits detalls. Distingir-los o triar-los pot esdevenir tot un art. El detallista no fa una altra cosa que posar-se a la pell de l'altre: recorda i posa en valor el que per a tu és important, encara que es tracti d'un no res (una data, un perfum, una carícia, una cançó...). A l'esport d'alta competició, els periodistes comenten sovint que el partit o la cursa o el que sigui s'ha resolt per un detall, per "aquell" petit detall. I, en canvi, respirem allegerits quan algú ens dóna tota mena de detalls. Així, doncs, poca broma amb els detalls.

El calendari de l'Ajuntament de Bigues i Riells per al 2013 recull 12 detalls del municipi a través de la mirada d'un detallista. N'és el seu autor, Jesús Cano Sánchez, del Grup Excursionista de Bigues i Riells - Amics dels Cingles de Bertí (GEBRACB). Un home que ha conreat la seva mirada de fotògraf a base de tenir els peus a terra. De fet, a base de trepitjar l'entorn de Bigues i Riells i la resta del Vallès i, com és definitori dels excursionistes, pas a pas, sense pressa, amb respecte per la natura. En aquest calendari trobareu instantànies excel·lents de la Festa Major de Sant Bartomeu de Mont-ras, de Bigues o de Riells del Fai; recordareu racons de can Ribas, el forn de can Duran, can Maspons, l'església de Sant Pere, el Molí de la Torre o el parc de can Badell; i us estremireu amb la pota momificada de la darrera lloba de Riells que penja a la masia de la Madella de Riells. Dotze detalls, dotze fragments de nosaltres mateixo, dotze gemmes d'un detallista.


A més a més, hi ha una entrevista a un servidor en el butlletí municipal del desembre de 2012, que n'adjuntaré l'enllaç bon cop estigui penjat a la xarxa.

Però el millor de tot és la satisfacció personal que comporta que algú s'interessi pel que fas i que et demanin de fer-ho servir i, si es tracta de fer poble, doncs millor que millor.

Aqui us deixo la relació de les dotze fotos triades pel calendari: