dilluns, 28 de setembre de 2009

Sant Martí del Brull

La seva construcció romànica és del segle XI i es conserva bé exteriorment. Fou reformada per complet en 1588 encara que es va respectar l'absis i l'estructura exterior del temple.

L'interior és de nau única coberta amb volta de canó construïda amb posterioritat i reforçada amb arcs torals. L'absis central és semicircular i està decorat amb finestres cegues en sèries de tres, amb arcuaciones i bandes lombardes. La seva porta original es conserva tapiada en la part sud. L'absis té volta de cambra d'esfera. Contava amb una capçalera amb dues absidioless a cada costat de l'absis central, substituïts durant les reformes del segle XVI per unes capelles quadrades. Estava decorat amb pintures murals del segle XII, descobertes en 1909 i trasllades en 1935 al Museu Episcopal de Vic. La temàtica d'aquestes pintures són el Gènesi, la Redempció i el Pantocràtor voltat pels tetramorfos.

El campanar i la porta de ponent són del segle XVIII, època en la qual es va realitzar una nova reforma de l'edifici.


Mostra un mapa més gran


dimecres, 23 de setembre de 2009

Sant Romà de Sau

Els orígens de la població de Sau se situen en el 917. Al 1860, tot i que la parròquia figurava com "deshabitada", comptava amb unes quantes masies, un pont romànic i una bonica església que reapareix en èpoques de sequera.

L'església, d'estil romànic llombard, està datada al segle XI. És d'una sola nau orientada de llevant a ponent amb absis i arcs llombards a la banda nord. Té adossat un campanar de tres pisos amb finestres geminades de capitell llis al segon pis, arquets llombards i dents de serra. Les finestres del tercer pis són d'arc de mig punt.

Estat actual de l'embassament de Sau.


Mostra un mapa més gran


dimarts, 15 de setembre de 2009

El Remei d'Alcanar

El Remei
El Remei
Cargado originalmente por El senyor dels Bertins

Santuari canareu d'estil gòtic i barroc. És el resultat de dues fases de construcció: la part més antiga, la nau, coberta amb voltes de creueria, segueix encara la manera de construir del gòtic. Té porta dovellada, contraforts exteriors i coberta a dues vessants. Aquesta primera capella fou ampliada amb un creuer i una cúpula peraltada sobre tambor d'estil barroc, alhora que hom va afegir-li un petit campanar d'espadanya al cim de la façana amb una campana. L'òcul que hi ha sobre la porta pot ser d'aquesta segona etapa; potser també el vetust escut heràldic de pedra representant tres canyes terrassades.

No hi ha documents que precisen la data de construcció de l'ermita del Remei, que, amb tota probabilitat, es remunta a finals del segle XVI o principis del XVII, ja que d'aquesta època són totes les ermites dedicades a la Mare de Déu amb el títol o advocació del Remei, molt freqüents al litoral mediterrani i responent a la mateixa motivació.

Era freqüent aleshores la pirateria morisca per les costes de llevant. L'Ordre dels Trinitaris, dedicada a la redempció de captius, va propagar la devoció a la Mare de Déu del Remei, la seua Patrona. Els trinitaris, dels quals va rebre Alcanar aquesta benaurada devoció, s'establiren a Tortosa l'any 1579.

El document més antic és el testament de Gabriel Reverter, de l'any 1626, signat pel Notari d'Ulldecona, Francisco Martí, que diu el següent: "item deixe y llegue per la fàbrica e obra de nostra Senyora del remey de la present villa sinch lliures". També Martorell a la "Historia de la antigua Hiberia", publicada el mateix any 1626, menciona l'Ermita del Remei entre d'altres de la comarca.

El creuer, amb la cúpula i l'àbsis, és una ampliació posterior del segle XVIII. D'aquesta època és també l'espadanya i la campana que té gravada una imatge de la Verge amb aquesta llegenda: "Mater Dei Remedii, ora pro nobis. Anno 1726".

Les pintures al fresc de l'absis i la cúpula de l'ermita del Remei són obra del pintor tortosí Cerveto, de principis del segle XX. La pintura de l'absis representa la coronació de Maria, i la cúpula, dividida en galls, té pintades set dones de l'Antic Testament que són considerades com a figures bíbliques de Maria: Rebeca, Raquel, Rut, Esther, Judit, Jahel i Abigail. Totes elles realitzaren alguna gesta extraordinària a favor del seu poble, Israel. Maria, com a Mare del Crist, ha realitzat la més gran de les gestes a favor de la Humanitat, donant-nos el Salvador del món. A l'estiu de 1989 la Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya va procedir a la restauració de les pintures, molt deteriorades a causa del fum de les espelmes i de l'humitat.


Mostra un mapa més gran


Més imatges de l'ermita del Remei d'Alcanar


dimecres, 9 de setembre de 2009

Sant Llorenç del Munt

Sant Llorenç del Munt és un antic monestir romànic situat al cim de la Mola, dins el Parc Natural del mateix nom.

La primera referència formal del monestir data de l'any 1014, amb un escrit en què el comte Ramon Borrell i la seva muller fan una permuta de terrenys amb l'abadia de Sant Llorenç.

El monestir fou habitat d'una forma continuada per una comunitat de monjos benedictins fins a l'any 1608, encara que com a mínim fins al 1637 hi ha constància de l'existència d'un sacerdot a càrrec del monestir.

El monestir és una còpia exacta del de Sant Cugat del Vallès, ja que els promotors de la seva construcció eren precisament monjos d'aquest monestir.

L'església té tres naus, amb un transsepte al centre que sosté el cimbori sota els arcs torals. És, doncs, un exemple de la construcció religiosa catalana del romànic. Per a la construcció es van utilitzar pedres de la mateixa muntanya, de color rogenc. No té cap mena de luxe pel que fa a ornaments artístics. L'edifici actual, reconstruït entre el final del segle XIX i mitjan segle XX, respecta l'estructura original construïda al segle XI. Això el converteix en un dels pocs monestirs romànics purs existents en l'actualitat.


Mostra un mapa més gran


divendres, 4 de setembre de 2009

Sant Julià d'Úixols

Antiga parròquia del municipi de Castellterçol, prop dels límits del mateix amb Granera i Gallifa. L'església de Sant Julià existia ja el 961; al s XV passà a ésser sufragània de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de la de Castellterçol, subjecció que encara perdura. L'edifici, amb elements preromànics, es reconstruí al s XII i s'amplià al s XVII. Conserva el campanar romànic i una antiga absidiola. S'hi troba adossada l'antiga casa de l'ermità, que li dóna presència a l'església.

Des del replà on es troba ens permet contemplar una panoràmica de gairebé 360 graus. S'hi poden reconèixer els masos del Pererol, el Carner i el Calbó, en direcció a Granera, al nord-oest veiem el Port del Compte, els rasos de Peguera, la serra d'Ensija, el Pedraforca, el Cadí, i al nord, la Tosa d'Alp i el Puigllançada, ja en els Pirineus de les comarques de Girona.

Davant de l'església hi ha un freixe d'enorme capçada que complementa el conjunt.

L'església es troba en mig camí de la ruta excursionista Matagalls-Montserrat.


Mostra un mapa més gran


dimarts, 1 de setembre de 2009

Sant Feliu de Canovelles

L'església de Sant Feliu (perquè li diuen així quan tota la vida l'he coneguda com a Sant Fèlix?) és documentada com a parròquia el 1072, quan Berenguer Guislabert vengué un alou situat al terme de la parròquia de Sant Feliu de Canovelles.

L'església parroquial de Sant Feliu de Canovelles és un edifici del primer art romànic, probablement edificat en la segona meitat del segle XI.

D'una sola nau, molt llarga (que fa suposar que fou allargada amb posterioritat) i amb arcuacions llombardes (hi ha encastada una làpida romana amb una inscripció dedicada a L. Porcius Partenius). A banda i banda del presbiteri s'obrien senglers absidioles semicirculars que sobresortien exteriorment de la fàbrica de l'edifici; la de tramuntana desaparegué vers el 1500, quan al seu lloc fou construït un pas de comunicació amb la casa veïna de Magarola, i la de migdia, de la qual es conservava la fonamentació, i que ha estat reconstruïda.

L'aparell de petits carreus és característic del segle XI. A la façana de migdia hi ha dues finestres romàniques i una porta de mig punt adovellada que podríem datar del segle següent. A la de ponent, al segle XIII, se sobreposà una bella portalada romànica, amb arquivoltes, decoració esculpida de temes geomètrics (ziga-zagues i escaquejats) i sengles columnes acanalades per banda, coronades per capitells composts amb decoració vegetal (acants) i zoomòrfica (diversos ocells), i un dels quals amb unes carotes al vèrtexs.

La coberta de l'església, de canó lleugerament apuntat, data probablement dels segles XII o XIII. S'hi conserven dos quadres dedicats a sant Roc i a sant Andreu, de la fi dels segle XVI.

A la rectoria hi ha dues taules procedents d'un retaule on hi ha respresentats sant Llorenç i sant Esteve. Així mateix, es conserven dos quadres del 1750 amb l'Assumpció de la Mare de Déu i la Puríssima. La parròquia posseïa un notable tresor d'orfebreria que desaparagué el 1936; només se'n conserva actualment una naveta del segle XVII i una imatge de la Mare de Déu del Roser, d'ivori, també, aproximadament, de la mateixa època. S'ha trobat , bé que fragmentada i incompleta, una creu processional d'argent, amb decoració d'estil flamígera i classicitzant que, probablement, es podria situar cap el segle XVI.


Mostra un mapa més gran

Més imatges de l'església de Sant Feliu de Canovelles: