dilluns, 8 de febrer de 2010

Escaladei

Escaladei
Escaladei
Cargado originalmente por El senyor dels Bertins

La Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei fou fundada al segle XII per Alfons el Cast i fou la primera cartoixa de la Península Ibèrica. Els seus dominis van configurar el territori històric del Priorat, més reduïts que l'actual comarca del mateix nom. La seva ubicació al peu del Montsant li dóna un marc paisatgístic incomparable.

Diu la llegenda que el rei Alfons I el Cast va decidir fer donació d'unes terres a l'Orde de la Cartoixa perquè hi construïssin un monestir. La casa mare envià uns monjos a cercar el lloc més adient a les seves necessitats. Durant la recerca, trobaren un pastor que els explicà que en somnis veia uns àngels que pujaven al cel per unes escales repenjades a la soca del pi que hi havia al lloc on ell pasturava els seus ramats. Els monjos ho interpretaren com un senyal de Déu i allí mateix construïren un petit claustre que seria l'origen de la Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei, que vol dir "escala cap a Déu".

La història d'Escaladei s'inicia quan el rei Alfons I el Cast decidí, l'any 1194, crear un monestir d'aquest orde. Els monjos provençals enviats pel prior general de l'orde s'establiren, en primer lloc, a Poboleda, l'any 1194, d'on passaren al seu emplaçament definitiu, l'any 1203.

Durant el segle XIII i la primera meitat del XIV, es construí l'església, el claustre amb dotze cel·les, el refectori i un segon claustre amb dotze cel·les més. La cartoixa d'Escaladei està situada al llogaret del mateix nom (Escaladei), al terme municipal de la Morera de Montsant. El 1990 els seus propietaris, la família de viticultors Peyra, la van donar a la Generalitat, la qual ha endegat un pla de rehabilitació i consolidació de les restes. Es pot visitar des del 1993. El cenobi, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, data del segle XII i fou el primer de l'orde de Sant Bru a la península Ibèrica.

La cartoixa va destacar per la seva riquesa. L'extens patrimoni, que englobava moltes possessions territorials, amb el domini directe sobre els pobles de la comarca i les propietats rústiques, caps de bestiar –sobretot cavalls–, censos de tota mena i altres béns, van fer que fos considerada la cartoixa més rica de l'anomenada província cartoixana de Catalunya (formada pels territoris d'Aragó, Catalunya, València i les Balears).

Escaladei va participar activament en la fundació de les cartoixes de Sant Pol de Mar (1269) i Valldecrist (1385) a Catalunya, de Nostra Senyora de les Fonts (1507) a l'Aragó, i de les cartoixes d'El Paular (1390) i Miraflores (1442) a Castella. Una cartoixa anomenada també Escaladei, prop d'Évora a Portugal, que fou la primera cartoixa portuguesa (1585), també té origen en cartoixans procedents de la del Priorat.

Escaladei inicià una època de decadència després de la pesta negra que els monjos compensaren amb l'adquisició de noves terres al segle XV. Al voltant del segle XVIII la cartoixa recuperà un cert prestigi i influència. D'aquesta última època data la capella del Sagrari, la reforma de l'església, que es recobrí de marbre, la construcció de la muralla, la bassa de les Tortugues i la capella de Sant Josep. En aquest moment, Escaladei mantenia un important comerç de vi i aiguardent i dos molins paperers.

Escaladei fou un punt de referència per als monestirs en el procés que durant l'últim quart del segle XVIII va conduir a la creació de la Congregació Nacional de les Cartoixes Espanyoles, independent de la Grande Chartreuse, casa central de l'orde a Grenoble (França).

La cartoixa patí la primera exclaustració el 1820, però els foren tornades les propietats el 1823. Pel Decret de Desamortització de Mendizábal, de 1835, els monjos es veieren obligats a abandonar el monestir.

La cartoixa fou l'origen del cultiu del vi a la regió i de l'actual importància de la Denominació d'Origen Priorat. A la cartoixa encara hi ha un celler.


Mostra un mapa més gran


Més imatges d'Escaladei: