dimecres, 14 de març de 2012

Pòquer de detalls i d'històries de Besalú

L'església de Sant Vicenç és un dels edificis més antics de Besalú, malgrat que l'edificació actual correspon bàsicament al segle XII. En el segle XV es van portar les relíquies del cos del màrtir Sant Vicenç, del que no es coneixen més dades. També es va traslladar a aquest temple la relíquia de la Vera Creu, que es trobava a la Canònica de Santa Maria, quan aquesta es va abandonar pel seu estat ruïnós. A l'any següent fou robada.

El temple presenta planta basilical amb tres naus, creuer i tres absis semicirculars. El corresponent a la nau central està decorat externament amb arcs cecs i un fris de dents de serra. La nau central és més alta que les laterals i està coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. Les laterals, en canvi, tenen volta de quart de cercle. Una bella rosassa, situada sobre l'arc triomfal de l'absis principal, il·lumina l'interior de la nau central.

Hi ha dues portes que donen accés al temple. La més antiga i espectacular, i autènticament romànica, es troba al mur de xaloc i permet accedir directament a la nau lateral. Està formada per dos arquivoltes decorades amb motius helicoidals i vegetals. Els capitells representen imatges vegetals i animals. El capitell exterior esquerre representa parelles de lleons alats, que es mosseguen les ales, mentre que en el capitell interior es van representar motius vegetals. En el costat dret trobem parelles de monstres enfrontats, que tenen el cap humà i ales. Aquestes les mosseguen per caps de lleons. En el capitell interior hi ha dos quadrúpedes alats amb un únic cap humà, que porta caputxa i té la boca oberta. Dos caps humans, situats a la part superior del capitell, mosseguen les ales dels quadrúpedes. Al costat de la porta hi ha, encastada en el mur, una làpida.

A la façana principal hi ha l'altra porta. És adovellada de mig punt, amb dos arcs en gradació, que envolten un timpà llis, decorat amb pintures de factura posterior. L'arquivolta interior està decorada amb un bossell segmentat. Les dues arquivoltes es recolzen en dos parelles de columnes amb capitells decorats amb motius vegetals i caps humans. Però el que més destaca d'aquesta façana és el gran finestral, que data del segle XIII i està construït seguint el corrent gòtic. Els capitells de les columnes van ser substituïts i actualment es conserven al Museu d'Art de Girona. Al braç nord del transsepte hi ha una altra finestra de similars característiques, mentre que la del braç sud és romànica. El campanar fou construït posteriorment en el sector de garbí, sobre el darrer tram de la nau lateral, entre els segles XVII i XVIII.

Bernat Tallaferro, Scindes Ferrum (990-1020)

Fill d'Oliba Cabreta i Ermengarda. Casat amb Toda, filla del comte Ramon Borrell de Barcelona, l'any 1007. Va ser un gran lluitador. Amb ell va arribar la major esplendor de la casa comtal de Besalú: el Vallespir, la Fenolleda i el Perapertusès en formaven part. Després de la mort d'Almansor i per ordre de Ramon Borrell assistí a la incursió catalana a Còrdova. Amb ell viatjaren el comte Hug d'Empúries i els bisbes de Vic, Barcelona i Urgell. Era l'any 1010 i 9000 soldats s'aplegaren a les ordres de Mohamed. Molts dels dirigents van ser morts o malferits però no el comte Bernat a qui, arribat el segle XII, els Gesta Comitum donaren el sobrenom de Tallaferro. En l'aspecte religiós fou molt apreciat pel papa Gregori V. Acabada l'església de Sant Pere de Besalú, s'encarregà de la seva consagració i intervingué en l'elecció de l'abat del monestir. Va fer moltes i valuoses donacions a l'església. Va voler deslligar-se de la Casa de Barcelona i amb aquest propòsit viatjà a Roma l'any 1017. Benet VIII li atorgà la creació d'un bisbat de Besalú. Del viatge portà la relíquia de la Vera Creu (Lignum Crucis), i la concessió Papal que el seu fill Guifré fos el nou bisbe de Besalú. Aquest fet donà un impuls nou a la ciutat. Així mateix, li concedí el títol de senyor jurisdiccional del monestir de Sant Joan de Ripoll, que va ser fundat per Guifré el Pilós, en acció de gràcies per la seva victòria contra els sarraïns. Guifré l'oferí a la seva filla, que en fou la primera abadessa. Bernat es convertí en posseïdor del monestir de Sant Joan després que Ingiberga, germana seva i abadessa, fos acusada de conducta impúdica i escandalosa tant per ell com pel seu germà Oliba, abat de Ripoll. El papa Benet VIII, amb l'expedició de la butlla Cuperemus Quidem, retirà per sempre les abadesses del monestir. L'abat Oliba mantingué sempre una estreta relació amb Bernat. A la seva mort, dedicà totes les lloances per mitjà d'una carta a diferents monestirs, on parlava de la grandesa de la figura de Bernat, del seu sentit de la justícia, en fer de mitjancer entre assumptes d'altres comtats, de la seva generositat patent en les innombrables donacions eclesiàstiques i de la figura de guerrer de gran talent i valentia, en lluitar més enllà de les seves terres. Va convertir Besalú en un dels comtats més pròspers del país. Morí l'any 1020 ofegat al riu Ròdan, en terres de Provença. Per voluntat seva el seu cos fou traslladat a Ripoll on Oliba li donà sepultura.

La llegenda de Tallaferro

Diu la llegenda que el comte Bernat mantenia una lluita conjuntament amb els seus soldats contra les tropes sarraïnes al pla de Sant Martí (prop de Santa Pau). En un moment de la lluita, Bernat va quedar sense espasa, ja que li fou arrabassada per l'enemic. Escapolint-se pel mig de les baralles, va arribar fins a l'ermita de Sant Martí que es trobava molt a prop. Entrant a l'església, s'encomanà al sant per demanar-li ajut. Sant Martí li entregà l'espasa. El comte sortí de nou al camp de batalla i lluità aferrissadament amb aquella espasa celestial, que segons diuen "fins i tot tallava ferro".

La relíquia de la Vera Creu

La relíquia de la Vera Creu se suposa que la dugué el comte Bernat de Tallaferro des de Roma l'any 1017 i que la regalà als monjos del centre monàstic del seu fill. Francesc de Monsalvatge explica que la relíquia es venerà fins l'any 1687 a l'altar major del monestir de Santa Maria de Besalú, "en una urna que había al lado del evangelio, en cuyo año y á 3 de Mayo, en virtud de una concordia entre el Cabildo de la Colegiata y los Jurados de Besalú, se trasladó para que estuviese más recóndita y con más veneración á la sacristia de dicha iglésia, en cuyo lugar se veneró hasta que fué trasladada á la parroquial iglesia de San Vicente", fet que succeí durant el segle XIX. A l'any 1899, la relíquia fou robada de l'església de Sant Vicenç. Actualment, en una capella lateral gòtica, es guarda la Vera Creu, cedida per Francesc Cambó l'any 1923 per substituir a la primera.

El bisbat de Besalú

Les parròquies de Besalú depenien de diòcesis forasteres, com eren els bisbats de Vic, Girona o el d'Elna. L'any 1017, el papa Benet VIII concedí el bisbat propi a Bernat Tallaferro, que s'havia desplaçat a Roma per a sol·licitar-lo. Després de desestimar-se les propostes de de Sant Joan de les Abadesses i de Sant Pau de Fenollet, la seu del nou bisbat s'establí a Besalú i es designà bisbe a Guifré, abat de Sant Joan de les Abadesses i fill de Bernat Tallaferro. A la mort del comte l'any 1020, els bisbes de Girona i de Vic reclamaren les seves antigues parròquies; el bisbe Guifré de Besalú, mancat de protecció política, es retirà al monastir de Sant Joan de les Abadesses i l'efímera diòcesi de Besalú fou abolida. Guifré de Besalú va ser, posteriorment, bisbe de Carcassone. L'any 1318 va haver-hi un intent del rei Jaume el Just de ressucitar el bisbat, però el papa Joan XXII no va accedir-hi.

Algunes imatges de la vila comtal de Besalú: