dimarts, 27 de novembre de 2012

L'aeròdrom d'Empúriabrava

Un aeròdrom és una zona de terreny o aigua destinada a l'envol i aterratge d'aeronaus, amb edificis i altres instal·lacions o amb l'absència d'elles. Antigament el terme aeròdrom s'aplicava a qualsevol camp d'aviació però després de la generalització de les línies aèries ha passat a designar aquells camps que no tenen trànsit regular o instal·lacions dels aeroports. El terme camp d'aviació només s'utilitza per a zones d'aterratge o envol en terra ferma mentre que aeròdrom pot ésser tant en terra ferma com en aigua.

L'aeròdrom d'Empuriabrava està situat a la comarca de l'Alt Empordà, a 2 quilòmetres a l'est de Castelló d'Empúries. El seu codi i classificació OACI és LEAP i 1C respectivament.

Es tracta d'un aeròdrom privat on fonamentalment es practica paracaigudisme, propietat de l'empresa Fórmula y Propiedades, SL, i la gestió recau en el Centre de Paracaigudisme Costa Brava. La seva activitat principal és la pràctica del paracaigudisme tot i que aplega altres tipus de vols de fotografia i publicitat aèria, vols turístics i fa funcions d'escola de pilots privats d'avió. Registra uns 6.000 enlairaments anuals i un total de prop de 130.000 salts.

La superfície del sistema aeroportuari és de 36,58 ha. Disposa d'una pista de vol de 800 x 20 m que es denomina 17 – 35 asfaltada i amb senyalització. Disposa de carrers de rodada i una plataforma d'estacionament d'aeronaus de 7.500 metres quadrats. Així mateix hi ha disponible un servei de bar i restaurant a causa de la seva funció lúdica.

L'avió de la imatge és un de Havilland Canada DHC-6 Twin Otter (doble nútria en anglès), fabricat l'any 1969 i amb matrícula EC-ISV. És un avió de passatgers STOL (Short Take-Off and Landing, és a dir, enlairament i aterratge curts) i utilitari desenvolupat per la companyia canadenca de Havilland Canada. És considerat el programa aeronàutic més exitós del Canadà.

El tren d'aterratge tricicle fix, les seves habilitats STOL i la seva relativa alta taxa d'ascens l'han convertit en un exitós avión de càrrega, de passatgers regional i d'evacuació mèdica. A més, és popular en les operacions de paracaigudisme, disposant d'una capacitat per a 22 saltadors.


dilluns, 26 de novembre de 2012

La Castanyada

La Castanyada
La Castanyada
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Prové d'una antiga festa ritual funerària i consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la castanyada és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada.

Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests aliments per no defallir. Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abrigar i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer. Les castanyeres d'abans vestien de manera pròpia: Duien unes faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d'ara. Empraven fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats. Donaven vuit castanyes per un "quarto", equivalent a tres cèntims de la nostra moneda. Les castanyeres anunciaven llur indústria amb un crit especial que deia:

"Calentes i grosses; qui en vol, ara que fumen?"

La mainada, per fer-les enfadar, els cridava:

"Petites i dolentes; de les vuit, set les pudentes."

Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l'àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi-, ja sense referència ritual ni memorial envers els morts.

A Google Maps.


dijous, 22 de novembre de 2012

El parc de Francesc Macià, a Malgrat de Mar

El parc Francesc Macià va ser inaugurat en la seva totalitat l'any 2007, i ocupa un espai planer d'unes 50000 metres quadrats situada a l'entorn de la riera de Palafolls, sobre uns antics camps de cultiu.

És un parc tancat que garanteix la seguretat dels més menuts i la tranquil·litat dels seus acompanyants. Hi podem trobar zones amb usos diferenciats, com la zona per a monopatins, jocs sensorials, aixoplucs, o els jocs infantils i els ninots que recreen una atmosfera màgica i singular. També hi ha pistes de petanca, de voleibol, de bàdminton, una poliesportiva de bàsquet i futbol, taules de tennis taula, un amfiteatre i zones de jocs per a nens de 3 a 14 anys, a més a més de zones de pícnic.

Els ninots han estat realitzats mitjançant escoles taller per promoure la inserció laboral de joves.

Realment, la canalla aquí s'ho passa pipa!