dimarts, 31 de maig de 2011

Les bitlles catalanes

Les bitlles catalanes són un esport tradicional català consistent en llençar uns "bitllots" (bitlles petites) contra unes bitlles situades a una determinada distància a fi de tombar-les. Actualment el practiquen unes 2000 persones a tot Catalunya, on hi ha més d'un centenar de clubs. Des del 30 d'Agost de 2007, la Federació Catalana de Bitlles i Bowling està reconeguda de ple dret per la federació internacional, tot i que no pot jugar amb altres països perquè el reglament no és ben bé el mateix.

El material consta de 6 bitlles i 3 bitllots.

Una partida consta de 9 tirades per jugador dividides en 3 rondes de 3 tirades. A cada tirada es poden llençar d'un a 3 bitllots. Es plantaran les bitlles en dues fileres de tres columnes separades entre elles tenint en compte que ha de poder passar el bitllot més gros sense tocar-les. La distància de tir serà de 11'5 metres pels homes i 9'5 metres per a les dones, a partir de 15 anys. Els més petits poden fer-ho de més a prop, segons la seva força. L'objectiu principal és fer Bitlla, tombar cinc de les sis bitlles. En cas d'empat a punts, guanyarà el jugador que hagi fet més Bitlles. Si segueixen empatats faran una altra ronda de tres tirades.

El sistema de puntuació va en funció del nombre de bitlles tombades. Si no se'n tomba cap no es dóna cap punt, si se'n tomben 1, 2, 3 o 4 es donen 1, 2, 3 i 4 punts respectivament, si se'n tomben 5 es donen 10 punts (es diu Bitlla) i si es tomben totes es donen 6 punts (es diu Llenya).

La imatge correspon a un partit de la 2ª divisió "A" de la lliga de bitlles catalanes entre el CB Claravalls i el Malgrat de Segarra.


dijous, 5 de maig de 2011

Uelhs deth Joèu

Uelhs deth Joèu
Uelhs deth Joèu
Cargado originalmente por Jesús Cano Sánchez

El sistema dels Uelhs deth Joèu representa l'exemple més important de captura càrstica dels Pirineus. A través d'aquest sistema, les aigües provinents de les geleres de l'Aneto i la Maladeta són inhibides en el seu drenatge cap a la Mediterrània en el Forau d'Aigualluts (vall alta del riu Éssera, a 2030 metres), que en bona part les captura i transvasa durant 4 quilòmetres de circulació subterrània travessant la serra de Pomèro cap a la conca de la Garona fins a la surgència dels Uelhs deth Joèu (a 1405 metres), que origina l'arriu Joèu, tributari per l'esquerra de la Garona.

Sembla ser que els Uelhs deth Joeu també reben aportacions de la vall de l'Artiga de Lin (forat del Còth deth Hòro i la pèrdua de l'estany de Pois) i la vall del riu Nere (pèrdua del llac de Nere).

Imatges dels Uelhs deth Joèu: